Niela i el revivent

  Els oankali i els ooloi es converteixen en uns extraterrestres que volen tutorejar el nostre esdevenir, perquè nosaltres hem acabat amb el nostre mort, perquè com és evident som cruels, egoistes, i no som capaços de mirar pel nostre futur per nosaltres mateixos. Però per altra banda, volem la llibertat, de matar-nos per nosaltres mateixos, no volem ser monitorats, preferim morir, perquè no volem deixar de banda les coses que ens defineixen per molt que siguin negatives i puguin acabar amb nosaltres mateixos. I ens costa molt l'intercanvi en igualtat, donar i rebre.   Octavia Butler no ens dona una novel·la d'acció sinó de reflexió, sobre el futur de la nostra societat, i cap a on som capaços d'anar, cap a la nostra pròpia destrucció, per la nostra pròpia essència com humans. Racisme, feminisme des d’una òptica d'una escriptora i negra, no és l'habitual, la ciència-ficció sempre és l'home i blanc, així que és una novel·la amb una òptica gens habitual. La pr

La història de la literatura està plena de llibres que parlen de llibres (o com els anomenen a la tradició americana, “bookish books” aproximadament, llibres que parlen de llibres) D’autors clàssics com La llibreria ambulant , o de bet sellers com La veritat del cas deHarry Quebert. Distòpiques com Fahrenheit 451 o còmiques com Firmin . Que parlen de llibreries com La llibreria encantada , El llibreter de Kabul o , 84, CharingCross Road o que parlen de Biblioteques, com El nom de la Rosa, tema en el qual fins i tot vàrem navegar, la Sílvia Romero i jo a Iskander, la màgia delsllibres. D’autors de pròxim orient, com El viatge de Baldassare o d’autors sud americans, com El viejo que leia novelas de amor . Trhillers com El conte númerotretze o fantàstiques com Cor de tinta.   I tots tenen dues coses en comú: que parlen de llibres i que incentiven la lectura de més llibres. Es crea un lligam màgic entre el lector i el llibre més enllà de la lectura. Avui dia els

Lleopard negre, llop vermell, Marlon James #RepteIctineu La narrativa fantàstica èpica, gens contemplativa, de Marlon James, imitant l’oralitat africana tradicional, barreja el fantàstic mític dels mites originaris, dimonis, bruixes, deus, sexe fundacional, llavors, que procreen la terra, violència entre germans i familiars, però alhora missatges ecològics i socioculturals, construcció d'identitat queer, subversió de la masculinitat i crítica de tots els patriarcats corruptes, igualtat de gèneres, el límit del poder, de l'honor, de la traïció i de l'amor, de la tristesa i de la felicitat, la guerra i la   corrupció política. Humor, violència cinematogràfica, llenguatge vibrant i ràpid, és tot un conglomerat de narratives que no deixa indiferent, o agrada o no agrada gens, gens ni mica, o zero a cent, és així, però és d'aquelles obres que indiferent no et deixarà. Ha desconstruït els elements de la fantasia èpica més tradicional del nen escollit que tot hom

El viatge de l'Àbsolom                                                             El viatge de l'Àbsolom, és aquest any una de les primeres novel·les de Cristina Rodrigo que entra en el #RepteIctineu. La Cristina ens porta una novel·la amb intencionalitat de fer-nos passar una bona estona i entretenir-nos. Un tipus de literatura fantàstica que necessitem en català, i que necessitem molt, per normalitzar la nostra literatura, i que la Cristina Rodrigo aconsegueix de totes, totes, malgrat que hi ha algunes coses millorables. l'Àbsolom, un adolescent, que no sap gaire del seu passat, i que sempre ha de donar explicacions del seu nom, viu a una Barcelona i un Terol amb portals màgics que ens porten a un espai màgic, on els mites i les llegendes l'envolten i formen part d'ell, i així comença aquest viatge, que el noi, en sortir de l'institut i conèixer la Lídia, mai no hagués imaginat. Però quan bèsties inimaginables els comencen a perseguir pels carrers

Ciutat Clifford D. Simak Chronos (2019) Colecció: Tràntor (#RepteIctineu) Editar en català un clàssic com aquest és la millor carta de presentació per començar una editorial com ha fet Crhonos. Crhonos, va a poc a poc, però amb peu segur, amb llibres d'aquells que la nostra literatura li mancaven en la nostra llengua, recuperant els clàssics de la ciència-ficció americana, esquema que ha repetit amb Llengua materna de Suzette Haden Elgin. Afegint a de més el darrer relat que va fer molts anys després del recull original l’any 1971 en honor al seu editor, i que lliga la història i la tanca, en alguns aspectes que havien quedat deslligats, tot i que l'autor, afirmava que no tenir del tot clar si calia continuar amb la història dels Websters, del Jenkins, verdader protagonista del recull de relats, i d'una història de pujada i caiguda de civilitzacions, en l’estil més clàssic del terme, només que en aquesta història qui desapareix, (o més aviat canvien, de

  ME VESTIRÉ DE MEDIANOCHE TERRY PRATCHETT ****   " Era lo que tenían los pensamientos. Se pensaban a sí mismos y luego iban cayendo en la mente con la esperanza de que se opinara como ellos." Amb el cinisme habitual de  Terry   Pratchett  ens marca a través de la mirada de les seves bruixes una crítica brutal de la nostra societat, del sistema polític, social i econòmic, però també familiar, patriarcal, i educatiu, que no deixa lloc a les dones, que  els  marca el camí i que els tanca, parlant  clarament  de violència de gènere, i com des de l'estat s'amaga i inclús es justifica. Tyfny Dolorido, jove bruixa que s'emporta el dolor de la gent amb sabiduria i algunes pocimes i receptes, ha de deixar la seva amistat amb el fill del Baró, Ronald, quan l'estupidesa, el poder i les males veus es posen per davant de sensatesa. Els  Nac Mac Feegles  seran els que aportaran el punt d'equilibri entre el humor, la picardia, i el cinisme amb que Pratchet ens presenta

Cercant l’Androgin “Cercant l’androgin” de Merxe Cisteró Bahima: Basada en fets reals, és la història d’un ésser humà nascut en el si d’una família rígida i repressora, de la Barcelona dels anys cinquanta, que va a la cerca de la seva identitat en un entorn masclista, on la condició femenina no té espai. Desitja ser un noi i canvia d’imatge, però la pressió d’aquest entorn tan exigent, ho fa abandonar la llar familiar.” Carmen/Carmel Va créixer en una família rígida i repressora dels anys cinquanta, on la seva identitat de noi/noia, en un entorn patriarcal no li permetia trobar la seva identitat i això la va portar molt jove a un matrimoni frustrat i més tard a través del teatre terapèutic a conèixer’s millor i a retrobar-ser emocionalment i créixer com persona. El teatre i després el periodisme la portà com a professional a recórrer i conèixer molta gent que la va fer madurar i enfrontar les pors la soledat i el temor a estar sola, a estimar i no ser estimada, i a no voler e

Les llibreteres són emprenedores fa 60 anys i ara! Parlem de "La llibreria" i parlem amb la llibretera Isabel del Rio de la Font de Mimir.  

Joan Margarit 24 de febrer del 2020 Premi Cervantes 2019 Per tenir casa cal guanyar la guerra Aquest llibre ens parla de geografies, de llocs, d’espais i de com aquests ens marquen en la vida. De fet és un recorreguts per les seves geografies d’infància i adolescència: Sanaüja, Rubí, Girona, Santa Coloma, Barcelona, Tenerife. Va néixer l’any 38,   temps de dolor i violència,   en plena Guerra Civil, va viure diferents geografies i provenia de diferents geografies que el varen configurar   com persona i com poeta, geografies que parlen d’històries, de pèrdues, de records, de renúncies, de pors. La casa dels avis paterns [Cal Nosa (Avellanosa)] a Sanaüja, marca com serà el pare, odiant els senyors, però volent atansar la seva posició, una contradicció que el marcarà de per vida. La casa dels avis materns [Cal Panyero] [Els ancestres del Delta, terra de Frontera] a la Cala, a l’Ametlla de Mar, marca a la mare, gent dura, que li costa expressar els sentiments,   però que af