Niela i el revivent

Que Allò que vaig estimar és una lectura complexa no hi ha dubte, i que és una lectura que hi ha teca per tots els gustos tampoc. Si vols personatges psicològics i rodons amb una profunditat i un saber fer extraordinari, en tens, si vols trhiller fosc i histriònic que et porta a passar les pàgines volant ho tens. Si vols un assaig sobre masclisme, psicologia i trastorns alimentaris també, i si vols una mirada crítica dels mercantilisme del món de l'art també. Però si vols relacions més properes, com el creixement i les relacions pares fills, de com actuar davant un fill clarament psicòtic  i manipulador que cap dels familiars sap com tractar, o com assumir la mort d’un fill, quin és el procés de dol, i com ho assumeix cadascú i com afecta això a cada part de la família, també ho tens. I per acabar de fer un llibre complert, aquest collage de formules literàries, veus,  protagonistes, crítiques i formes de veure i entendre la vida, el llibre està plegat del procés creatiu d’un a

Un relat de ciència ficció i postguerra espanyola,  premiat en el premi Biblioteques de la Revista Inèdits, és nominable al premi Ictineu 2017:  Si teniu ganes d'una bona lectura per la calor aquí teniu  La presó de llibres I també pot ser nominada la il·lustració de Sòfia Gómez Barrosso

La xarxa obnubila, el temps decreix, les neurones no pensen, només miren  addictes  l'espai de la pantalla, no hi ha vida al voltant, res, ningú, els que t'acompanyen semblen incongruents, somnies amb la mort. El cervell en silenci deixa de ser  dolorós . Escoltes paraules doloroses, que intueixes que l'altre creu, i que tu no pots ni arribar a  copsar  l'horror, la mirada a l'espiell torna una imatge fosca, una ànima morta, un cervell que lentament arriba al seu final, però et fa por percebre  la seva mort , el contacte amb els altres fred i llunyà, no ho evita, i llavors penses que l' eutanàsia  del poc que queda del teu cervell és millor que el dolor constant de la fredor del teu voltant, i la incomprensió  amb què  mires,  amb què  et miren. I llavors, ho fas, l'acte final d' eutanàsia , i tornes a la pantalla, tornes a la xarxa, allí on saps que mort, on el  suïcidi  assistit del teu cervell et porta pau! El cervell porta quatre anys morin,

Personatges foscos, moments històrics transcendentals per la Barcelona de principis de segle XX, la pintura com eix de tota la novel·la i el que s’amaga darrere les portes quan les tanquem, records, històries, tristors, alegries, pors, terror… Les habitacions tenen personalitat pròpia en aquest llibre segons qui les habita, o les ha habitat, obrir la porta és obrir la caixa de Pandora, i Care Santos ens porta amb intel·ligència cap a cada un dels panys.