Entrades

Quan la boira ens cobreixi

Imatge
  Quan la boira ens cobreixi Llibres del delicte @ramonasole_llibres Ramona  Solé  torna a la novel·la negra, aquest cop oberta a tots els públics, perquè les novel·les per gent jove també negregen. L'escriptora ens entra en una història on uns joves: la Nora, una estudiant universitària, nova al barri i en Bruno i la Daniela, amics d'ençà que eren infants, troben estranyes les desaparicions d'alguns dels veïns més grans i com altres estan esporuguits i no volen pas parlar sobre les desaparicions. I demanen ajuda a un company de la Daniela de l'institut, que a canvi els demana ajuda amb una sèrie de sobres intimidatoris que està rebent. Ramona  Solé  utilitza aquests dos fils narratius, aquests dos fils d'investigació per fer créixer la personalitat dels tres protagonistes principals, la Nora, en Bruno i la Daniela, de forma excel·lent, especialment, la Daniela, una noia amb síndrome de Down, i que interactua i fa de nexe, amb la Nora, més desconfiada i desacomplexa

Mentre durin les espelmes.

Imatge
  Mentre durin les espelmes Josep Rodriguez i Ferrer @haikujosep   Arriba  l'estiu i el temps s'allarga una mica més amb el teletreball i hem permet començar amb les meves ressenyes i la primera que toca és Mentre durin les Espelmes que porta més  de set mesos esperant! I amb ell començarem també el #BingoCificat d'enguany amb autors  # K0 . Aquest llibre podria anar amb dues categories   del bingo, perquè hi ha activitat paranormal, però es evident que la que li pertoca és la de LGTBI Friendly, perquè en Josep Rodriguez ens fa una història d'amor, una relació LGTBIQ entre els dos protagonistes, tractada amb total normalitat, sense incidir   en aquest aspecte com si fos una flor en mig del desert. Perquè parlem d'un BL ( BoysLove ) que hibrida amb una història de fantasmes,  amb molta cultura pop, i amb dos personatges otakus de dues generacions,  que ens porten a recórrer la ciutat de Barcelona  des del Barri Gòtic,  fins als diferents cementiris de la

Estimades Màquines, Efendi, La primera Onada i Forvid, lectures d'autores, pel #BingoCifiCat

Imatge
  Feia molts dies que no em podia parar a escriure res sobre les lectures que estic fent, i menys preparar-les per comentar pel #BingoCifiCat, i  tanmateix  he llegit molt aquesta tardor i hivern, i  sobretot  he llegit moltes autores, així que ara toca fer repàs de les lectures. El darrer llibre que vaig comentar al #BingoCificat d ' #autores  havia estat Estimades  Màquines de Carme  Torras  @CarmeTorras_ROB que ens fa repensar l'ús de les màquines, i l'ètica social i personal en el seu ús, en el camp de l'ecologia, la sociologia, o l'economia, en el seu darrer relat l' Indigent, també premiat amb un premi  Ictineu , l'autora també ens fa un mirall crític de la nostra societat. Però el recull de relats de Carme Torres, té molt més, té trames policíaques, amb un simple aparell de controlar les arrítmies, té el fet de repensar a partir de l'ètica i la filosofia la nostra societat, cosa que faria falta que  és  plantegessin molt els nostres governants,

Vincles ferotges. La dona singular i ciutat

Imatge
  Viu la lectura. Vincles ferotges i La dona singular i ciutat Aquest cop hem llegit dos assajos vivencials de  Vivian   Gornick  que tenen com a protagonistes les dones de la ciutat de  NY  en barris treballadors a través de la veu de l'autora, el seu paper com activista del feminisme, però sobretot en la seva relació amb la seva mare i els homes. El primer l'autora parla amb la seva mare de tota la seva vida d'ençà que és nena fins que ja és adulta. I ho fa recorrent la ciutat i esprement la relació tòxica que sempre ha tingut amb ella. En el segon l'element de la ciutat, i l'observació de les persones a la ciutat guanya terreny i la relació amb la mare s'esvaeix, el mirall on és mira i amb qui parla l'autora és un amic, això no obstant, encara és un reflex de la ciutat, i de com ha evolucionat, quan ara l'autora té aproximadament l'edat de la seva mare quan va escriure el primer assaig. L'Altre Editorial ens ofereix aquests  dos assaig  en u

Aquest mes a la Biblioteca de la Roca parlarem de "El verano en que mi madre tubo los ojos verdes"

Imatge
 

Comencem els #CLN a la Biblioteca Elisenda de Montcada amb La intrusa!

Imatge
 

Un mag de Terramar. El cercle es tanca! Darrer llibre de l'estiu. #EstiuCifiCat #BingoCifiCat

Imatge
  Un mag de Terramar   Ursula K. Leguin   *****  #EstiuCifiCat #BingoCifiCat El Cicle de Terramar està compost només per Un mag de Terramar (1968), Les tombes d'Atuan (1971) i La costa més llunyana (1972), i anys més tard Tehanu (1990), Contes de Terramar (1999) i L'altre vent (2001). Jo els havia llegit tots en castellà, i en concret Un mag de Terramar també en català, en la traducció de Madeleine Casas,  alguns d'adolescent, altres ja de més gran, i de fet diversos cops, i Esparver s'havia convertit en un personatge de capçalera i Le Guin en una escriptora única que no he pogut deixar mai de llegir des d' Un mag a Terramar .   Aquesta nova edició de Raig Verd tan acurada, amb tota la col·lecció amb la mateixa iconografia i la traducció tan ben portada m'ha portat a tenir els llibres duplicats i tornar a repetir de nou la lectura, però no m'importa perquè el llibre s'ho val.   El llibre ens narra el viatge iniciàtic de l'Espa