Ressenya Mala Gente que camina, de Benjamín Prado
Alícia Gili, Biblioteca de Can Sant Joan de Montcada, setembre del 2014 @eowin32002 #tertuliesespaisdelectura Diuen que Benjamín Prado va pensar a escriure Mala gente que camina , quan va veure el reportatge Els nens perduts del franquisme de TV3 i després de recordar el documental i de llegir el llibre, t’adones que una gran part dels testimonis i de les dades històriques d’aquest documental estan recollits en el llibre de Prado. Hàbil a construir un bon assaig sobre la literatura de postguerra, tant del costat feixista com dels anomenats desafectos , així com una dura crítica als horrors de la repressió i a l'oblit sistemàtic de la memòria històrica, a través d'un argument novel·lat. Ens convida a un exercici intel·lectual intel·ligent doncs a través d’un assaig metaliterari i històric disfressat de novel·la ens convida a repensar la nostra memòria històrica o millor recordar-la i netejar-la de mitja veritat i mentides amb què sovint la transició ens ha ...