Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2020

Lleopard negre, llop vermell, Marlon James #RepteIctineu

Imatge
Lleopard negre, llop vermell, Marlon James #RepteIctineu La narrativa fantàstica èpica, gens contemplativa, de Marlon James, imitant l’oralitat africana tradicional, barreja el fantàstic mític dels mites originaris, dimonis, bruixes, deus, sexe fundacional, llavors, que procreen la terra, violència entre germans i familiars, però alhora missatges ecològics i socioculturals, construcció d'identitat queer, subversió de la masculinitat i crítica de tots els patriarcats corruptes, igualtat de gèneres, el límit del poder, de l'honor, de la traïció i de l'amor, de la tristesa i de la felicitat, la guerra i la   corrupció política. Humor, violència cinematogràfica, llenguatge vibrant i ràpid, és tot un conglomerat de narratives que no deixa indiferent, o agrada o no agrada gens, gens ni mica, o zero a cent, és així, però és d'aquelles obres que indiferent no et deixarà. Ha desconstruït els elements de la fantasia èpica més tradicional del nen escollit que tot hom

El viatge de l'Àbsolom, nova lectura del #RepteIctineu

Imatge
El viatge de l'Àbsolom                                                             El viatge de l'Àbsolom, és aquest any una de les primeres novel·les de Cristina Rodrigo que entra en el #RepteIctineu. La Cristina ens porta una novel·la amb intencionalitat de fer-nos passar una bona estona i entretenir-nos. Un tipus de literatura fantàstica que necessitem en català, i que necessitem molt, per normalitzar la nostra literatura, i que la Cristina Rodrigo aconsegueix de totes, totes, malgrat que hi ha algunes coses millorables. l'Àbsolom, un adolescent, que no sap gaire del seu passat, i que sempre ha de donar explicacions del seu nom, viu a una Barcelona i un Terol amb portals màgics que ens porten a un espai màgic, on els mites i les llegendes l'envolten i formen part d'ell, i així comença aquest viatge, que el noi, en sortir de l'institut i conèixer la Lídia, mai no hagués imaginat. Però quan bèsties inimaginables els comencen a perseguir pels carrers

Ciutat Clifford D. Simak

Imatge
Ciutat Clifford D. Simak Chronos (2019) Colecció: Tràntor (#RepteIctineu) Editar en català un clàssic com aquest és la millor carta de presentació per començar una editorial com ha fet Crhonos. Crhonos, va a poc a poc, però amb peu segur, amb llibres d'aquells que la nostra literatura li mancaven en la nostra llengua, recuperant els clàssics de la ciència-ficció americana, esquema que ha repetit amb Llengua materna de Suzette Haden Elgin. Afegint a de més el darrer relat que va fer molts anys després del recull original l’any 1971 en honor al seu editor, i que lliga la història i la tanca, en alguns aspectes que havien quedat deslligats, tot i que l'autor, afirmava que no tenir del tot clar si calia continuar amb la història dels Websters, del Jenkins, verdader protagonista del recull de relats, i d'una història de pujada i caiguda de civilitzacions, en l’estil més clàssic del terme, només que en aquesta història qui desapareix, (o més aviat canvien, de

Me vestiré de medianoche

Imatge
  ME VESTIRÉ DE MEDIANOCHE TERRY PRATCHETT ****   " Era lo que tenían los pensamientos. Se pensaban a sí mismos y luego iban cayendo en la mente con la esperanza de que se opinara como ellos." Amb el cinisme habitual de  Terry   Pratchett  ens marca a través de la mirada de les seves bruixes una crítica brutal de la nostra societat, del sistema polític, social i econòmic, però també familiar, patriarcal, i educatiu, que no deixa lloc a les dones, que  els  marca el camí i que els tanca, parlant  clarament  de violència de gènere, i com des de l'estat s'amaga i inclús es justifica. Tyfny Dolorido, jove bruixa que s'emporta el dolor de la gent amb sabiduria i algunes pocimes i receptes, ha de deixar la seva amistat amb el fill del Baró, Ronald, quan l'estupidesa, el poder i les males veus es posen per davant de sensatesa. Els  Nac Mac Feegles  seran els que aportaran el punt d'equilibri entre el humor, la picardia, i el cinisme amb que Pratchet ens presenta