Niela i el revivent

Alan Smithee no salvó el mundo by Sergi Álvarez My rating: 5 of 5 stars Alan Smithee no salvó el mundo Pelis blockbuster dels anys 80, pelis de cinema negre dels anys 50, Bogard i Bacall, dones de bandera i dones que fan bandera, tots els tòpics i més que ens hem trobat a la nostra vida i que ens han conformat com persones, escriptors tronats amb bata i sabatilles, i un bitxet ben maco, amb ulls de pena, fiques tot plegat en un turmix i au! Ja tens el còctel ideal per sentir-te completament identificat amb tots els referents que fa servir en Sergi Álvarez, per riures d'ell, per riures de nosaltres, i amb nosaltres. Total, no pares de riure en tota l'estona. I atenció els peus de pàgina, perquè et pixes de riure! I compta amb les referències perquè et mores de riure, i vigileu amb els pensaments de l'escriptor, perquè et parteixes de riure... bé, en resum que no pares de riure. Bé, no vull dir més per por a no fer spoilers, però en Sergi Álvarez torna a fer-nos

Crucifeminació by Manuel de Pedrolo My rating: 5 of 5 stars Crucifeminació em recorda un retaule, que estructura la realitat en visions diferents, la visió central sembla una orgia d’informació, una estructura feta de formigues que acudeixen cridades per l’olor dolça de la mel, de l'espectacle, i que van omplin la plaça al voltant del punt central, i on veus detalls, personatges que ressalten, unes formigues per sobre d’altres que tenen més cos, més presència, com si l’autor d’aquest corpus central fora un Botticelli, reflectint el seu infern particular o un Bosco reflectint el seu Jardí de les Delícies, perquè en aquest exercici meta literari i iconogràfic, hi ha horror i hi ha plaer, el plaer d’exercir el poder i saber que la resta de formigues no veu més enllà del que mostres. Un exercici de construir una crítica ferotge, orgiàstica contra els poders establers, a través d’una violència extrema, que l’home i la societat, els poders imperants exerceixen des de sempre sobre

Malsons de gat by Sergi G. Oset My rating: 4 of 5 stars Malsons de gats, sovint penso que somnien els meus gats, quan es barallen, o corren o simplement miren l’infinit veien quelcom a la paret que jo no veig. Les referències als sons dels gats amb una doble realitat, amb un tel molt fí entre una i una altra, només amb la mirada d’un gat, és realment el relat que més m’ha cridat l’atenció d’aquest experiment a tres veus, que es combinent de formes divergents amb diferents resultats, però totes fosques, obsessives i fantàstiques. La distòpia, el ambient futurista i l’estil steam punk, em fan flipar i entrar en alguns relats de cap, sense concessions. Altres m’han costat més, potser perquè són més realistes, i no és el que esperava. Coneixia molt bé a Sergi G. Oset i com sempre m’ha encantat, m’ha deixat perplexa i m’ha captivat, coneixia a la Patricia Muñiz, i m’ha despertat records tètrics i divertits. No coneixia a Igor Kutuzov però a partir d’ara el tindré en compte. Tots tres a

L'escriptora Anna M. Villalonga visitarà aquest dimecres, 26 de setembre, el Club de lectura d'adults de la Biblioteca de Ripollet, on es comentarà la seva novel·la "La dona de gris". #AnydelLlibre https://t.co/LIItbGN95y pic.twitter.com/MPvFqzhZbV — Ajuntament Ripollet (@AjRipollet) 24 de septiembre de 2018

Les usuàries de la Biblioteca de Can Sant Joan us recomanen les seves lectures. #Seccrecomana . Un còmic i una autora africana en els 4 primers llocs! Imatge dela Biblioteca Can Sant Joan