Niela i el revivent

  Un mag de Terramar   Ursula K. Leguin   *****  #EstiuCifiCat #BingoCifiCat El Cicle de Terramar està compost només per Un mag de Terramar (1968), Les tombes d'Atuan (1971) i La costa més llunyana (1972), i anys més tard Tehanu (1990), Contes de Terramar (1999) i L'altre vent (2001). Jo els havia llegit tots en castellà, i en concret Un mag de Terramar també en català, en la traducció de Madeleine Casas,  alguns d'adolescent, altres ja de més gran, i de fet diversos cops, i Esparver s'havia convertit en un personatge de capçalera i Le Guin en una escriptora única que no he pogut deixar mai de llegir des d' Un mag a Terramar .   Aquesta nova edició de Raig Verd tan acurada, amb tota la col·lecció amb la mateixa iconografia i la traducció tan ben portada m'ha portat a tenir els llibres duplicats i tornar a repetir de nou la lectura, però no m'importa perquè el llibre s'ho val.   El llibre ens narra el viatge iniciàtic de l'Espa

 Terry Pratchett Guardies, Guardies! Mai Més   ***** Havia llegit Guàrdies, Guàrdies, fa molt de temps, d'adolescent,   en una edició de butxaca, i el vaig tornar a llegir de més gran després, en repassar l'arc argumental del Capità Vimes, i aquesta obra sempre ha estat una de les preferides, d'aquelles que et deixen un record inesborrable. De les que no pots deixar de llegir des de la primera plana. Poder-la llegir ara en català, ha estat un gran plaer. Quant t' t'endinses a la lectura de Pratchett sempre tens divertiment, sempre esperes crítica   social soterrada, però clara, cínica i molt   política i estructural. I tot això amb aquell tipus de literatura que la majoria de crítics aixequen una cella dient que només és   per passar l'estona. Totes les obres de Pratchett tenen això, però algunes més que d'altres, algunes parlen de l'empoderament de la dona com a l'arc argumental de les bruixes i altres en canvi es centren en el sistema pol

  BINTI (2015) - Nnedi Okorafor Raig Verd ****   Binti és la primera part d'una trilogia Binti, la novel·la curta que obre la saga i Binti: Foc Sagrat , un relat que ens completa l'univers de la Binti. Tant la novel·la com el relat ens parla del viatge iniciàtic, personal i polític que inicia la Binti en sortir del seu univers particular, ètnic, sociològicament tancat i s'obra a un univers enorme, diferent i aliè a ella, i la seva cultura, però que en realitat coneix molt bé, d'una forma filosòfica a través del llenguatge de les matemàtiques que domina com si fos part d'ella mateixa. Nnedi Okorafor és una autora afrofuturista, que a través de les tecnologies, i la mirada imaginativa vers el futur de la societat intenta trobar l'alliberament social, cultural i ecològic de la nostra societat. És una de les veus africanes més potents que podem trobar avui dia, amb inspiració africana, i mirada ecologista, feminista, i empatia amb les minories racials i ètniq

  Rondalles de Sang Arnau Folch Hemenaute Triologia Llegendarium **** En aquest llibre l'Arnau Folch el conductor del web " El Llegendarium " ens fa un recopilatori de dotze llegendes, algunes molt desconegudes, d'aquelles que només tenen record la gent més grans dels pobles, o que fins i tot als pobles ja ningú no recorda, i és a través de folkloristes i reculls d'autors com Amades, Apel·les Mestres, Verdaguer, o estudis antropològics i sociològics, relacionant les llegendes que es poden recuperar. I Folch ens explica l'origen de les rondalles comparant amb les de la rodalia, amb altres del nostre país, de la península, i fins i tot amb el Folklore europeu, i universal. Perquè Arnau Folch ha fet un treball de formiga, ha anat recollint i refent les llegendes i adaptant les diferents versions que ha trobat. Amb Rondalles de Sang inicia una trilogia que seguirà les Rondalles de difunts i les Rondalles del diable , i que sembla que vol explorar la

LA MÀ ESQUERRA DE LA FOSCOR Ursula K. Le Guin Raig Verd ***** Avui parlarem de La mà esquerra de la foscor , dins dels reptes #BingoCifiCat #Autores i #EstiuCifiCat. Pel #BingoCifiCat, aquesta obra de Le Guin el posaré dins la categoria No-Senyoro, perquè el protagonista al costat de Genly Ai, l'Estraven és una persona andrògina bisexual, i l'autora ens planteja una societat hermafrodita que passen indistintament d'un gènere a l'altre segons el desig sexual o la necessitat d'aparellament. La mà esquerra de la foscor és un clàssic que vaig llegir quan era adolescent i em va deixar un gust ple i potent que sempre ha estat dins del meu cap, com una de les millors lectures que havia fet mai. I tot i que recordava els esdeveniments, no en recordava gens els detalls, i llegir-lo de nou quaranta anys després ha despertat en mi, la nostàlgia de la lectura recordada amb delit, i alhora el descobriment com si fos una lectura nova, perquè rellegia i recordava coses que