Rondalles de sang #BingoCifiCat #EstiuCifiCat

 

Rondalles de Sang

Arnau Folch

Hemenaute

Triologia Llegendarium

****

En aquest llibre l'Arnau Folch el conductor del web "El Llegendarium" ens fa un recopilatori de dotze llegendes, algunes molt desconegudes, d'aquelles que només tenen record la gent més grans dels pobles, o que fins i tot als pobles ja ningú no recorda, i és a través de folkloristes i reculls d'autors com Amades, Apel·les Mestres, Verdaguer, o estudis antropològics i sociològics, relacionant les llegendes que es poden recuperar. I Folch ens explica l'origen de les rondalles comparant amb les de la rodalia, amb altres del nostre país, de la península, i fins i tot amb el Folklore europeu, i universal. Perquè Arnau Folch ha fet un treball de formiga, ha anat recollint i refent les llegendes i adaptant les diferents versions que ha trobat.

Amb Rondalles de Sang inicia una trilogia que seguirà les Rondalles de difunts i les Rondalles del diable, i que sembla que vol explorar la relació que hi ha en la mitologia, les llegendes i la tradició oral i la violència, i sovint relaciona les llegendes més macabres, amb fets delictius o luctuosos que podien haver tingut lloc realment.

Aquestes llegendes estan versades sobre la sang, el canibalisme o la violència. Tenen motius i formulismes i cada tipologia està taxada, recopilada i estudiada, segons ens explica al pròleg l'editora del volum Marta Torres, i es pregunta, si hi ha quelcom més que el gaudi estètic en les rondalles? En podem extreure i identificar les parts narratives, comparar-les, i fer-ne estudi en l'àmbit de la rondallística? Podem arribar a veure l'ànima primigènia humana estudiant el fons de les rondalles tradicionals?

Arnau Folch ens mostra en el seu recull, extensament documentat, analitzant en cada una de les dotze rondalles de sang, temes com el dolor, de la por, del canibalisme, del poder, de la família, de l'astúcia, i sobretot de la violència, de la violència i la venjança com imputs i símbols elementals entre els éssers humans i la natura, que ens envolta, i sovint ens jutja.

Cada una de les rondalles ha estat molta ben adaptada, i ens assenyala una història que ens atrapa, però a més Folch ens aporta les arrels de llegenda, les diferents simbologies, i les diferents versions que han conformat la llegenda i com la tradició oral ha conformat aquesta llegenda, i també com de vegades les tradicions es barregen i no sempre són les mateixes, i com els autors, que les recopilen no sempre troben la font o no es pot dir del cert d'on ha sorgit la font original d'aquella llegenda o tradició. I ens relaciona els símbols o elements de cada una de les llegendes: el suïcidi, el canibalisme, l'assassinat, la cobdícia, ect amb altres llegendes d'altres contrades amb els mateixos elements i simbologies.

El recull de la nostra tradició oral i la nostra mitologia, que està en molts pobles de les nostres contrades, ja potser oblidades, és una feina que cal i que no podem deixar per demà, perquè cada dia, és un dia que oblidem una mica més, com els nyitus, que Folch recull, que ens estan menjant la memòria cultural i la identitat de la nostra literatura oral, i sociològica.

Aquest recull d'Arnau Folch és una obra imperdible, que com escriptora del fantàstic que baso els meus referents amb la mitologia i el tradicionari català a l'hora d'escriure, en lloc de cercar referents llunyans i desconeguts, aquesta trilogia serà un llibre de capçalera, al costat de fins ara Pep Coll, Amades, Verdaguer o Apel·les Mestres a la meva taula!