Guardies, Guardies! Les darreres lectures de l'estiu! #BingoCifiCat #EstiuCifiCat

 Terry Pratchett

Guardies, Guardies!

Mai Més

 *****

Havia llegit Guàrdies, Guàrdies, fa molt de temps, d'adolescent,  en una edició de butxaca, i el vaig tornar a llegir de més gran després, en repassar l'arc argumental del Capità Vimes, i aquesta obra sempre ha estat una de les preferides, d'aquelles que et deixen un record inesborrable. De les que no pots deixar de llegir des de la primera plana. Poder-la llegir ara en català, ha estat un gran plaer.

Quant t' t'endinses a la lectura de Pratchett sempre tens divertiment, sempre esperes crítica  social soterrada, però clara, cínica i molt  política i estructural. I tot això amb aquell tipus de literatura que la majoria de crítics aixequen una cella dient que només és  per passar l'estona.

Totes les obres de Pratchett tenen això, però algunes més que d'altres, algunes parlen de l'empoderament de la dona com a l'arc argumental de les bruixes i altres en canvi es centren en el sistema polític, social i econòmic corrupte que regeix la nostra societat, com és el cas dels protagonitzats per la Guàrdia Nocturna. Perquè Pratchett aconsegueix amb una trama amb un fil polític seriós, i ben tramat, fer-nos riure, amb un cinisme ben fort de la cruesa de la societat corrupta política i econòmicament del Discmón, on ens podem perfetament emmirallar.

 


I aquest és el cas més rellevant, que si no heu llegit encara, no us podeu perdre. El capità Vimes i els seus homes, uns guardes corruptes i apàtics,  s'enfronten a un drac (suposadament desapareguts a Discmón)  i a tot un sistema polític i social, de Ankh-Morpork i poc a poc la veu del escriptor ens va parlant de la psicologia de cada un dels personatges, dels guàrdies, de com els va humanitzant i com la personalitat de cadascun d'ells ens va abraçant a mida que avancem en la lectura i no podem deixar de sentir-nos atrets per cada un d'aquests guàrdies, especialment per en Vimes.  I sentim com Pratchett és un narrador excel·lent, que gaudia escrivint fins la darrera coma, i  li plaïa compartir amb el lector, i crear complicitat amb nosaltres a mida que anem llegint i la veu del narrador se'ns fica al cap i compartim les vicissituds d'aquest guàrdies corruptes, grassos, egoistes i fracassats, que poc a poc entenen que la seva ciutat, i els seus conciutadans, encara que sovint no ho mereixen, estan per sobre dels seus desitjos i que cap drac es pot interposar!

Una lectura excel·lent, que per fi tenim en català, gracies a Mai Més, amb una traducció magnífica d'Ernest Riera, que explica com ha estat d'enriquidor i de difícil a l'hora aquest procés en aquest article: https://elbiblionauta.com/ca/2020/11/04/sir-terry-pratchett-i-jo-una-reminiscencia-dernest-riera/

I amb una magnífica edició amb il·lustracions que donen un gran carisma al llibre, especialment la contraportada, amb la El gran tortuga A'Tuin, segons la il·lustració de Marina Vidal.  Si no heu començat encara a gaudir d'aquest autor, Guàrdies, Guàrdies! és la millor opció, ja no podreu parar...




Entrades populars d'aquest blog

Presentació interectiva de Catalunya Mítica

Estimades Màquines, Efendi, La primera Onada i Forvid, lectures d'autores, pel #BingoCifiCat