Querida Amiga y otros cuantos

 

Querida Amiga y otros cuentos

 

Ana Maria Ruano il·lustrat per Magda Meseguer

 
Ahirs.
Li seguien els rentamans amb les olives que mai compràvem perquè del poble ens tenien assortits. N'hi havia grosses i diminutes, verdes i morades, arbequines, en salmorra, grosses de Sevilla, camamilla, o amanides, verdes totes elles amb una olor tan penetrant que es pegava al nas i al paladar.
Avuis
Mentre jo estic en la notaria, ell tira una partida en el bar de la cantonada. Abans es deia bar Manolo. Ara es continua dient bar Manolo, però ho porten uns xinesos. Dels quatre de la partida un es va morir "d'un ictus" (el meu pare ha après aquesta paraula i, sorprenentment, cada dia em dona la notícia d'un famós a qui li ha donat un). S'ha sumat un dels xinesos que juga al tute com si no hagués fet una altra cosa allà en la seva Hangzhou natal.
Matins.
Mira si hi ha alguna cosa per aquí per a mi. Del que sigui. No m'espanta el treball. A pare li donarà alguna cosa, ja ho sé. I mare s'haurà de quedar sola amb ell, però jo no puc més, germaneta. Tu no vas demanar permís. Vas dir me'n vaig i aquí estàs. I sembles feliç. Crec que jo també m'ho mereixo.

El passat, el present i el futur de gent corrent que desgrana el viscut o somia amb el per viure.

 

Un llibre d’amor, i desamor, de naixements i dols, de memòria, i de pèrdua de la memòria, de passions i de ràbia i odi, de soledat i de companyia, d’amistat i d’odi, de companyia i de violència, de totes aquelles coses que ens acompanyen cada dia, a tots en la quotidianitat de la nostra família, de la nostra vida, dels nostres amics, dels nostres éssers estimats, i que l’autora un relat darrere un altre ens fa reviure en el passat, en el present i en el futur, en la pell d’aquells que podem ser nosaltres, o poden ser els que viuen al nostre voltant, fent que els recull de relats et faci sentir molt proper a les veus que transmetent emocions i sentiments, amistat i odi, amor i pau, violència i serenitat.  Una narrativa encertada per parlar de la vida, dia a dia, amb naturalitat, dels que som a peu de carrer.