Allò que vas estimar a Viu la lectura de la Biblioteca de la Roca

Que Allò que vaig estimar és una lectura complexa no hi ha dubte, i que és una lectura que hi ha teca per tots els gustos tampoc.

Si vols personatges psicològics i rodons amb una profunditat i un saber fer extraordinari, en tens, si vols trhiller fosc i histriònic que et porta a passar les pàgines volant ho tens. Si vols un assaig sobre masclisme, psicologia i trastorns alimentaris també, i si vols una mirada crítica dels mercantilisme del món de l'art també. Però si vols relacions més properes, com el creixement i les relacions pares fills, de com actuar davant un fill clarament psicòtic  i manipulador que cap dels familiars sap com tractar, o com assumir la mort d’un fill, quin és el procés de dol, i com ho assumeix cadascú i com afecta això a cada part de la família, també ho tens. I per acabar de fer un llibre complert, aquest collage de formules literàries, veus,  protagonistes, crítiques i formes de veure i entendre la vida, el llibre està plegat del procés creatiu d’un artista, i de com la seva vida interior es plasma amb el seu recorregut artístic.

És una lectura complexa, recomanable, a vegades difícil assumir, dura,  amb clars i foscos, la foscor d’una humanitat molt urbanita, molt novaiorquesa,  diuen que Paul Auster està influenciat per la seva dona quan parlen de Nova York, no m'estranya, aquesta novel·la mostra una sensibilitat especial per aquesta vida tant urbana d’aquesta ciutat.

No és una lectura apta per a tots els públics, si busques un trhiller per passar l'estona i res més, aquesta no és la teva novel·la Siri Hustvedt és un autora que pretén que reflexionis, més enllà dels personatges i de les seves situacions vitals, i que sovint barreja els seus estudis acadèmics sobre literatura, feminisme i psicologia en l'argument de les seves novel·les. 

Altres lectors la poden trobar escabrosa,  de fet no ho és només descriu amb crueltat el que s'esdevé en la vida quotidiana de famílies difícils i complicades.

Altres lectors no entraran en el joc  trencaclosques on la narració no es continua, sinó peces que encaixen i que mostren una imatge final.

I altres lectors no entraran en el joc del procés creatiu, que es pot aplicar a la pintura o a la creació d’una novel·la amb el qual l'autora es deté especialment, perquè és part d’ella mateixa.

Així potser trobareu, com va passar amb els lectors de Viu la lectura, que no els va agradar alguna de les visions, alguna de les peces, del tapís que ens mostra Siri Hustvedt, però el que és segur, que  tot hom va trobar una part de Siri Hustvedt que l'interpel·lava directament a ell i que no el deixava indiferent.