La presó de llibres és nominable als Premis Ictineu 2017

Un relat de ciència ficció i postguerra espanyola,  premiat en el premi Biblioteques de la Revista Inèdits, és nominable al premi Ictineu 2017: 


Si teniu ganes d'una bona lectura per la calor aquí teniu 


I també pot ser nominada la il·lustració de Sòfia Gómez Barrosso




Entrades populars d'aquest blog

Allò que vas estimar a Viu la lectura de la Biblioteca de la Roca

Imatge
Que Allò que vaig estimar és una lectura complexa no hi ha dubte, i que és una lectura que hi ha teca per tots els gustos tampoc. Si vols personatges psicològics i rodons amb una profunditat i un saber fer extraordinari, en tens, si vols trhiller fosc i histriònic que et porta a passar les pàgines volant ho tens. Si vols un assaig sobre masclisme, psicologia i trastorns alimentaris també, i si vols una mirada crítica dels mercantilisme del món de l'art també. Però si vols relacions més properes, com el creixement i les relacions pares fills, de com actuar davant un fill clarament psicòtic  i manipulador que cap dels familiars sap com tractar, o com assumir la mort d’un fill, quin és el procés de dol, i com ho assumeix cadascú i com afecta això a cada part de la família, també ho tens. I per acabar de fer un llibre complert, aquest collage de formules literàries, veus,  protagonistes, crítiques i formes de veure i entendre la vida, el llibre està plegat del procés creatiu d...
Més informació

Cròniques de la mort d’un cervell II

Mala gente que camina de Benjamín Prado "[...] Mira hijo , las guerras son un espanto y en ellas casi nadie es inocente . - Eso es absurdo . Los inocentes son todos los que mandan al cementerio a la cárcel o al exilio los militares sediciosos y sus aliados . " Pàg 74 La meva mare explicava que durant la guerra civil i quan va acabar, allà per terres de Castella, on vivia ella i el seu germà amb la seva mare, gairebé cada dia veien desaparèixer algú, trobar-lo mort a boca de canó a l’era del costat, o apallissat, o simplement desaparegut, perquè algú del poble l’havia delatat com a rojo o sedicioso . Ella i la seva família se’n van lliurar perquè tenien algun familiar a l’exèrcit o a la falange, que va parlar en el seu favor, però això els deslliurà de la mort, no de què els titllessin de rojos... La meva mare explicava amb ràbia com els havien rapat al zero, els havien cosit una R de rojos a la bata, i els havien fet veure oli de ricí per n...
Més informació

Querida Amiga y otros cuantos

Imatge
  Querida Amiga y otros cuentos   Ana Maria Ruano il·lustrat per Magda Meseguer   Ahirs . Li seguien els rentamans amb les olives que mai compràvem perquè del poble ens tenien assortits. N'hi havia grosses i diminutes, verdes i morades, arbequines, en salmorra, grosses de Sevilla, camamilla, o amanides, verdes totes elles amb una olor tan penetrant que es pegava al nas i al paladar. Avuis Mentre jo estic en la notaria, ell tira una partida en el bar de la cantonada. Abans es deia bar  Manolo . Ara es continua dient bar  Manolo , però ho porten uns xinesos. Dels quatre de la partida un es va morir "d'un ictus" (el meu pare ha après aquesta paraula i, sorprenentment, cada dia em dona la notícia d'un famós a qui li ha donat un). S'ha sumat un dels xinesos que juga al  tute  com si no hagués fet una altra cosa allà en la seva Hangzhou natal. Matins. Mira si hi ha alguna cosa per aquí per a mi. Del que sigui. No m'espanta el treball. A pare li d...
Més informació