Cròniques de la mort d'un cervell VI
Cròniques de la mort d'un cervell
El senyor de les mosques, un suposat llibre juvenil!
Aquest setembre hem llegit un dels autors més rellevants del segle XX, William Golding , premi Nobel per tota la seva obra. És curiós perquè desperta en els seus lectors un sentiment ambivalent, sembla que primer estiguis llegint una obra per jovent, per llenguatge, personatges arquetípics, i argument lineal, però a mesura que vas llegint t'adones que el llibre és una enorme crítica social i humanista, que parteix de la idea de la innocència dels nens, i com la civilització els emmarca dins una gran estructura social, civilitzadora, que ens manté protegits, però quan perdem aquesta estructura, ens tornem al salvatgisme, sense remei. Golding usa els personatges estereotipats per explicar com la nostra societat està continguda dins de les regles, usa el llenguatge simple i lineal, per apropar-nos a la realitat dels personatges, cada un estereotip, l'intel·ligent, el dictador, el psicòtic, el passional, ect . Una societat on ningú té noms propis, en molts casos
