Niela i el revivent

  Les màquines del caos Ricard Efa. Mai Més És la construcció d'un món  ciberpunk  amb empreses que dominen l' statu quo  i tecnologia que determina la vida de les persones, que  es  dibuixa a través d'escenes trepidants  a mesura que  anem llegint, sense necessitar descripcions, creant l'ambient,  a escala de  l'atmosfera, del que sents, del que olores, del que veus, només amb l'acció que es construeix sobre si mateixa en l'estil més purament cinematogràfic. Un equilibri entre l'entreteniment i la crítica social que l'autor manté durant tota l'obra. Comencem amb tres fils que ja ens obre una finestra clara a l'on ens vol portar Efa, mercenaris en plena escena d'acció, furoners activistes, per la lluita per la llibertat de drets, i científics del govern plenament integrats en l'estructura social i política. I tots tres fils confluiran de forma fluida per crear una trama agosarada, no innovadora, però explicada de forma prou intel·lige

  Binti Casa Nnedi Okorafor Raig Verd Ens trobem davant el segon volum de la trilogia protagonitzada per la noia  Himba  que  viatgi  a les estrelles, i ara retorna a casa seva amb canvis identitaris i biològics molt interessants que donen coherència al personatge que ens mostra l'autora. Tot i començar a l'acadèmia, on l'havíem deixat en el primer volum i que molts consideren pel creixement de la jove d'un tarannà de novel·la jove, aquest volum en el retorn a casa, que implica també la mirada interior, a la seva pròpia maduresa, ja és clarament una novel·la per adults, en el seu camí per dominar l' Edan , aquest artefacte màgic desconegut, que només pot dominar  ramificant  a través de les matemàtiques. Millorar les relacions amb el seu amic  Okwu , que li porta a moltes contradiccions internes i socials, i recuperar les relacions amb la seva societat, que no és el que sembla, o no la coneixia  tan  bé com pensava, és una part important i molt  interessant  d&#

  La mestra del te i la investigadora.      Aliette  de  Bodard  crea amb l'univers  Xuya  un  worldwulding  tant  immens , creatiu, divers, diferent i ric, que és impossible de definir i que aquest recull d'una novel·la curta i quatre relats només et permet  albirar  per primer cop en català, amb la traducció de Mai Més.  Bodard  ens permet, però fer-nos una idea de com n'és de diferent el seu univers del què sovint ens trobem amb la ciència-ficció que estem habituats d'home blanc dominant que colonitza tot l'univers. Sense caure en un to polític ens parla de l'opressió, el militarisme, el colonialisme i el racisme i la identitat i com aquests elements a travessen cada un dels personatges. Però aquest univers de  Bodard  és sobretot, bé gairebé al 100 per 100 un univers de dones asiàtiques en tots els nivells i sense cap sostre de cristall, des del lloc més desterrat de la societat, fins a la més alta situació de control social i polític. Habituades com estem a

  Quan la boira ens cobreixi Llibres del delicte @ramonasole_llibres Ramona  Solé  torna a la novel·la negra, aquest cop oberta a tots els públics, perquè les novel·les per gent jove també negregen. L'escriptora ens entra en una història on uns joves: la Nora, una estudiant universitària, nova al barri i en Bruno i la Daniela, amics d'ençà que eren infants, troben estranyes les desaparicions d'alguns dels veïns més grans i com altres estan esporuguits i no volen pas parlar sobre les desaparicions. I demanen ajuda a un company de la Daniela de l'institut, que a canvi els demana ajuda amb una sèrie de sobres intimidatoris que està rebent. Ramona  Solé  utilitza aquests dos fils narratius, aquests dos fils d'investigació per fer créixer la personalitat dels tres protagonistes principals, la Nora, en Bruno i la Daniela, de forma excel·lent, especialment, la Daniela, una noia amb síndrome de Down, i que interactua i fa de nexe, amb la Nora, més desconfiada i desacomplexa

  Mentre durin les espelmes Josep Rodriguez i Ferrer @haikujosep   Arriba  l'estiu i el temps s'allarga una mica més amb el teletreball i hem permet començar amb les meves ressenyes i la primera que toca és Mentre durin les Espelmes que porta més  de set mesos esperant! I amb ell començarem també el #BingoCificat d'enguany amb autors  # K0 . Aquest llibre podria anar amb dues categories   del bingo, perquè hi ha activitat paranormal, però es evident que la que li pertoca és la de LGTBI Friendly, perquè en Josep Rodriguez ens fa una història d'amor, una relació LGTBIQ entre els dos protagonistes, tractada amb total normalitat, sense incidir   en aquest aspecte com si fos una flor en mig del desert. Perquè parlem d'un BL ( BoysLove ) que hibrida amb una història de fantasmes,  amb molta cultura pop, i amb dos personatges otakus de dues generacions,  que ens porten a recórrer la ciutat de Barcelona  des del Barri Gòtic,  fins als diferents cementiris de la

  Feia molts dies que no em podia parar a escriure res sobre les lectures que estic fent, i menys preparar-les per comentar pel #BingoCifiCat, i  tanmateix  he llegit molt aquesta tardor i hivern, i  sobretot  he llegit moltes autores, així que ara toca fer repàs de les lectures. El darrer llibre que vaig comentar al #BingoCificat d ' #autores  havia estat Estimades  Màquines de Carme  Torras  @CarmeTorras_ROB que ens fa repensar l'ús de les màquines, i l'ètica social i personal en el seu ús, en el camp de l'ecologia, la sociologia, o l'economia, en el seu darrer relat l' Indigent, també premiat amb un premi  Ictineu , l'autora també ens fa un mirall crític de la nostra societat. Però el recull de relats de Carme Torres, té molt més, té trames policíaques, amb un simple aparell de controlar les arrítmies, té el fet de repensar a partir de l'ètica i la filosofia la nostra societat, cosa que faria falta que  és  plantegessin molt els nostres governants,

  Viu la lectura. Vincles ferotges i La dona singular i ciutat Aquest cop hem llegit dos assajos vivencials de  Vivian   Gornick  que tenen com a protagonistes les dones de la ciutat de  NY  en barris treballadors a través de la veu de l'autora, el seu paper com activista del feminisme, però sobretot en la seva relació amb la seva mare i els homes. El primer l'autora parla amb la seva mare de tota la seva vida d'ençà que és nena fins que ja és adulta. I ho fa recorrent la ciutat i esprement la relació tòxica que sempre ha tingut amb ella. En el segon l'element de la ciutat, i l'observació de les persones a la ciutat guanya terreny i la relació amb la mare s'esvaeix, el mirall on és mira i amb qui parla l'autora és un amic, això no obstant, encara és un reflex de la ciutat, i de com ha evolucionat, quan ara l'autora té aproximadament l'edat de la seva mare quan va escriure el primer assaig. L'Altre Editorial ens ofereix aquests  dos assaig  en u