Binti Casa

 

Binti Casa

Nnedi Okorafor

Raig Verd

Ens trobem davant el segon volum de la trilogia protagonitzada per la noia Himba que viatgi a les estrelles, i ara retorna a casa seva amb canvis identitaris i biològics molt interessants que donen coherència al personatge que ens mostra l'autora. Tot i començar a l'acadèmia, on l'havíem deixat en el primer volum i que molts consideren pel creixement de la jove d'un tarannà de novel·la jove, aquest volum en el retorn a casa, que implica també la mirada interior, a la seva pròpia maduresa, ja és clarament una novel·la per adults, en el seu camí per dominar l'Edan, aquest artefacte màgic desconegut, que només pot dominar ramificant a través de les matemàtiques. Millorar les relacions amb el seu amic Okwu, que li porta a moltes contradiccions internes i socials, i recuperar les relacions amb la seva societat, que no és el que sembla, o no la coneixia tan bé com pensava, és una part important i molt interessant d'aquest camí de creixement personal.


Binti s'ha adonat que mentre intenta harmonitzar, entra en un estat al·lucinatori, que la porta a una brutalitat desconeguda i arriba a la conclusió de què li cal netejar la seva ànima a través de la peregrinació tradicional de les dones del seu poble. Però en retornar a casa es troba en un fort xoc cultural en trobar-se amb la paret que ha creat amb la família per haver trencat les tradicions que l'assenyalaven com mestre harmonitzadora, i haver-se creat una nova identitat i un nou camí lluny del seu context cultural. Això lligat a què arriba amb el primer medusa, com amic, a la terra, que provoca una situació tensa de rebuig molt intensa. Binti creu factible harmonitzar una cosa que la història li contradiu, dues societats enfrontades de forma mil·lenària.
Com harmonitzadora Binti cerca harmonitzar el que troba al seu voltant que sembla no voler establir cap relació, societats, mons, però també tradicions, relacions familiars, i la seva pròpia identitat interior.
La visió de la ciència-ficció africana, on sovint s'ha intentat canviar el concepte sempre present a occident de l'alienígena, l'altre, dins de la xenofòbia com el perillós, l'alteritat a témer, i posar a les cultures africanes, i els conflictes racistes en primera persona. Okorafor destaca en el que s'anomena Futurisme Africà, perquè posa al centre de la narrativa les societats, cultures i llengües africanes, i els personatges, en primer terme, femenins, amb les seves lluites com dones, s'han de construir entorn de la seva identitat africana. És la seva terra, la seva cultura i la seva identitat que els dona forma. Però en el cas d'aquest segon volum Okorafor fa un pas més perquè situa a Binti en l'altre paper, perquè ella és l'altra, l'aliena, la diferent, que arriba i és rebutjada i haurà de refer la seva identitat des de la seva pròpia cultura. Des d'aquest punt de vista té algunes similituds amb l'Univers de Xuya de Bodard, que centra aquest univers entorn la cultura i identitat de les dones asiàtiques.

El llibre ens deixà en un moment espectacular, amb el delit que Raig Verd ens porti ja la tercera part de la trilogia, per saber com es desenvoluparà aquest tercer volum, que fa de Binti, ja una trilogia imprescindible per aquells que cerquem quelcom diferent que la ciència-ficció tradicional.

Entrades populars d'aquest blog

El senyor de les mosques, un suposat llibre juvenil!

Vincles ferotges. La dona singular i ciutat

Els “bookish books” o llibres que parlen de llibres