La mestra del te i la investigadora

 La mestra del te i la investigadora.



    Aliette de Bodard crea amb l'univers Xuya un worldwulding tant immens, creatiu, divers, diferent i ric, que és impossible de definir i que aquest recull d'una novel·la curta i quatre relats només et permet albirar per primer cop en català, amb la traducció de Mai Més. 

Bodard ens permet, però fer-nos una idea de com n'és de diferent el seu univers del què sovint ens trobem amb la ciència-ficció que estem habituats d'home blanc dominant que colonitza tot l'univers. Sense caure en un to polític ens parla de l'opressió, el militarisme, el colonialisme i el racisme i la identitat i com aquests elements a travessen cada un dels personatges.
Però aquest univers de Bodard és sobretot, bé gairebé al 100 per 100 un univers de dones asiàtiques en tots els nivells i sense cap sostre de cristall, des del lloc més desterrat de la societat, fins a la més alta situació de control social i polític.
Habituades com estem a llegir Ciència-ficció blanca i d'homes que conquereixen arreu, aquesta mirada francament és sorprenent i diferent, i ens recorda a la de Nnendi Okorafor en alguns aspectes.
Les històries no sempre són de trama contemplativa sociopolítica i crítica, que també, però de vegades passaràs pàgines en acció trepidant que et convida a llegir i atrapar el final, especialment amb "La mestra del te i la investigadora"
El fil conductor dels relats i la novel·la és el racisme i el colonialisme, però també aquest substrat feminista, on la representació del futur, no té a veure amb home blanc, i pensem a més que el món femení de la majoria de protagonistes no està representat pels seus genitals. És aquest cas de les naus militars amb avatars que projecten les formes femenines de representació com la Filla de l'ombra que són un clar exemple en tot el recull de què vull comentar.
Per mi han destacat un relat i la petita novel·la per sobre de la resta: "Les estrelles que l'esperen" i "La mestra del te i la investigadora".

Acompanyat per un pròleg d'Alexandre Pàez que situa el recull en tot aquest univers, és un llibre molt recomanable, per a tots aquells que voleu fugir dels paràmetres de la ciència-ficció tradicional, occidental heteropatriarcal a la que tots i totes estem habituats.



Entrades populars d'aquest blog

El senyor de les mosques, un suposat llibre juvenil!

Vincles ferotges. La dona singular i ciutat

Els “bookish books” o llibres que parlen de llibres