Presentació interectiva de Catalunya Mítica

Havia una vegada un lloc màgic anomenat Biblioteca Elisenda de Montcada, on els mites els construien els i les usuari@s, la participació i cultura activa estava a les seves mans... Oi que sembla una fàbula? Doncs no: 

  Aquest darrer 5 d'octubre en Miquel Codony i l'Ismael Avalos, d'Uranik, amb l'activitat-xerrada interactiva Juguem amb el mites,  ens han proposat una forma diferent d'apropar-nos a Catalunya Mítica, un llibre que reelabora, des de la perspectiva de diferents autors, la mitologia catalana.

Catalunya mítica és una aposta de l'editorial Orciny Pres  per la fantasia en català, de diversos autors i perspectives, que aborden des de gèneres literaris diferents els nostre mites més nostrats: donyets, dones d'aigua, revivents, dips, i moltes altres tradicions i personatges que la nostra literatura moderna ha oblidat.


En Miquel ens ha presentat cada un dels relats i ens destaca les característiques dels diferents autors. Ens ha parlat de la valentia de l'editor de treballar generes i temàtiques tan diverses, però també autors novells, al costat d'autors amb més experiència.

Ens ha parlat també dels orígens de les tradicions i mites catalans, com se superposen amb tradicions cristianes, i preromanes, amb tradicions mediterrànies, àrabs i cèltiques, i com en alguns casos fins i tot apareixen abans que les tradicions nòrdiques o d'origen anglosaxó que avui dia estan més presents en la nostra literatura.

També ens ha mostrat com les tradicions catalanes, que poden ser diferents d'un poble a un altre, d'una comarca a una altra, estaven molt presents en la literatura clàssica catalana, en poetes com Verdaguer, o autors com Perutxo, i en canvi son poc pressents, amb alguna excepció notable, en la narrativa moderna catalana.

Ens ha fet reflexionar sobre si el mite transportat a la narrativa moderna, es reelabora i enriqueix o es devalua. I com totes les mirades literaries sempre són bones, vinguin d'on vinguin, però cal preservar també les tradicions de casa nostra que fins i tot varen servir d'inspiració a escriptors com Lovecraft




L'Ismael ha intentat abordar que significa el mite per nosaltres a través d'una juguesca interactiva. Que implica el mite en la nostra societat? El mite està imbricat estructuralment en la nostra societat, en nosaltres mateixos, els nostres fills juguen  i reinventen el mite cada dia quan juguen a la seva consola. Així doncs que és un mite?


Ismael tria una persona del públic i la convida a jugar, una tirada de daus, i una primera idea?
La Susana tira els daus, ha de triar una primera idea, però els daus són negatius, així que ens convida a pensar amb els petits homenets que viuen sota el Pont del riu de Montcada, a les capes d'aigües freàtiques. Són personatges foscos i desconfiats? Ens pregunta l'Ismael?


La Marta continua amb una segona tirada... que surt positiva, així que ens diu, aquests petits personatges viuen a l'aigua i la netegen de totes les porqueries que tirem els humans, llaunes, plàstics i porqueries.

Una usuària de la biblioteca tira els daus, i pregunta, quina és la gran incògnita d'aquesta història? On va a parar tota la porqueria?

La Maria tira els daus i treu una tirada negativa i ens aclareix la incògnita, ens fiquen la porqueria un altre cop a casa nostra. Com a càstigs del nostre comportament? Pregunta l'Ismael.

 Però com entren a casa, ens demana? La Contxita tira els daus, i ens explica: entren per la nit per les canonades quan dormim. La Joana col·labora, és una porqueria, llefiscosa, i la Contxita afegeix i fa blub blub. L'ismael pregunta, fa blub blub? I la podem sentir? Normalment no, diu la Conxita, però la Joana en aclara, a les nits es sent el blub, blub per les canodades... 

L'Ismael ens explica que ràpidament hem posat dos elements claus en un mite: la proximitat, coses que coneixem de Montcada, i una cosa que ens comporta terror, que passa quan dormim?

I introduïm un element bàsic dels mites: el que donem i el que oferim, si donem mal, ens tornen mal i si oferim bé ens tornen bé.

Llavors participa en Cèsar, amb una tirada negativa, i ens explica com tota aquesta contaminació acaba emergint a l'Asland la fàbrica que contamina i emmalalteix Montcada.


Cal un petit gir, que introdueix l'Alícia, però la seva tirada cau en empat.... i l'Ismael empra la seva qualitat de director de joc, i positivitza la tirada i introduïm el paper de l'heroïna, Una noia guapa, forta i intel·ligent que investiga perquè la gent emmalalteix de la contaminació.

Llavors li toca a un usuari que torna a treure una tirada negativa i ens explica que la Capitana Montcada investiga i investiga i no acaba de trobar d'on prové la contaminació, fins que finalment s'adona que a tots els barris de Montcada és dona la mateixa estadística, 1 de cada 6 persones emmalalteix, que vol dir això? En Miquel ens fa reflexionar sobre l’estadística epidemiològica que implica aquest número.

Amb pocs elements, entre tots plegats hem creat un mite lligat a la nostra ciutat i el nostre entorn. Però ja és hora d'acabar, i l'Ismael, deus ex machina, decideix que l'Hugo, l'editor de Catalunya Mítica, acabi el relat.

I l'Hugo l'acaba de forma fulminant:

La capitana Montcada ha aconseguit saber que es fa a l'Asland després de molt investigar: és un centre d'investigació secreta que ha aconseguit crear una cura del càncer a partir de la contaminació!!!


L'Ismael ens felicita, de forma didàctica, pràctica i interactiva ens ha explicat la funció del mite a la nostra societat, i ens convida a tots i totes a fer aquest experiment, aquesta petita juguesca amb els amics, fills o néts, aprofitant que arriba la castanyada... i que igual que fa Catalunya Mítica amb els seus relats, és el moment de recuperar les nostres llegendes i mites, de bruixes i dimonis, deixant de costat tradicions foranies que no són pas dolentes, però que no ens han de fer oblidar el que ens dóna identitat.

Aquesta activitat portada a terme per la Biblioteca Elisenda de Montcada i Orciny Press, i amb la col·laboració d'Alícia Gili de Secc, i Miquel Codony i Isael Avalos d'Uranik, no haguera estat possible sense la col·laboració activa i participativa dels usuaris i usuàries de les @Bibsmir


Entrades populars d'aquest blog

Els internats de la por, Sense ficció a TV3

Imatge
Us deixo aquí l'enllaç sobre el darrer Sense ficció Els internats de la por :  Fins ben entrada la democràcia, milers de nens i nenes continuaven tancats en internats.Col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d'Auxilio Social es van convertir en una mena de presó per a aquests infants. Un apropament interessant per a tots aquells que us va agradar Mala gente que Camina de Benjamin Prado i Els nens robats del franquisme de Montse Armengou i Ricard Belis dels quals ja havíem parlat en aquest blog en entrades anteriors! Fins ben entrada la democràcia, milers de nens i nenes continuaven tancats en internats. Col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d'Auxilio Social es van convertir en una mena de presó per a aquests infants. Allà van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses. Avui destapen aquest passat ocult i silenciat. A diferència de països co...
Més informació