Niela i el revivent

  Els oankali i els ooloi es converteixen en uns extraterrestres que volen tutorejar el nostre esdevenir, perquè nosaltres hem acabat amb el nostre mort, perquè com és evident som cruels, egoistes, i no som capaços de mirar pel nostre futur per nosaltres mateixos. Però per altra banda, volem la llibertat, de matar-nos per nosaltres mateixos, no volem ser monitorats, preferim morir, perquè no volem deixar de banda les coses que ens defineixen per molt que siguin negatives i puguin acabar amb nosaltres mateixos. I ens costa molt l'intercanvi en igualtat, donar i rebre.   Octavia Butler no ens dona una novel·la d'acció sinó de reflexió, sobre el futur de la nostra societat, i cap a on som capaços d'anar, cap a la nostra pròpia destrucció, per la nostra pròpia essència com humans. Racisme, feminisme des d’una òptica d'una escriptora i negra, no és l'habitual, la ciència-ficció sempre és l'home i blanc, així que és una novel·la amb una òptica gens habitual. La pr

La història de la literatura està plena de llibres que parlen de llibres (o com els anomenen a la tradició americana, “bookish books” aproximadament, llibres que parlen de llibres) D’autors clàssics com La llibreria ambulant , o de bet sellers com La veritat del cas deHarry Quebert. Distòpiques com Fahrenheit 451 o còmiques com Firmin . Que parlen de llibreries com La llibreria encantada , El llibreter de Kabul o , 84, CharingCross Road o que parlen de Biblioteques, com El nom de la Rosa, tema en el qual fins i tot vàrem navegar, la Sílvia Romero i jo a Iskander, la màgia delsllibres. D’autors de pròxim orient, com El viatge de Baldassare o d’autors sud americans, com El viejo que leia novelas de amor . Trhillers com El conte númerotretze o fantàstiques com Cor de tinta.   I tots tenen dues coses en comú: que parlen de llibres i que incentiven la lectura de més llibres. Es crea un lligam màgic entre el lector i el llibre més enllà de la lectura. Avui dia els