Les màquines del caos. Ricard Efa

 Les màquines del caos

Ricard Efa. Mai Més

És la construcció d'un món ciberpunk amb empreses que dominen l'statu quo i tecnologia que determina la vida de les persones, que es dibuixa a través d'escenes trepidants a mesura que anem llegint, sense necessitar descripcions, creant l'ambient, a escala de l'atmosfera, del que sents, del que olores, del que veus, només amb l'acció que es construeix sobre si mateixa en l'estil més purament cinematogràfic. Un equilibri entre l'entreteniment i la crítica social que l'autor manté durant tota l'obra.

Comencem amb tres fils que ja ens obre una finestra clara a l'on ens vol portar Efa, mercenaris en plena escena d'acció, furoners activistes, per la lluita per la llibertat de drets, i científics del govern plenament integrats en l'estructura social i política. I tots tres fils confluiran de forma fluida per crear una trama agosarada, no innovadora, però explicada de forma prou intel·ligent.

Efa té clars referents de la cifi clàssica com Philip K. Le Dick, però alhora és capaç de crear nous referents literaris, que avui dia no és tasca fàcil, referències cinematogràfiques, com Ghost in the Shell, que per mi estava molt present i literàries. 

Efa de fantàstic el pròleg de José Valenzuela ens mostra tots aquests referents. 

Però per mi el destacable és que li arriben d'arreu i que ell sap barrejar i recrear per forjar de noves i fer-ho suggerent i diferent.

És veritat que els personatges acompleixen molts dels entramats clàssics d'aquest tipus de novel·les, amb capacitats militar espectaculars, habilitats tecnològiques immillorables, i un descontrol mental que dona una traca continua a l'argument. Però Efa ens endinsa en la psicologia dels seus personatges i ens permet entrar en una mirada més psicològica i sociològica de per què i com han arribat on són i poc addictes en general a la testosterona.

Els personatges, tot i que tecnològicament, podrien semblar freds, distants, recreats, l'autor te'ls manté propers des del primer instant de manera que no pots evitar empatitzar amb ells, i malgrat tot, són personatges versemblants.

Estem, però davant una trama tòpica del ciberpunk d'acabar amb el capitalisme desmesurat i la set de poder i l'individualisme i la nostra dependència tecnològica aberrant que ens està portant un futur pròxim distòpic. Però ens proposa per solucionar-ho, conèixer-nos millor, unir-nos uns als altres, entrar en contacte més oníric, i intel·lectual que físic.

Un llibre addictiu, que si et deixes anar el llegiràs en un tres i no res, però que també pot convidar a una lectura més pausada, i fixar-nos en la lectura crítica que corre per sota de la seva trama.