Quan la boira ens cobreixi

 Quan la boira ens cobreixi

Llibres del delicte


@ramonasole_llibres


Ramona Solé torna a la novel·la negra, aquest cop oberta a tots els públics, perquè les novel·les per gent jove també negregen. L'escriptora ens entra en una història on uns joves: la Nora, una estudiant universitària, nova al barri i en Bruno i la Daniela, amics d'ençà que eren infants, troben estranyes les desaparicions d'alguns dels veïns més grans i com altres estan esporuguits i no volen pas parlar sobre les desaparicions. I demanen ajuda a un company de la Daniela de l'institut, que a canvi els demana ajuda amb una sèrie de sobres intimidatoris que està rebent.

Ramona Solé utilitza aquests dos fils narratius, aquests dos fils d'investigació per fer créixer la personalitat dels tres protagonistes principals, la Nora, en Bruno i la Daniela, de forma excel·lent, especialment, la Daniela, una noia amb síndrome de Down, i que interactua i fa de nexe, amb la Nora, més desconfiada i desacomplexada, i en Bruno tranquil i protector, i ens mostra la realitat de la Daniela amb total normalitat, mostrant de nou la gran tasca de documentació i de treball previ que ha fet l'autora a l'hora de treballar els perfils dels seus personatges.

La Daniela és un personatge molt interessant, perquè veiem la síndrome de Down des del seu punt de vista i amb total normalitat i versemblança, i ens posa en situacions que ens pot fer mirar-nos i mirar-la i crear-nos preguntes, i crear debat sobre com la nostra societat interactua amb determinades realitats.

Perquè les novel·les negres de la Ramona Solé no són només històries d'investigació i aquesta no és pas cap excepció: Ramona ens parlarà a Quan la boira ens cobreixi, de gentrificació, de bulling, i de xenofòbia. Perquè la realitat social que hi ha darrere de les seves trames negres són el que donen pes a la seva narrativa.

Tanmateix, quan parlem d'un llibre per a tots els públics no és perquè la Ramona Solé amagui la cruesa de la nostra societat, potser ha posat fre a la violència més explícita que apareix en altres de les seves novel·les, però no dissimula la realitat ni el debat que vol creat per exemple en parlar de gent gran sense recursos a qui fan fora de casa seva i no tenen on anar.

I com és habitual amb aquesta autora, ens situa a Lleida, en aquest cas en una ciutat boirosa, des del títol a cada una de les descripcions, una ciutat bonica, freda i translúcida que els protagonistes senten com seva i que aprofiten en les seves investigacions com eina i aliada i ens recorda que no totes les històries de la literatura han de passar a la zona metropolitana.

I no us desvelaré res del final, però sí que us diré als lectors de Bisturí, que l'autora ens fa una bona aclucada d'ullet, amb un bon ou de pasqua, això no obstant que haureu de llegir fins al final si el voleu trobar! 


Perquè Ramona Solé ho torna a aconseguir, és d'aquells llibres que comences la primera pàgina i no pots deixar de llegir fins que has arribat al final. Sigui dia de llamps i trons, de boira, o de piscina assolellada, agafa el llibre i no podràs parar.

Entrades populars d'aquest blog

El senyor de les mosques, un suposat llibre juvenil!

Vincles ferotges. La dona singular i ciutat

Els “bookish books” o llibres que parlen de llibres