Estimades Màquines, Efendi, La primera Onada i Forvid, lectures d'autores, pel #BingoCifiCat

 Feia molts dies que no em podia parar a escriure res sobre les lectures que estic fent, i menys preparar-les per comentar pel #BingoCifiCat, i tanmateix he llegit molt aquesta tardor i hivern, i sobretot he llegit moltes autores, així que ara toca fer repàs de les lectures.


El darrer llibre que vaig comentar al #BingoCificat d'#autores havia estat Estimades Màquines de Carme Torras @CarmeTorras_ROB

que ens fa repensar l'ús de les màquines, i l'ètica social i personal en el seu ús, en el camp de l'ecologia, la sociologia, o l'economia, en el seu darrer relat l'Indigent, també premiat amb un premi Ictineu, l'autora també ens fa un mirall crític de la nostra societat. Però el recull de relats de Carme Torres, té molt més, té trames policíaques, amb un simple aparell de controlar les arrítmies, té el fet de repensar a partir de l'ètica i la filosofia la nostra societat, cosa que faria falta que és plantegessin molt els nostres governants, té humor, i té aventures, però sobretot té com veure que la tecnologia social és quelcom necessari, que cal plantejar-se el seu entorn ètic, tanmateix que és l'altra cara de la moneda del robot violent o humorístic que sempre ens ha presentat la ciència-ficció. "Estimades màquines" és una capsa de pandora que obriràs i t'obrirà el cervell a noves experiències.






Efendi d'Elisabet Riera era per mi un repte, una escriptora desconeguda, i amb un tema distòpic, però molt proper en el temps i en la gestió de la nostra societat, en el qual som una societat totalment blanca, totalment del benestar, controlat aquest benestar per una espècie d'Alexa que té control del més petit detall de la teva vida, salut, del temps lliure, de la meterologia... el benestar versus la pèrdua de llibertat, i la solitud de tancar-te en el interior de casa teva teletreballant, enfront de no conèixer a ningú, no creuar-te amb ningú, i només veure el sol, com si fos un regal, de tant en tant de forma aleatòria o la pluja. Una escriptora d'una prosa excelsa, i amb un control de la narrativa amb dos tempos, dos mons, dos aspectes sense deixar mai el fil argumental que m'ha perfilat des del primer moment. Les referències a les grans mitologies de les grans religions que segurament eren simbòliques en molts detalls, i moments, així com les paraules, que també ho eren, fan un treball de metallenguatge, de meta literatura, que juga amb el lector, i que he gaudit quan he comprès, i que segurament hagués gaudit més si els meus coneixements m'haguessin permès comprendre millor moltes de les simbologies rituals o religioses.
Tot i així, i segurament és el que pretén l'autora, la lectura ha estat completament angoixant, hem costava apropar-me a aquella realitat, perquè la veia real, propera, creïble, i un món com aquest no el vull viure.




La primera onada de Mariló Álvarez Sanchis, enganya, a les ressenyes que llegeixes et diuen que s'assembla a Els jocs de la fam o Els jocs d'Ender i no nego certs paral·lelismes, protagonistes joves, món distòpic, terra desolada) que si és juvenil, però les fronteres sempre són permeables i de molts colors, i La primera onada té molts més matisos. Si a mi m'hagués de recordar alguna novel·la seria a El senyor de les mosques, per la crítica social que hi ha al darrere, a la societat dels adults, als interessos dels adults per sobre de qualsevol cosa, a l'egoisme social i individual, i a com la gent jove repeteix esquemes, no perquè són joves, sinó perquè la cultural social et porta a aquest lloc. Un llibre molt recomanable, que quan li posen etiquetes només fan que tancar els ulls al lector.



Forvid és per mi una mica inclassificable. A la web de Males Herbes i a moltes ressenyes parlen de terror, però jo no he passat por. Em va costar agafar-lo de la prestatgeria perquè el terror no m'agrada, soc poruga. Això no obstant el llibre ultrapassa el temps, l'espai, la vida, l'ésser, existir. L'he posat en viatges en el temps, perquè una mica si que hi ha d'això, així i tot més aviat seria viatges en el so. Viatges a través de la música del món. Un llibre imperdible, i millor no explicar molt més.






Entrades populars d'aquest blog

El senyor de les mosques, un suposat llibre juvenil!

Vincles ferotges. La dona singular i ciutat

Els “bookish books” o llibres que parlen de llibres