Vincles ferotges. La dona singular i ciutat

 


Viu la lectura. Vincles ferotges i La dona singular i ciutat


Aquest cop hem llegit dos assajos vivencials de Vivian Gornick que tenen com a protagonistes les dones de la ciutat de NY en barris treballadors a través de la veu de l'autora, el seu paper com activista del feminisme, però sobretot en la seva relació amb la seva mare i els homes. El primer l'autora parla amb la seva mare de tota la seva vida d'ençà que és nena fins que ja és adulta. I ho fa recorrent la ciutat i esprement la relació tòxica que sempre ha tingut amb ella.


En el segon l'element de la ciutat, i l'observació de les persones a la ciutat guanya terreny i la relació amb la mare s'esvaeix, el mirall on és mira i amb qui parla l'autora és un amic, això no obstant, encara és un reflex de la ciutat, i de com ha evolucionat, quan ara l'autora té aproximadament l'edat de la seva mare quan va escriure el primer assaig. L'Altre Editorial ens ofereix aquests dos assaig en un sol volum, per la seva complementarietat.


Les visions de les usuàries de la biblioteca d'aquests dos assajos han estat contradictoris en molts casos, a algunes els ha encantat el primer i no els ha agradat gens el segon, el primer l'han trobat molt personal i, per tant, els ha frapat més i la relació de dones, de veïnes, amb la mare l'han trobat molt interessant. Altres per contra han trobat que l'autora era freda, que ho plasmava tot des de fora, de forma estranya i que les allunyava i no els ha agradat i per contra el segon volum, on deambula i observa la ciutat els ha cridat molt més l'atenció. Aquests criteris ben diferenciats entre els dos assajos ha fet que la valoració conjunta no hagi estat massa positiva, tot i que sovint un o altre sí que havien agradat força. La majoria no han acabat de veure clara l'edició global que ha fet l'Altra Editorial.


Aquest llibre ens ha permès parlar del feminisme i del sostre de vidre a la feina, i de com la dona deixa la feina i les aspiracions intel·lectuals per posar-se el vestit del matrimoni. I com el dolor del dol, i la idealització de l'amor romàntic i del matrimoni, vehicula a les dones a una vida emmarcada per elles mateixes que es tanquen portes que el feminisme intel·lectual pretenia obrir, però que les emocions impedeixen que puguis equilibrar.


Aquestes memòries de la Vivian Gornik en forma d'assaig han portat a moltes reflexions que sobretot entorn de les emocions que es reflecteixen entre mare i filla, i com la forma en què la mare ha portat el matrimoni a l'extrem de no deixar espai a ella com a dona, només a esposa, ha marcat la forma d'entendre la vida a la filla, i ha estat tòxica, i això l'ha impel·lit a un feminisme rotund, i a l'hora l'impedit una bona relació amb els homes, i a trobar el seu lloc en el món laboral en el seu espai enfront dels homes, i en l'amor, i en la intel·lectualitat.


Diferent forma de veure la feminitat i la relació amb els homes de la Vivian la seva mare i la seva veïna, que vehicula, la vida de la Vivian des de la infància fins a l'adultesa i la vellesa, i que la fa replantejar i reflexionar sobre els estudis, sobre com accedir a la feina i com la seva mare sempre va voler només pensar en el marit i ho va deixar tot de banda o la veïna, en canvi, se sentia colpejada i rabiosa i volia treure profit de les relacions.


Les experiències de la Vivien ens les planteja a través de passejades amb la seva mare i el seu amic, que li fan de mirall, i d'espàrring, i que veiem a través d'ella, l'evolució de la dona treballadora del Bronx, blanca, llatina, jueva, treballadora, però a l'hora intel·lectual, i que vol anar més enllà, però que està culturalment marcada pel que la família diu que ha de fer i lluita per trencar el sostre de vidre.


La mare és una llosa sempre en la vida de la Vivian. Ella en parla amb claredat i cinisme, sense amargar que sempre va ser una llosa, una dona xantatgista, que la volia al seu costat perquè no era capaç de superar el dol, l'amargor d'haver deixat de banda feina, estudis, el sindicat i només dedicar-se a l'home idealitzat que al final s'havia anat amb la veïna.


Alícia Gili Abad

Serveis Educatius Carles Canudas





Entrades populars d'aquest blog

El senyor de les mosques, un suposat llibre juvenil!

Estimades Màquines, Efendi, La primera Onada i Forvid, lectures d'autores, pel #BingoCifiCat

“No són distòpies, no catastrofistes, són realistes”