La mà esquerra de la foscor #BingoCifiCat #EstiuCifiCat






LA MÀ ESQUERRA DE LA FOSCOR


Ursula K. Le Guin

Raig Verd

*****

Avui parlarem de La mà esquerra de la foscor, dins dels reptes #BingoCifiCat #Autores i #EstiuCifiCat. Pel #BingoCifiCat, aquesta obra de Le Guin el posaré dins la categoria No-Senyoro, perquè el protagonista al costat de Genly Ai, l'Estraven és una persona andrògina bisexual, i l'autora ens planteja una societat hermafrodita que passen indistintament d'un gènere a l'altre segons el desig sexual o la necessitat d'aparellament.


La mà esquerra de la foscor és un clàssic que vaig llegir quan era adolescent i em va deixar un gust ple i potent que sempre ha estat dins del meu cap, com una de les millors lectures que havia fet mai. I tot i que recordava els esdeveniments, no en recordava gens els detalls, i llegir-lo de nou quaranta anys després ha despertat en mi, la nostàlgia de la lectura recordada amb delit, i alhora el descobriment com si fos una lectura nova, perquè rellegia i recordava coses que em feien gaudir del plaer de la lectura, i a l'hora descobria com si fos per primer cop que llegia, una lectura nova, aquesta Le Guin tan especial i magnífica amb una narrativa crítica, profunda, pausada, filosòfica, sociològica, política, però a l'hora amb un rerefons argumental ràpid i àgil que et porta a llegir amb vitalitat. Algunes persones diuen que els clàssics no aguanten el pas del temps. He llegit ressenyes que parlen de decepcions en trobar-se cara a cara amb lectures com aquesta. Jo puc dir que tot el contrari, he gaudit cada pàgina de Genli Ai i Estraven, els dos personatges que mostren la societat de Hivern, però que alhora Le Guin ens mostra la nostra societat, de forma incisiva, llavors, i ara. Els temes polítics, socials i de gènere que planteja l'autora de forma combativa, estan plenament d'actualitat. La mà esquerra de la foscor  tracta diferents temes que Le Guin tenia interés  des del seu activisme pacifista, ecologista i feminista, des de la mirada  geopolítica dels estats que conformen el planeta de Gethen, on ens aporta l'anarquisme com eina política i filosòfica per arribar a la justicia social, a la igualtat sociològica i cultural entre civilitzacions, gèneres i persones, en diferents estadis des de l'univers, el planeta, a  els individuus. 

La magnífica edició en català, traducció de Blanca Busquets, amb una continuïtat en el llenguatge i amb la composició iconogràfica amb la traducció que l'editorial ja va fer d"Els desposseïts" és un regal  per als cobdiciosos dels llibres com a una petita joia.

De Hain, des d'on ha evolucionat la humanitat, arriba al planeta gelat de Gethen Genly Ai, l'ambaixador de l'Ekumen, la Federació Galàctica, una gran lliga de planetes amb la finalitat d'establir-hi vincles econòmics, filosòfics i místics. L'Ekumen vol establir comunicació ( l comunicació un fil argumental en totes les novel·les de Le Guin) entre tots els planetes habitats per humans més enllà de l'economia o la política. I l'ambaixador té una llarga tasca per davant per saber si Gethen està preparat per aquest tipus de relació.

Estraven, el Primer Ministre de Karhide serà el principal valedor d'Ai en aquesta tasca. Però Ai tindrà un handicap important, és un home. En aquest planeta, no existeix el gènere, són éssers hermafrodites i en les èpoques de kèmmer els gethenians tenen una mena de zel i desenvolupen un gènere o altre, indistintament, per tal d'aparellar-se i en cas de tenir descendència durant un temps més llarg prenen el gènere femení, fins a tenir els fills.

No hi ha cap discriminació de gènere en aquesta societat, per cap dels dos gèneres, tot i que Le Guin no ens parla obertament del paper de la dona en aquesta societat, i temps després ens algunes entrevistes, comentava que si ho hagués escrit amb posterioritat segurament hauria incidit més en aquest punt. Però incidia en temes d'igualtat de gènere on fou absolutament pionera i on segurament influencià en autores com Joanna Russ, Margaret Atwood o Suzette Haden Elgin.

 

Ursula K. Le Guin es planteja el fet d'una societat bisexual, en certs moments andrògina, en determinats moments home o dona, des de la perspectiva de Genli Ai, d'un mascle, d'un home, que no es pot despendre dels seus caràcters hetero patriarcals, que el marquen dins del gènere:

"No es veuen com homes o dones. En realitat és quasi impossible d'acceptar, per la nostra imaginació. Que és el primer que preguntem quan neix una criatura?"


El protagonista no pot deixar de mirar els habitants del planeta que tenen característiques a l'hora masculines i femenines, des de la seva perspectiva de mascle, i això el farà desconfiar des del primer moment del seu major valedor:

"Un home vol que es respecti la seva virilitat, una dona vol que s'apreciï la seva feminitat per molt indirectes que siguin els indicis de respecte o apreciació. A Hivern no existiran. Es respecta i es jutja les persones com éssers humans. És una experiència terrible"

 

Però Le Guin es planteja més aspectes que només el simplement sexual, també els papers que atorga el gènere, per exemple el paper de la maternitat o la paternitat. I apunta que aquesta societat bisexual, l'instint paternal o maternal de protegir, o donar suport als fills no està lligat al gènere, sinó al fet de ser els seus fills.

I per parlar-nos d'aquesta societat bisexual, Le Guin treballa amb la llengua, amb les paraules, inventa paraules, quan li calen, però sovint usa el llenguatge i la gramàtica per expressar les diferents condicions sexuals i maneres d'entendre el gènere, jugant amb la llengua, adaptant-la a les necessitats de les persones de les quals ens vol fer sentir la seva manera de comprendre la vida.

Theren Estraven  serà la persona que ajudarà en tot moment a l'ambaixador. Genly Ai, però en  desconfiarà des del primer moment perquè té trets masculins, i a l'hora trets femenins en el seu comportament o en la seva forma de moure's, o en la seva forma de parlar, i això li genera com home una aprensió immediata.

"Que és un amic, en un món on un amic en la propera fase lunar pot esdevenir amant? Jo no, immobilitzat per la meva virilitat, no era amic de Theren"


La virilitat, l'orgull, les emocions masculines no apareixen ens els habitants d'Hivern i això desconcerta molt al nostre protagonista mascle. 



En determinats moments és la mirada de Theren que veu com l'ambaixador amaga els plors, perquè veu que l'humà els considerà poc virils i vergonyosos. Theren ens mostra com són els homes i com es perceben a si mateixos en comparació a si mateix, que no té cap problema a plorar, o a sentir, o a expressar determinades emocions. Estreven fa un recorregut interior, un camí de recerca i espiritualitat, el handdara que li permet conèixer la seva forma de ser molt millor que en Genly Ai. 

En el moment que Theren li pregunta com són les dones (a Hivern passen d'homes a dones, però mai resten en un dels dos estats si no estan en Kèmmer o per procrear) s'adona que Genly Ai no sap gaire pas que són les dones, i Le Guin ens mostra la mirada paternalista, masclista i patriarcal que té l'ambaixador sobre les dones, tot i que li diu que són en teoria són  igual en tot, que no són inferiors, però són les que suporten les càrregues de la maternitat, les no accedeixen a determinades feines i carreres, ect. I llavors Theren s'adona que no existeix aquesta suposada igualtat. I és així, amb petits esbossos, a través dels diàlegs i els pensaments dels dos protagonistes, que Le Guin ens va esmicolant la nostra societat i ens posa un mirall al davant



És al final en un llarg viatge, iniciàtic i de coneixement, a través del gel (un viatge que també feia l'Esparver a Terramar) que els dos protagonistes es coneixen i del coneixement neix la confiança i es perd la por a la diferència, i es deixa de ser aliè a l'altre, i les diferències de sexe, de color, de gènere, de cultura desapareixen i les mans s'ajunten i la travessa del gel uneix a les dues persones en una amistat profunda.



I és a través d'aquest diàleg mental, d'aquest repensar la seva pròpia virilitat respecte a aquesta societat bisexual que Le Guin es replanteja l'any 1969, la formulació del gènere en la nostra societat, i de les diferents formes que les persones podem tenir de percebre el gènere i la sexualitat amb igualtat i ser tractades des de tots els punts de vista com persones. És a través doncs d'aquestes discussions i anècdotes i moments del viatge en paral·lel dels dos protagonistes en el coneixement mutu que Le Guin s'aventura com fa sovint en els seus llibres en l'estudi a través de l'antropologia i la sociologia, i fins i tot la filosofia del que és l'evolució de la nostra societat. Ella mateixa ho explica en l'epíleg del llibre. No es tracta de fer prediccions del futur, i cercar la societat d'Hivern en què s'ha d'esdevenir, sinó veure en el que som, els humans, en el que fem, en el que hi ha de nosaltres, el que ha trenat l'autora en la seva ficció, per explicar la realitat, el dia a dia, que ella coneix, del que és la societat humana.

Però La mà esquerra de la foscor és un llibre revolucionari que no només en parla de gènere i de sexualitat en igualtat, sinó que també ens parla de política, com a "Els desposseïts" després, ens parlarà de dos sistemes polítics enfrontats, Orgoreyn i Karhide, amb dues maneres d'entendre la política i l'economia, i amb una idea de la pàtria, i de jerarquitzar entre tots dos països, per enlluernar un més que l'altra. L'alta política es fa a través de l'espionatge, la mentida, la mediocritat, i l'engany. No es coneix la guerra, però la societat evoluciona cada cop més vers a una violència entre tots dos països, que fa pensar que acabarà portant a la guerra.

Aquí Le Guin, com després va fer a "Els desposseïts" també inventa paraules, i juga amb el llenguatge, per identificar la identitat política de cada estat, de forma que la llengua i la semiòtica ens permeti distingir entre ambdós països i la seva forma cultural d'entendre la política.


Els llibres de Le Guin tenen una gran càrrega de crítica social, i de moral, de respecte, d'amistat, i de responsabilitat, política, social, cultural i ecològica, i La mà esquerra de la foscor és un dels exemples més interessants, amb El mag de Terramar, Els desposseïts, o El nom del món és bosc. I Le Guin no se n'amaga, pretén escriure i dir el que diu, i els seus llibres tenen aquesta capa darrera l'argument d'aventures, de màgia, o d'acció. I és per això que sovint no són històries ràpides i resolutives, però amb un pes tan intens amb el que explica que no pots deixar de llegir.

Són d'aquelles lectures que et deixen petja a 15 anys, i que després de quaranta anys et segueixen deixant petja.  





Entrades populars d'aquest blog

El senyor de les mosques, un suposat llibre juvenil!

Els “bookish books” o llibres que parlen de llibres

El Plagi. Sílvia Romero