La mà esquerra de la foscor #BingoCifiCat #EstiuCifiCat
LA MÀ ESQUERRA DE LA FOSCOR
Raig Verd
*****
Avui parlarem de La mà esquerra de la foscor, dins dels reptes #BingoCifiCat #Autores i #EstiuCifiCat. Pel #BingoCifiCat, aquesta obra de Le Guin el posaré dins la categoria No-Senyoro, perquè el protagonista al costat de Genly Ai, l'Estraven és una persona andrògina bisexual, i l'autora ens planteja una societat hermafrodita que passen indistintament d'un gènere a l'altre segons el desig sexual o la necessitat d'aparellament.
La mà esquerra de la foscor és un
clàssic que vaig llegir quan era adolescent i em va deixar un gust ple i potent
que sempre ha estat dins del meu cap, com una de les millors lectures que havia
fet mai. I tot i que recordava els esdeveniments, no en recordava gens els
detalls, i llegir-lo de nou quaranta anys després ha despertat en mi, la
nostàlgia de la lectura recordada amb delit, i alhora el descobriment com si
fos una lectura nova, perquè rellegia i recordava coses que em feien gaudir del
plaer de la lectura, i a l'hora descobria com si fos per primer cop que llegia,
una lectura nova, aquesta Le Guin tan especial i magnífica amb una narrativa
crítica, profunda, pausada, filosòfica, sociològica, política, però a l'hora
amb un rerefons argumental ràpid i àgil que et porta a llegir amb vitalitat.
Algunes persones diuen que els clàssics no aguanten el pas del temps. He llegit
ressenyes que parlen de decepcions en trobar-se cara a cara amb lectures com
aquesta. Jo puc dir que tot el contrari, he gaudit cada pàgina de Genli Ai i
Estraven, els dos personatges que mostren la societat de Hivern, però que
alhora Le Guin ens mostra la nostra societat, de forma incisiva, llavors, i
ara. Els temes polítics, socials i de gènere que planteja l'autora de forma combativa, estan plenament d'actualitat. La mà esquerra de la foscor tracta diferents temes que Le Guin tenia interés des del seu activisme pacifista, ecologista i feminista, des de la mirada geopolítica dels estats que conformen el planeta de Gethen, on ens aporta l'anarquisme com eina política i filosòfica per arribar a la justicia social, a la igualtat sociològica i cultural entre civilitzacions, gèneres i persones, en diferents estadis des de l'univers, el planeta, a els individuus.
La magnífica edició en català,
traducció de Blanca Busquets, amb una continuïtat en el llenguatge i amb la
composició iconogràfica amb la traducció que l'editorial ja va fer d"Els
desposseïts" és un regal per als
cobdiciosos dels llibres com a una petita joia.
De Hain, des d'on ha evolucionat
la humanitat, arriba al planeta gelat de Gethen Genly Ai, l'ambaixador de
l'Ekumen, la Federació Galàctica, una gran lliga de planetes amb la finalitat
d'establir-hi vincles econòmics, filosòfics i místics. L'Ekumen vol establir
comunicació ( l comunicació un fil argumental en totes les novel·les de Le
Guin) entre tots els planetes habitats per humans més enllà de l'economia o la
política. I l'ambaixador té una llarga tasca per davant per saber si Gethen
està preparat per aquest tipus de relació.
Estraven, el Primer Ministre de
Karhide serà el principal valedor d'Ai en aquesta tasca. Però Ai tindrà un
handicap important, és un home. En aquest planeta, no existeix el gènere, són
éssers hermafrodites i en les èpoques de kèmmer els gethenians tenen una mena de
zel i desenvolupen un gènere o altre, indistintament, per tal d'aparellar-se i
en cas de tenir descendència durant un temps més llarg prenen el gènere femení,
fins a tenir els fills.
No hi ha cap discriminació de
gènere en aquesta societat, per cap dels dos gèneres, tot i que Le Guin no ens
parla obertament del paper de la dona en aquesta societat, i temps després ens
algunes entrevistes, comentava que si ho hagués escrit amb posterioritat
segurament hauria incidit més en aquest punt. Però incidia en temes d'igualtat
de gènere on fou absolutament pionera i on segurament influencià en autores com
Joanna Russ, Margaret Atwood o Suzette Haden Elgin.
Ursula K. Le Guin es planteja el
fet d'una societat bisexual, en certs moments andrògina, en determinats moments
home o dona, des de la perspectiva de Genli Ai, d'un mascle, d'un home, que no
es pot despendre dels seus caràcters hetero patriarcals, que el marquen dins
del gènere:
"No es veuen com homes o
dones. En realitat és quasi impossible d'acceptar, per la nostra imaginació.
Que és el primer que preguntem quan neix una criatura?"
"Un home vol que es respecti
la seva virilitat, una dona vol que s'apreciï la seva feminitat per molt
indirectes que siguin els indicis de respecte o apreciació. A Hivern no
existiran. Es respecta i es jutja les persones com éssers humans. És una
experiència terrible"
Però Le Guin es planteja més
aspectes que només el simplement sexual, també els papers que atorga el gènere,
per exemple el paper de la maternitat o la paternitat. I apunta que aquesta
societat bisexual, l'instint paternal o maternal de protegir, o donar suport
als fills no està lligat al gènere, sinó al fet de ser els seus fills.
I per parlar-nos d'aquesta
societat bisexual, Le Guin treballa amb la llengua, amb les paraules, inventa
paraules, quan li calen, però sovint usa el llenguatge i la gramàtica per
expressar les diferents condicions sexuals i maneres d'entendre el gènere,
jugant amb la llengua, adaptant-la a les necessitats de les persones de les
quals ens vol fer sentir la seva manera de comprendre la vida.
Theren Estraven serà la persona
que ajudarà en tot moment a l'ambaixador. Genly Ai, però en desconfiarà des del primer moment perquè té
trets masculins, i a l'hora trets femenins en el seu comportament o en la seva
forma de moure's, o en la seva forma de parlar, i això li genera com home una
aprensió immediata.
"Que és un amic, en un món
on un amic en la propera fase lunar pot esdevenir amant? Jo no, immobilitzat
per la meva virilitat, no era amic de Theren"
La virilitat, l'orgull, les
emocions masculines no apareixen ens els habitants d'Hivern i això desconcerta
molt al nostre protagonista mascle.
En determinats moments és la mirada de Theren que veu com l'ambaixador amaga els plors, perquè veu que l'humà els considerà poc virils i vergonyosos. Theren ens mostra com són els homes i com es perceben a si mateixos en comparació a si mateix, que no té cap problema a plorar, o a sentir, o a expressar determinades emocions. Estreven fa un recorregut interior, un camí de recerca i espiritualitat, el handdara que li permet conèixer la seva forma de ser molt millor que en Genly Ai.
En el moment que Theren li pregunta com són les dones (a Hivern passen
d'homes a dones, però mai resten en un dels dos estats si no estan en Kèmmer o
per procrear) s'adona que Genly Ai no sap gaire pas que són les dones, i Le
Guin ens mostra la mirada paternalista, masclista i patriarcal que té
l'ambaixador sobre les dones, tot i que li diu que són en teoria són igual en tot, que no són inferiors, però són
les que suporten les càrregues de la maternitat, les no accedeixen a
determinades feines i carreres, ect. I llavors Theren s'adona que no existeix
aquesta suposada igualtat. I és així, amb petits esbossos, a través dels
diàlegs i els pensaments dels dos protagonistes, que Le Guin ens va esmicolant
la nostra societat i ens posa un mirall al davant
És al final en un llarg viatge,
iniciàtic i de coneixement, a través del gel (un viatge que també feia
l'Esparver a Terramar) que els dos protagonistes es coneixen i del coneixement
neix la confiança i es perd la por a la diferència, i es deixa de ser aliè a
l'altre, i les diferències de sexe, de color, de gènere, de cultura
desapareixen i les mans s'ajunten i la travessa del gel uneix a les dues
persones en una amistat profunda.
I és a través d'aquest diàleg
mental, d'aquest repensar la seva pròpia virilitat respecte a aquesta societat
bisexual que Le Guin es replanteja l'any 1969, la formulació del gènere en la
nostra societat, i de les diferents formes que les persones podem tenir de
percebre el gènere i la sexualitat amb igualtat i ser tractades des de tots els
punts de vista com persones. És a través doncs d'aquestes discussions i
anècdotes i moments del viatge en paral·lel dels dos protagonistes en el
coneixement mutu que Le Guin s'aventura com fa sovint en els seus llibres en
l'estudi a través de l'antropologia i la sociologia, i fins i tot la filosofia
del que és l'evolució de la nostra societat. Ella mateixa ho explica en
l'epíleg del llibre. No es tracta de fer prediccions del futur, i cercar la societat
d'Hivern en què s'ha d'esdevenir, sinó veure en el que som, els humans, en el
que fem, en el que hi ha de nosaltres, el que ha trenat l'autora en la seva
ficció, per explicar la realitat, el dia a dia, que ella coneix, del que és la
societat humana.
Però La mà esquerra de la foscor
és un llibre revolucionari que no només en parla de gènere i de sexualitat en
igualtat, sinó que també ens parla de política, com a "Els
desposseïts" després, ens parlarà de dos sistemes polítics enfrontats, Orgoreyn
i Karhide, amb dues maneres d'entendre la política i l'economia, i amb una idea
de la pàtria, i de jerarquitzar entre tots dos països, per enlluernar un més
que l'altra. L'alta política es fa a través de l'espionatge, la mentida, la
mediocritat, i l'engany. No es coneix la guerra, però la societat evoluciona
cada cop més vers a una violència entre tots dos països, que fa pensar que
acabarà portant a la guerra.
Aquí Le Guin, com després va fer
a "Els desposseïts" també inventa paraules, i juga amb el llenguatge,
per identificar la identitat política de cada estat, de forma que la llengua i
la semiòtica ens permeti distingir entre ambdós països i la seva forma cultural
d'entendre la política.
Els llibres de Le Guin tenen una
gran càrrega de crítica social, i de moral, de respecte, d'amistat, i de
responsabilitat, política, social, cultural i ecològica, i La mà esquerra de la
foscor és un dels exemples més interessants, amb El mag de Terramar, Els
desposseïts, o El nom del món és bosc. I Le Guin no se n'amaga, pretén escriure
i dir el que diu, i els seus llibres tenen aquesta capa darrera l'argument
d'aventures, de màgia, o d'acció. I és per això que sovint no són històries
ràpides i resolutives, però amb un pes tan intens amb el que explica que no
pots deixar de llegir.
Són d'aquelles lectures que et
deixen petja a 15 anys, i que després de quaranta anys et segueixen deixant
petja.
