Secc Recomana, ara una de riure! Alan Smithee no salvó el mundo

Alan Smithee no salvó el mundo

My rating: 5 of 5 stars

Alan Smithee no salvó el mundo
Pelis blockbuster dels anys 80, pelis de cinema negre dels anys 50, Bogard i Bacall, dones de bandera i dones que fan bandera, tots els tòpics i més que ens hem trobat a la nostra vida i que ens han conformat com persones, escriptors tronats amb bata i sabatilles, i un bitxet ben maco, amb ulls de pena, fiques tot plegat en un turmix i au! Ja tens el còctel ideal per sentir-te completament identificat amb tots els referents que fa servir en Sergi Álvarez, per riures d'ell, per riures de nosaltres, i amb nosaltres. Total, no pares de riure en tota l'estona. I atenció els peus de pàgina, perquè et pixes de riure! I compta amb les referències perquè et mores de riure, i vigileu amb els pensaments de l'escriptor, perquè et parteixes de riure... bé, en resum que no pares de riure.
Bé, no vull dir més per por a no fer spoilers, però en Sergi Álvarez torna a fer-nos riure i riure'ns de nosaltres mateixos, que és sa, molt sa, així que podríem dir que el senyor Álvarez fa llibres d'(Auto) ajuda.... 😉

View all my reviews

Entrades populars d'aquest blog

Presentació interectiva de Catalunya Mítica

Imatge
Havia una vegada un lloc màgic anomenat Biblioteca Elisenda de Montcada , on els mites els construien els i les usuari@s, la participació i cultura activa estava a les seves mans... Oi que sembla una fàbula? Doncs no:   Aquest darrer 5 d'octubre en Miquel Codony i l'Ismael Avalos, d'Uranik, amb l'activitat-xerrada interactiva  Juguem amb el mites ,  ens han proposat una forma diferent d'apropar-nos a Catalunya Mítica, un llibre que reelabora, des de la perspectiva de diferents autors, la mitologia catalana. Catalunya mítica és una aposta de l'editorial Orciny Pres  per la fantasia en català, de diversos autors i perspectives, que aborden des de gèneres literaris diferents els nostre mites més nostrats: donyets, dones d'aigua, revivents, dips, i moltes altres tradicions i personatges que la nostra literatura moderna ha oblidat. Comencem amb la presentació interactiva del llibre Catalunya Mítica @orcinypress amb @Qdony @hugonemanarmy #Montcada p
Més informació

El Plagi. Sílvia Romero

Imatge
El plagi Nihil metuere nisi turpem famam, hiemem et aestatem iuxta pati, humi Tingueu només por de la perversa fama, que l' hivern està massa prop de la primavera La Guerra de Iugurta per Gai Sal·lusti Crisp @eowin32002 #tertuliesespaisdelectura Començo la presentació amb aquesta breu cita sobre la fama de Sal·lusti, i no és només perquè aquesta sigui   una de les característiques literàries de la Sílvia, que acostuma a compartir amb els seus lectors els seus referents literàries, com Dowtoieski o Joan Sales, sinó perquè el tema principal de El plagi és la incerta glòria anomenada fama: “És per això perquè en senten la fugacitat vertiginosa, que cremen d’aquesta set sense nom precís, amor, joventut, sang calenta i perfumada, incerta glòria” (p. 680). Joan Sales, Incerta Glòria “ I tornava a l’inici , resistint-se a acceptar, el seu moment de glòria, d’incerta glòria havia mort gairebé al mateix temps que havia nascut” [...] pàg 264 El Plagi El plagi de
Més informació