Editar en català un clàssic com
aquest és la millor carta de presentació per començar una editorial com ha fet
Crhonos. Crhonos, va a poc a poc, però amb peu segur, amb llibres d'aquells que
la nostra literatura li mancaven en la nostra llengua, recuperant els clàssics
de la ciència-ficció americana, esquema que ha repetit amb Llengua materna de
Suzette Haden Elgin.
Afegint a de més el darrer relat
que va fer molts anys després del recull original l’any 1971 en honor al seu
editor, i que lliga la història i la tanca, en alguns aspectes que havien
quedat deslligats, tot i que l'autor, afirmava que no tenir del tot clar si
calia continuar amb la història dels Websters, del Jenkins, verdader
protagonista del recull de relats, i d'una història de pujada i caiguda de
civilitzacions, en l’estil més clàssic del terme, només que en aquesta història
qui desapareix, (o més aviat canvien, deixen d'existir com a tals, deixen el
seu espai a d'altres) són els humans.
El recull segons el seu autor va
ser concebut des del seu principi com una unitat (tot i que els relats els va
anar publicant en revistes) i narra la desaparició dels humans i l'accés
d'altres especies, principalment dels gossos, però també parla de les
formigues, i altres possibilitats que deixa apuntades.
En molts aspectes m'ha recordat,
segurament pel personatge de Jenkins, el robot majordom de la família que fa de
nexe d'unió entre tots els relats, i de conservador de la línia de futur, a la
sèrie Fundació d'Asimov. Tot i que pot tenir un cert regust en aquest aspecte,
res a veure literàriament, Simak és d'una narrativa, seca, espartana, molt
directe, això si, amb un rerefons antropològic, simbòlic i sociològic molt
interessant i delimitat, però no te l'atractiu més líric i més intrigant de la
forma d'escriure d'Asimov (de fet són autors coetanis, de la mateixa generació
daurada de la ciència-ficció, i les seves sèries de Websters i Fundació
cronològicament coincideixen en algun moment en el temps)
El títol que et pot convidar a
pensar en una novel·la et dona peu a confusió i fils abandonats i trames
desiguals, i per tant recomano emprendre la lectura com a recull de relats, si
no pot ser caòtica i pot defraudar,
perquè la forma en que t'atrapa cada nova trama en cada capítol té resultats
desiguals, i si es pres com a novel·la podria portar al desinterès, però no, no
podeu deixar decaure la lectura, perquè és el conjunt el que fa l'entreteixit
realment virtuós de Ciutat.
Tot i que al final endolceix una
mica la forma d'escriure, de fet els 5 o 6 primers relats, són clarament en
format d'assajos amb les notes prèvies, d'un estudi, en el que se't presenten
diferents llegendes que al llarg de cada article o assaig, t'expliquen el que
les noves civilitzacions han trobat sobre la civilització perduda dels humans.
Cada un d'aquests assajos estan narrats pels gossos del futur que estudien la
societat desapareguda, i que és al principi el que més et causa curiositat per
saber com s'ha arribat fins aquest punt.
El relat que dona nom al recull,
Ciutat, en realitat evoca la desaparició
de les ciutats perquè els humans ja no les necessiten, i de fet només en
quedarà una, que serà l'únic centre de poder de la humanitat que reglamenti, el
que ja no cal reglamentar.
Tres aspectes destaquen de la
trama de Simak:
La fi de la civilització humana,
no està en la catàstrofe, ni en la guerra, ni en la violència, que tot i que
estan presents en els relats, l'època atòmica, la guerra, els assassinats, fa
temps que la humanitat ha deixat enrere, si no en la seva pròpia evolució
sociològica i filosòfica cap a una societat més igualitària i pacifica, però
sobretot al concepte de tenir tot, de quan, una persona, o un col·lectiu deixa
de tenir objectius, si ja ha assolit tot, materialment i espiritualment, com a
persona i com societat i no hi ha res que l'empenyi a anar més enllà i és això
el que el porta al col·lapse. És un concepte realment diferent, a la majoria de
llibres on els homes desapareixen per diverses causes (guerres, violència,
malalties, catàstrofes, agents exteriors) però sempre generats per repetir un
cop i un altre errors i no per anar endavant, evolucionar i solucionar els
problemes, potser solucionar-los massa bé.
La segona cosa a destacar és
l'estructura: un fix-up amb vuit relats publicats originàriament a la revista
Astounding (entre 1944 i 1947) i a Fantastic Adventures (1951). Cada relat com
si fos un article o un assaig, ens es presentat com una llegenda estudiada per
diversos analistes, i amb opinions controvertides sobre el seu significat.
Aquesta estructura és el que cohesiona junt amb el personatge central tota la
trama i ens dona el fil narratiu, i ens permet veure des de fora, des de la
civilització predominant, aquella que ha col·lapsat. Aquí és on Crhonos ha
tingut el gran encert d'incloure el relat número 9 que l'autor va concebre com
a epíleg, escrit el 1973, com homenatge a John W. Campbell, editor
d'Astounding. I fins ara era inèdit a casa nostra.
I el tercer aspecte a destacar és
la clara dimensió antropològica del treball de Símak on ens parla d'una
humanitat en el seu conjunt, amb les pràctiques socials, econòmiques,
polítiques, però també filosòfiques i de pensament, i de fet aquestes són les
més importants per l'evolució cultural i social, com una societat pacifica i
igualitària. Per què Simack fa en els seus relats un clar estudi antropològic
cultural de l'espècie humana: estudia els orígens i història de les cultures de
l'home, la seva evolució i desenvolupament, i l'estructura i funcionament de
les cultures humanes en tot lloc i temps. Aspectes d'aquesta evolució humana
que porten a l'aparició dels mutants o que els homes ensenyin als gossos a
parlar, són punts d'inflexió dins del camí cultural, perquè quan és difícil fer
previsions i projeccions de futur, sobre el destí de la societat humana, perquè
els punts d'inflexió i el canvi constant és una part definitòria d'aquesta
societat, l'antropologia cultural és converteix en una eina excel·lent que
Simak usa amb virtuosisme, per poder seguir el flux dels canvis.
Simak parteix a l'hora d'elaborar
l’estructura cultural de la humanitat d'un clar estructuralisme i materialisme
cultural per seguir en un camí cap al cognitivisme, i finalment arribar a
sortir del laberint cultural entenent la cultura com un sistema simbòlic.
Perquè l'evolució de la societat humana té un punt clau en el relativisme
cultural de Marvis on són els elements de caràcter immaterial el que fa avançar
socialment, la qual cosa equival a assenyalar, que són el conjunt d'idees,
valors, i creences.
El canvi cultural també és el que
fa avançar clarament la cultura canina, però li manca molt de l'element
simbòlic, i precisament el bagatge del conjunt d'idees, valors i creences,
perquè la societat canina ha nascut, o s'ha format com a element de canvi de
l'altra societat, la humana, i per tant li manca un element estructural
d'evolució, i això, és el que en Jenkins amb els contes a la vora del foc sobre
els humans, que s'acabaran convertint les llegendes sobre la humanitat, analitzades
en el futur. Es convertiran en el substrat simbòlic que els canins necessitaven
a a més de tenir l'ús de la paraula i el raonament, i aspectes materials a
dominar. Sense el bagatge simbòlic que el mateix Simak puntualitza en un dels
relats, portà als homes de les primeres conceptualitzacions espirituals, en les
pintures rupestres fins a la filosofia Juwainiana que suposa el seu més gran
pas evolutiu, mai haurien fet el recorregut: d'una societat més individualista
i materialista, on l'home depenent de l'aprovació dels altres, o del
reconeixement, o la insatisfacció permanent de l’home en cercar més coses, en
tenir un objectiu, i quan el perden, quant tenen tots els objectius complerts,
quan assoleixen una societat pacifica, completa, i sense necessitats llavors no
sap fer passos endavant.
La humanitat sempre mira
endavant, i sembla que junt amb els robots, que són creats, com a còpies, només
veuen camins endavant més enllà, i acaben viatjant en naus espacials, més enllà
del sistema solar, buscant noves respostes. Les societats animals que creixeran
a partir de la decaiguda humana tenen, altres concepcions culturals i
espirituals, que en primer lloc passen per l'alimentació i la seguretat. Però
quan els humans els donen claus per assolir aquesta seguretat, aquestes
societats podran cercar en forma multidimensional, perquè tenen capacitat de
pensar més enllà d'elles mateixes, i és així com troben altres mons, només a un
pas quàntic del pensament.
Segurament és un aspecte que no
s'ha destacat especialment d'aquest autor, tot i que estic segura del gran
coneixement que s'amaga darrere d'aquests relats des de l’anàlisi
l'antropologia cultural. Destaco aquest aspecte en concret, perquè junt amb
Ursula K. Leguin, que feia una anàlisi des de l'antropologia i la sociologia,
en el seu repensar la societat humana, no és un enfocament habitual. La majoria
d'autors i autores de la ciència-ficció tenen un enfocament d'anàlisi,
sociopolític i econòmic, que potser no dona aquesta mateixa idea de perspectiva
de futur. Una mica lliga també amb el que comentaven a l'inici, l'anàlisi que
sovint feia Asimov, a través de l'història, com eina de comprensió social. Mike
Resnick en tota la seva sèrie de novel·les ubicades en futurs diatòpics
africans, de forma més recent, també usava, en aquest cas un enfonc
antropològic més estructuralista, aquest tipus de mirada.
En general, ha estat un magnífic
descobriment, Simak no ens reconcilia amb l'espècie humana, destaca tots els
paranys, i dona molts elements de reflexió sobre la pressió que pateixen la
resta d'espècies en la convivència dins un ecosistema, però sí que ens dona
eines de pensament destacables, i camins a la reflexió diferents dels
habituals.
Ben aviat tindrem lectures del llibre!
