Lleopard negre, llop vermell, Marlon James #RepteIctineu

Lleopard negre, llop vermell, Marlon James

#RepteIctineu

La narrativa fantàstica èpica, gens contemplativa, de Marlon James, imitant l’oralitat africana tradicional, barreja el fantàstic mític dels mites originaris, dimonis, bruixes, deus, sexe fundacional, llavors, que procreen la terra, violència entre germans i familiars, però alhora missatges ecològics i socioculturals, construcció d'identitat queer, subversió de la masculinitat i crítica de tots els patriarcats corruptes, igualtat de gèneres, el límit del poder, de l'honor, de la traïció i de l'amor, de la tristesa i de la felicitat, la guerra i la  corrupció política.

Humor, violència cinematogràfica, llenguatge vibrant i ràpid, és tot un conglomerat de narratives que no deixa indiferent, o agrada o no agrada gens, gens ni mica, o zero a cent, és així, però és d'aquelles obres que indiferent no et deixarà.

Ha desconstruït els elements de la fantasia èpica més tradicional del nen escollit que tot hom cerca i les ha pervertit de forma subversiva, i canviat a la seva manera ben particular, sense donar cap mena de consens a lectors o crítica.

Usa els dispositius literaris habituals d'aquesta narrativa tradicional africana, amb mestria, a la qual no estem gens acostumant. Aquesta és una de les primeres claus que atura a molts lectors, com les endevinalles, les mitges veritats, i les mentides, els camins laberíntics, i sense sortides, o amb sortides que el lector o "escoltador" millor dit, sovint té tants camins que no està segur de poder trobar, o saber quin ha d'escollir, o pot escollir, potser, diversos, la qual cosa, pels lectors occidentals, gens acostumats, és absolutament abassegador. És una història que el lector ha de treballar, i que un lector africà segurament estaria  potser més habituat, perquè els mites fundacionals, en els quals es basen moltes de les seves tradicions, són així, impliquen al mateix lector, "escoltador", perquè forma part de la mateixa experiència trobar el fil d’Ariadna dins de la trama narrativa, en la filosofia del món creador i recreador en el qual vols viure.

És una forma distinta d'entendre la literatura, que ens costa d’assumir, que Marlon James representa amb molta cura, i de forma perfeccionista, però que potser és un primer tràngol molt dur per la majoria de lectors, esperem que tinguin la paciència per tirar endavant perquè l'eloqüència de Marlon James és realment pertorbadora però val la pena. I quan t'endinses de veritat, i et deixes acollir per aquesta narrativa forta, punyent, rapida, descriptiva, sense cap prejudici, no tens aturador, el teu cap bull, i com lector tens una gran experiència lectora.

Tenim una mateixa trama amb tres camins, segons ens ha explicat el mateix autor, tres laberints diferents, i l'autor ens dona un final, que no importa, perquè el que importa és quin camí decidim per arribar, perquè de fet la narrativa la decidim els lectors, i això és el que fa preciosista el llibre. Aquest primer volum és el primer camí, on el Llop vermell i el Lleopard negre faran el seu camí, ens situaran en la primera branca del laberint.

L'autor ens posa a prova des del primer moment perquè aquesta narrativa barrejada d'oralitat amb molts termes africans (quina feinada més magnifica per la traductora) que si no coneixes no pots seguir, sense anar contínuament a la viquipèdia, amb un llenguatge ple de metàfores, i descripcions poètiques, no és gens fàcil, i no et dona cap ajuda, cap pista, cap context en cap moment. L'autor t'obliga des de la primera línia a ser un lector valent i compromès i deixar-te anar, deixar-te portar per la narrativa única, poètica, d'aquesta novel·la riu, que se t'emporta en cada petita història que s'entortolliga a cada personatge, que t'atrapa. Perquè a cada moment sorgeixen nous personatges, que potser després desapareixen per sempre més, el nen Girafa, o la bruixa del riu, la dona dels llamps o  les Bultulgui que et fascinen, i que et queden enganxats, però que l'autor abandona, com un camí sense sortida més del laberint, o no? Ho sabrem, potser, quan una nova veu narrativa prengui el relleu al rastrejador en els següents volums.

L’única ajuda, una llista de personatges a l'inici,  i alguns mapes, on et relata tribus, llocs, ciutats, pobles,  personatges màgics, bèsties, bruixes, follets, i deus, és potser l’única guia que ens permet treure alguns fils, però potser en alguns casos, encara fa la lectura més críptica.

I és que es tracta precisament d'això, del laberint de camins de la lectura que has de destriar i cal seguir-los, i escollir, i forma part de la gran experiència lectora del llibre, gens fàcil, gens complaent, l'autor no ens dona cap treva. Tampoc la cerca. Fa uns dies a Ciutat i ciutat, dèiem que el desveure i desoir, de China Melville, no cercaven la complicitat del lector, sinó la seva participació activa, i la recerca intuïtiva del lector dins la trama narrativa. James fa un pas més, un pas de gegant, perquè et dona una trama embullada, no en dues ciutats, sinó en multiplicitats de ciutats, pobles, paisatges, històries, vides, personatges, i et dona l'opció de què triïs quines són les rellevants per la trama, per descobrir quina és la veritat, quina és la rellevància de cada una d’elles, i que arribis fins al final, convertint-te en part rellevant del procés creatiu de l'obra. Una feina a temps complet per part del lector, que no tot hom està disposat a fer.

Cada història dins d'una altra història et pren temps per descobrir el significat ocult i si és aquest el fil, el camí que t'interessa estirar, o si segueixes endavant a la següent història i el següent significat ocult i si serà aquest el que realment et colpirà i et farà prendre sentit del qual l'autor ens està explicant. El narrador, el llop vermell, el rastrejador ens mostra un món desconegut per la majoria de nosaltres, que sovint, llenguatge, formes de vida, mites fundacionals, però que James ens incorpora de forma integral en el relat, com si realment fos una història tradicional africana. Perquè sovint pensem linealment, en la literatura occidental, que la trama principal és la important, però James ens fa descobrir, que potser no ho és, de fet cada lector, pot decidir que cada una de les petites històries, que descobreix, entremig, que l'aturen, a vegades, l'entretenen i el fan oblidar la trama principal, i de vegades fins i tot et fan decidir que t'interessen més que aquesta suposada trama principal, la infància del narrador, el rastrejador, la història dels Omonzulu, uns dimonis, les històries dels nens mingi, o del seu company de viatge, el canviaformes, el lleopard negre,  la dona  dels llamps, l'Aesi, o moltes altres. Un laberint de lectures, un enigma que has de destriar i que només tu com lector pot decidir com. I la preciositat i monstruositat d'aquest llibre, és que cada experiència lectora serà diferent i indescriptible per cada un de nosaltres.

Realment hi ha escenes extremes de violència i de sexe, que en molts casos et poden deixar molt parat, perquè t'impacten per la forta capacitat visual, cinematogràfica i la força de la violència estètica i espiritual, amb bestialitat, pedofília, violacions, ablacions, incest, mutilacions, abusos físics i psicològics, orgies, escenes de fortes implicacions, que et poden deixar ben astorat, i fins i tot costar molt de llegir en certs moments. És de nou un dels conceptes que sovint estan presents dins de les mitologies africanes, però potser James posà molt d'èmfasi en aquest aspecte, que allunya a un lector més esporàdic, que no deixa espai per una lectura més plàcida, que podria fer un primer apropament a aquest tipus de literatura. James no crec que cerqui el lector complaent en cap moment, cerca fer tremolar l'establishment amb el seu relat, crear discussió, i crear-la dins del cap del lector, promoure el pensament creatiu, així que no l'importa gens ni mica que lectors complaents puguin fugir espaordits davant de la violència, el sexe o el paroxisme de l'horror que crea.

He llegit que l'autor deia de la seva obra, de broma, que seria el " Joc africà dels trons ".  No us enganyeu, de broma res, de nou és una provocació, per provocar al lector contemplatiu de la fantasia més tradicional, més apoltronat a la seva butaca sentimental del gènere, i fer remoure's a la cadira i renegar als lectors decidits a entrar a tota marxa en la lectura de Llop vermell, lleopard negre. I només heu de mirar el Goodreads per veure que ho ha aconseguit.

He llegit crítiques que parlen de prosa complicada, feixuga, que dona voltes, sense arribar a dir res, i que està desorganitzada, segurament, és una forma de veure-ho des de la perspectiva occidental, habituada a una lectura lineal, i a trames convencionals, cal veure si James ha sabut imitar bé la forma d'expressió tradicional de les formes orals africanes que són repetitives, complicades, llargues i feixugues, per la seva pròpia fórmula de creativitat a través del temps, a través dels griots, a través dels pobles, i expressar aquestes fórmules en paper, i per uns lectors que no estem gens acostumats a aquest tipus de formes narratives, segurament és molt difícil, i segurament molt i molt arriscat, si ho ha aconseguit o segurament no, ho sabrem fins a tenir el tapís complet de totes les veus narratives que ens promet l'obra.

Perquè a més a més James ens barreja aquestes fórmules narratives tradicionals tan repetitives, amb fórmules descriptives i d'acció d'una estètica brutal i una rapidesa cinematogràfica al·lucinant (no és estrany que abans de sortir el llibre ja tingués ofertes per ser portada al cinema) i crear un equilibri entre dues narratives tan diferents, pràcticament oposades és, exquisidesa, senyors i senyores, un virtuosisme, que pocs autors podrien assolir.

M'agradaria llegir crítiques d'autors i crítics africans, no n'he sabut trobar a les xarxes. Així i tot, el llenguatge usat, i les descripcions i l'ús dels referents africans està tan ben reeixit, que és una obra preciosista, i que és d'aquelles que quan parlo amb els clubs de lectura, dic als lectors, no us quedeu en les primeres 100 planes, tingueu paciència, espereu, acostumeu-vos a una narrativa diferent, a la que no estem habituats, espereu, doneu una oportunitat. Alguns no us agradarà igualment, d'altres, estareu encantats. És una història d'exuberància cultural i fantasia imaginativa, tot i que potser té massa impacte la violència i sexe que en alguns casos pot ser excessiu i agressiu per alguns lectors i lectores, però poseu aquest aspecte una mica al congelador, i preneu-vos l'instant per respirar i continuar, potser us donareu una bona sorpresa, trobant-vos amb una lectura sorprenent al final del camí! Aquest tipus de literatura no ens arriba sovint en català, de gènere, d'arrels que té, africanes, últimament hem tingut sort de poder llegir Okorafor, Butler, però també literatura queer. Espero el segon volum en candeletes!