Me vestiré de medianoche
ME VESTIRÉ DE MEDIANOCHE
TERRY PRATCHETT
****
Amb el cinisme habitual de Terry Pratchett ens marca a través de la mirada de les seves bruixes una crítica brutal de la nostra societat, del sistema polític, social i econòmic, però també familiar, patriarcal, i educatiu, que no deixa lloc a les dones, que els marca el camí i que els tanca, parlant clarament de violència de gènere, i com des de l'estat s'amaga i inclús es justifica.
"Era lo que tenían los pensamientos. Se pensaban a sí mismos y luego iban cayendo en la mente con la esperanza de que se opinara como ellos."
Amb el cinisme habitual de Terry Pratchett ens marca a través de la mirada de les seves bruixes una crítica brutal de la nostra societat, del sistema polític, social i econòmic, però també familiar, patriarcal, i educatiu, que no deixa lloc a les dones, que els marca el camí i que els tanca, parlant clarament de violència de gènere, i com des de l'estat s'amaga i inclús es justifica.
Tyfny Dolorido, jove bruixa que s'emporta el dolor de la gent amb sabiduria i algunes pocimes i receptes, ha de deixar la seva amistat amb el fill del Baró, Ronald, quan l'estupidesa, el poder i les males veus es posen per davant de sensatesa. Els Nac Mac Feegles seran els que aportaran el punt d'equilibri entre el humor, la picardia, i el cinisme amb que Pratchet ens presenta una societat heteropatriarcal, corrupta i hipocrita.
Es parla de com les dones amb poder o amb capacitat d'actuar són considerades fora del sistema i deixades de costat i fins i tot se les vol treure del sistema, i es parla de la mentida, l'engany i la postveritat, i com la nostra societat es deixa portar per aquest sistema hipòcrita on la mentida val més que qualsevol altra cosa, i debilita a les persones i posa sobre la balança tot allò que diuen de nosaltres molt més que el que som realment. L'engany, i el que es creu que som val més que el que som o el que fem.
Amb el somriure i la riallada habitual de Pratchett, no deixa cap cap sense tallar sense contemplacions. Potser no és el llibre més divertit de Pratchet, però si un dels més crítics entorn de temes de gènere i la hipocresia de la nostra societat.
