Que Allò que vaig estimar és una lectura complexa no hi ha dubte, i que és una lectura que hi ha teca per tots els gustos tampoc. Si vols personatges psicològics i rodons amb una profunditat i un saber fer extraordinari, en tens, si vols trhiller fosc i histriònic que et porta a passar les pàgines volant ho tens. Si vols un assaig sobre masclisme, psicologia i trastorns alimentaris també, i si vols una mirada crítica dels mercantilisme del món de l'art també. Però si vols relacions més properes, com el creixement i les relacions pares fills, de com actuar davant un fill clarament psicòtic i manipulador que cap dels familiars sap com tractar, o com assumir la mort d’un fill, quin és el procés de dol, i com ho assumeix cadascú i com afecta això a cada part de la família, també ho tens. I per acabar de fer un llibre complert, aquest collage de formules literàries, veus, protagonistes, crítiques i formes de veure i entendre la vida, el llibre està plegat del procés creatiu d...
Novel·les de ciència La ciència i la tecnologia en la literatura per Miquel Barceló Mètode Possiblement, en la literatura, la primera referència important a la ciència i al que representa per a la societat que la practica i l’adopta es troba en Frankenstein (1818) de Mary Shelley. Malauradament, el cinema ha canviat la imatge popular del que era una seriosa reflexió sobre el poder de la ciència i la seva responsabilitat final. En la imatge, fotografia promocional de Boris Karloff caracteritzat com el monstre per a la pel·lícula La núvia de Frankenstein (1935). RESUM La major part de la literatura sovint intenta oblidar el paper essencial que la ciència i la tecnologia modernes juguen en la configuració de les societats actuals i en la manera de viure-hi. Fou Jules Verne, fa ja uns 150 anys, qui va començar a ser conscient de la necessitat que la c...
Querida Amiga y otros cuentos Ana Maria Ruano il·lustrat per Magda Meseguer Ahirs . Li seguien els rentamans amb les olives que mai compràvem perquè del poble ens tenien assortits. N'hi havia grosses i diminutes, verdes i morades, arbequines, en salmorra, grosses de Sevilla, camamilla, o amanides, verdes totes elles amb una olor tan penetrant que es pegava al nas i al paladar. Avuis Mentre jo estic en la notaria, ell tira una partida en el bar de la cantonada. Abans es deia bar Manolo . Ara es continua dient bar Manolo , però ho porten uns xinesos. Dels quatre de la partida un es va morir "d'un ictus" (el meu pare ha après aquesta paraula i, sorprenentment, cada dia em dona la notícia d'un famós a qui li ha donat un). S'ha sumat un dels xinesos que juga al tute com si no hagués fet una altra cosa allà en la seva Hangzhou natal. Matins. Mira si hi ha alguna cosa per aquí per a mi. Del que sigui. No m'espanta el treball. A pare li d...