Cercant l'Androgin de Merxe Cisteró Bahima
Cercant l’Androgin
“Cercant l’androgin” de Merxe
Cisteró Bahima: Basada en fets reals, és la història d’un ésser humà nascut en
el si d’una família rígida i repressora, de la Barcelona dels anys cinquanta,
que va a la cerca de la seva identitat en un entorn masclista, on la condició
femenina no té espai. Desitja ser un noi i canvia d’imatge, però la pressió
d’aquest entorn tan exigent, ho fa abandonar la llar familiar.”
Carmen/Carmel
Va créixer en una família rígida
i repressora dels anys cinquanta, on la seva identitat de noi/noia, en un
entorn patriarcal no li permetia trobar la seva identitat i això la va portar
molt jove a un matrimoni frustrat i més tard a través del teatre terapèutic a
conèixer’s millor i a retrobar-ser emocionalment i créixer com persona. El
teatre i després el periodisme la portà com a professional a recórrer i
conèixer molta gent que la va fer madurar i enfrontar les pors la soledat i el
temor a estar sola, a estimar i no ser estimada, i a no voler enfrontar la
família. Però el pas definitiu que la feu conèixer millor a si mateixa i la
seva dualitat i acceptar-se i acceptar als demés i entomar les coses fou el seu
treball a Àfrica en els camps de refugiats al nord de Kenya amb Somàlia.
En tot aquest procés durant anys
serà un procés d’autoestima, d’entendre l'amor, i d’autoconeixement de la part
andrògina d’home i dona que formen part d'ella, en una tot, que li calia
entendre i acceptar com a part de la seva identitat. Va néixer per Sant Joan
l’any 1950, en el canvi de solstici i la Carme, va trobar en Carmel,
l’equilibri entre home i dona. El seu pare era religiós, masclista, i molt
patriarcal, i no li deixava cap transgressió, sempre la marcava tota la seva
vida, i no la deixa cap espai de creixement, la mare, que es doblega a la
voluntat del pare, tampoc l’ajuda gaire, la Remei, la mainadera, que es
converteix en la seva confident i que la vol ajudar, de fet, també es doblega a
la cultura imperant i la vol ajudar dient-li que cal que segueixi els
estereotips que calen per a una dona, que s’ha de subjugar a un home. Però se
l’estima, i parla amb ella, i l’escolta, i sovint li parla de tradicions
populars.
Els pares de la Carmel no
demostraven gens l'afecte pels fills. I es crea una família desarrelada a la
qual la Carmel mai es sentirà ben acollida.
A la vida de la Carmel trobarà
persones que l’ajudaran a créixer i que l’acompanyaran en el seu creixement
personal i emocional, i que formaran part important de la seva vida, però també
altres que acompliran els estereotips patriarcals amb els quals lluitarà tota
la vida per canviar i amb la seva rebel·lia des de nena, xocarà contínuament.
Aquest enfrontament continua a la vida la fa
créixer sempre, perquè Carmel no s’arronsa i sempre afronta les coses, i
sovint li fan mal, però sempre torna a aixecar-se i torna a fer camí.
El llibre té dues veus narratives, en tercera persona el record, els flashbacks del passat i el present, madur, androgin, reflexiu, adult, que escriu des de la distància en cursiva i en primera persona. És una novel·la expressiva, que ens parla d’emocions, d’intuïcions i de formes d’entendre la vida i les relacions humanes, amb les quals sovint ens podem trobar identificats amb la seva protagonista, amb les dualitats que conformen les nostres vides i que ella ens va desgranant des de la seva infantesa. I és a través de la cultura, l’art, la música, el teatre, la filosofia, que Carmel creix emocionalment, però també amb les persones que l’envolten i que l’acompanyen i l’ensenyen camins insospitats que ella desconeixia, i un camí sobretot, el que coneix a Àfrica, en treballar en els camps de refugiats, que desperta en ella noves mirades i noves perspectives de com afrontar la vida.
