Per tenir casa cal guanyar la guerra, Joan Margarit, Biblioteca de la Roca Febrer 2020
Joan Margarit 24 de febrer del 2020
Premi Cervantes 2019
Per tenir casa cal guanyar la guerra
Aquest llibre ens parla de
geografies, de llocs, d’espais i de com aquests ens marquen en la vida. De fet
és un recorreguts per les seves geografies
d’infància i adolescència: Sanaüja, Rubí, Girona, Santa Coloma, Barcelona,
Tenerife.
Va néixer l’any 38, temps de dolor i violència, en plena Guerra Civil, va viure diferents
geografies i provenia de diferents geografies que el varen configurar com persona i com poeta, geografies que
parlen d’històries, de pèrdues, de records, de renúncies, de pors.
La casa dels avis paterns [Cal
Nosa (Avellanosa)] a Sanaüja, marca com serà el pare, odiant els senyors, però
volent atansar la seva posició, una contradicció que el marcarà de per vida. La
casa dels avis materns [Cal Panyero] [Els ancestres del Delta, terra de
Frontera] a la Cala, a l’Ametlla de Mar, marca a la mare, gent dura, que li
costa expressar els sentiments, però que
afronten la vida amb disciplina. Aquesta és una de les idees que xoca més a les
assistents, la mare és molt dura, diu una usuària, molt ferma... jo no podria
estar tant de temps sola, sense veure al meu fill, i aguantant l'assetjament
laboral sense poder dir res, per por a ser depurada, diu una altra usuària.
La primera geografia que ens parla i la primera persona que sembla
que tingué gran pes en aquest espai i durant tota la seva infantesa és Sanaüja i la seva l’àvia a la que ens
mostra “amb la seva comprensió profunda de l’amor”, com un dels pilars de la
seva família. Ja a les primeres pàgines ens parla com les geografies, la
família, els espais, les renúncies i les
pèrdues varen marcar el camí dels que després seria la seva poesia, però també ens parla d ’eines, la arquitectura, la música, el cinema, la filosofia, la
cultura que l’han acompanyat en aquest camí?
Els records ens marquem com persones, en fem un recorregut de fet,
alguns llocs queden, alguns records són intensos, ens explica, altres en canvi
no són rellevants i els oblidem. El que és important i queda, porta cap a la
poesia, però el record, de vegades és mentida... recordem el que volem, o el
que creiem que volem recordar, un usuari, diu que li ha encantat perquè té una
edat similar, "s'ha de llegir un cop a la vida algun llibre d'algun
contemporani teu per poder copsar les coses que has viscut en plenitud, i ell
viu la vida amb la seva àvia amb plenitud, jo que no vaig poder gaudir de la
meva àvia, m'ha agradat molt els records d'en Margarit."
Els objectes sovint també formen part indestriable de la nostra
maduresa, com el bol de porcellana
anglesa que portarà el seu pare del “viatge”, la fugida a França i el temps que
passà a Argelers i al penal, en acabar la guerra, època de la qual
no en parlava gaire, oi? Però el bol sempre el va acompanyar. A totes les famílies va haver un bol per
evitar parlar d'allò que no es podia o volia parlar.
Tot i així és un nen i després un
jove, que gaudeix de la individualitat,
de la solitud, com forma positiva de madurar i com refugi i aprofita qualsevol espai per passejar sol i
admirar els paisatges, cosa que veiem a
Girona, les passejades pels carrers boirosos, per la riba del Ter, per la
Devesa , l camp primigeni de Sanahuja, els horts ordenats de Rubí, el Ter, la
Devesa, els carrers boirosos de Girona, el Turo Park de Barcelona, o els espais agrestes de Tenerife, la
relació amb la bellesa, amb la solitud, amb les passejades també formen part
dels seus records, del seu recorregut a la maduresa.
L'autor ens parla també de llibres i relats que marquen de petit,
el primer llibre que llegeix en català, que li porta la mare, però també els
relats de l’àvia, El libro de España
que acompanya els anys d’aprenentatge
infantil, els llibres d’aventures, Jules Verne, Robert Louis Stevenson, Zane
Grey, del els escriptors i poetes que coneix ja a la universitat, Rimbaud,
Bodelaire, Txjov, Machado, Pasternak, Proust...
ens recordem de Pere, de com n'hauria gaudit d'aquest llibre!!!
