Sota l'asfalt de Lluis Llort a la Biblioteca de la Roca

Sota l’Asfalt

Lluis Llort

Biblioteca de la Roca,

No és  un thriller canònic, Llort no segueix les regles de la novel·la negra al peu de la lletra, tot i que per sota hom les pot percebre les tres regles, lloc, ambient, personatges.

Ens parla des de la perspectiva de personatges quotidians, veïns nostres, però no es deixa portar per tòpic i trenca les normes narratives, juga amb el lector i ens dóna la volta a l’argument com un mitjó quan li convé.

Barreja dues veus narratives, una en primera persona, punyent, directa,  hàbil amb el joc d’adjectius i amb la mirada crítica del nostre entorn, la veu del Marçal.  També una veu en tercera persona apareix  cap al final que ens dóna noves perspectives i t’adones que l’autor et proposa un joc, on com lector, participes de la narració.

Ens presenta un ambient opressiu, tancat, fosc, ple de tribus urbanes, però que desperta el nostre  interès pel què amaga el forat negre que tots imaginem, el metro.

Usa moments delirants, que ens atrapen i arrosseguen amb el protagonista fins dins d’aquest forat negre que és el món sota l’asfalt, però també al forat negre que és la ment del protagonista...

L’autor diu que no és la seva millor proposta literària, tots els presents a la tertúlia pensem el mateix, doncs caldrà llegir la resta de llibres, oi?

Sota l’asfalt  és una novel·la negra, però també una crítica social, i un thriller psicològic, on l’entorn dels personatges ens els defineix i identifica. No s’està de sang i fetge, sexe i violència, però ho combina amb una narrativa ràpida, neta, ben treballada,  amb una construcció d’atmosfera genial.

Molt directe i específic, per alguns lectors, li comenten, especialment amb la violència explicita. Es precisament aquesta narrativa sense pèls a la llengua el que atrapa, diuen altres dels lectors.  Una lectura atractiva, que et dóna  moltes ganes de tastar més Llort!