Demà parlarem de La carne amb Rosa Montero a @bcc. Ens acompanyeu?






Entrades populars d'aquest blog

Cròniques de la mort d’un cervell II

Mala gente que camina de Benjamín Prado "[...] Mira hijo , las guerras son un espanto y en ellas casi nadie es inocente . - Eso es absurdo . Los inocentes son todos los que mandan al cementerio a la cárcel o al exilio los militares sediciosos y sus aliados . " Pàg 74 La meva mare explicava que durant la guerra civil i quan va acabar, allà per terres de Castella, on vivia ella i el seu germà amb la seva mare, gairebé cada dia veien desaparèixer algú, trobar-lo mort a boca de canó a l’era del costat, o apallissat, o simplement desaparegut, perquè algú del poble l’havia delatat com a rojo o sedicioso . Ella i la seva família se’n van lliurar perquè tenien algun familiar a l’exèrcit o a la falange, que va parlar en el seu favor, però això els deslliurà de la mort, no de què els titllessin de rojos... La meva mare explicava amb ràbia com els havien rapat al zero, els havien cosit una R de rojos a la bata, i els havien fet veure oli de ricí per n...
Més informació

Allò que vas estimar a Viu la lectura de la Biblioteca de la Roca

Imatge
Que Allò que vaig estimar és una lectura complexa no hi ha dubte, i que és una lectura que hi ha teca per tots els gustos tampoc. Si vols personatges psicològics i rodons amb una profunditat i un saber fer extraordinari, en tens, si vols trhiller fosc i histriònic que et porta a passar les pàgines volant ho tens. Si vols un assaig sobre masclisme, psicologia i trastorns alimentaris també, i si vols una mirada crítica dels mercantilisme del món de l'art també. Però si vols relacions més properes, com el creixement i les relacions pares fills, de com actuar davant un fill clarament psicòtic  i manipulador que cap dels familiars sap com tractar, o com assumir la mort d’un fill, quin és el procés de dol, i com ho assumeix cadascú i com afecta això a cada part de la família, també ho tens. I per acabar de fer un llibre complert, aquest collage de formules literàries, veus,  protagonistes, crítiques i formes de veure i entendre la vida, el llibre està plegat del procés creatiu d...
Més informació

Cròniques de la mort d'n cervell III: La iconografia dels símbols, iconologia d'una identitat

Imatge
El meu pare em va ensenyar que els símbols eren importants, perquè eren part de la teva identitat, et definien, i definien el món que t’envoltava.   La iconografia dels símbols era part de la seva feina, en una impremta, on    havia començat netejat   caixes de tipografies   i va acabar sent corrector d’edicions com la Col·lecció Bernat Metge.   Ja era ben petita quan em portava un dissabte a la feina on anava a fer hores extres, i m’ensenyava aquelles peces de ferro que representaven lletres. “Veus, això és la iconografia dels símbols, em deia, mostrant-me les caixes on componien les pagines.“ Jo no l’entenia gens.   Tampoc entenia com el meu pare, agnòstic fins la medul·la celebrava cada any els nadals. “Per Nadal cada ovella al seu corral, deia, el Nadal és la família” Després vaig aprendre molt més dels símbols, alguns sense voler, quan vaig haver d’anar a veure a mà germana en un calabós de Via Laietana,   o quan la policia ...
Més informació