Carlos Castro, coautor de "El camino de los ancestros"

Entrades populars d'aquest blog

Allò que vas estimar a Viu la lectura de la Biblioteca de la Roca

Imatge
Que Allò que vaig estimar és una lectura complexa no hi ha dubte, i que és una lectura que hi ha teca per tots els gustos tampoc. Si vols personatges psicològics i rodons amb una profunditat i un saber fer extraordinari, en tens, si vols trhiller fosc i histriònic que et porta a passar les pàgines volant ho tens. Si vols un assaig sobre masclisme, psicologia i trastorns alimentaris també, i si vols una mirada crítica dels mercantilisme del món de l'art també. Però si vols relacions més properes, com el creixement i les relacions pares fills, de com actuar davant un fill clarament psicòtic  i manipulador que cap dels familiars sap com tractar, o com assumir la mort d’un fill, quin és el procés de dol, i com ho assumeix cadascú i com afecta això a cada part de la família, també ho tens. I per acabar de fer un llibre complert, aquest collage de formules literàries, veus,  protagonistes, crítiques i formes de veure i entendre la vida, el llibre està plegat del procés creatiu d...
Més informació

Querida Amiga y otros cuantos

Imatge
  Querida Amiga y otros cuentos   Ana Maria Ruano il·lustrat per Magda Meseguer   Ahirs . Li seguien els rentamans amb les olives que mai compràvem perquè del poble ens tenien assortits. N'hi havia grosses i diminutes, verdes i morades, arbequines, en salmorra, grosses de Sevilla, camamilla, o amanides, verdes totes elles amb una olor tan penetrant que es pegava al nas i al paladar. Avuis Mentre jo estic en la notaria, ell tira una partida en el bar de la cantonada. Abans es deia bar  Manolo . Ara es continua dient bar  Manolo , però ho porten uns xinesos. Dels quatre de la partida un es va morir "d'un ictus" (el meu pare ha après aquesta paraula i, sorprenentment, cada dia em dona la notícia d'un famós a qui li ha donat un). S'ha sumat un dels xinesos que juga al  tute  com si no hagués fet una altra cosa allà en la seva Hangzhou natal. Matins. Mira si hi ha alguna cosa per aquí per a mi. Del que sigui. No m'espanta el treball. A pare li d...
Més informació

Cròniques de la Mort d'un cervell V

Imatge
Cròniques de la mort d'un cervell V  Res no queda. La felicitat és el lleure, el moment lúdic de comprar. El joc irritant que obnubila. Oblidar qui ets per no recordar que ets. Que res no estimes del teu entorn. Que res no t'estima. Soledat absoluta. No vals res. No et valora ningú. Un diazepam i una ps4, les úniques coses amb sentit a la teva vida. Game over. El teu cervell és mort.
Més informació