El meu pare em va ensenyar que els símbols eren importants, perquè eren part de la teva identitat, et definien, i definien el món que t’envoltava. La iconografia dels símbols era part de la seva feina, en una impremta, on havia començat netejat caixes de tipografies i va acabar sent corrector d’edicions com la Col·lecció Bernat Metge. Ja era ben petita quan em portava un dissabte a la feina on anava a fer hores extres, i m’ensenyava aquelles peces de ferro que representaven lletres. “Veus, això és la iconografia dels símbols, em deia, mostrant-me les caixes on componien les pagines.“ Jo no l’entenia gens. Tampoc entenia com el meu pare, agnòstic fins la medul·la celebrava cada any els nadals. “Per Nadal cada ovella al seu corral, deia, el Nadal és la família” Després vaig aprendre molt més dels símbols, alguns sense voler, quan vaig haver d’anar a veure a mà germana en un calabós de Via Laietana, o quan la policia ...
