Remena-Llibres de literatura Fantàstica. #itacarecomana, Els joves ens recomanen

#itacarecomana

Ahir varem tenir el tercer Remena- Llibres del Programa Ítaca, de cultura activa perjoves de la Biblioteca de Les Franqueses. Els primers Remena-Llibres s’havien centrat en la novel·la de ciència ficció i les narratives de memòries. Aquest cop però varem abordar la narrativa fantàstica.

Ens els primers remenallibres la participació havia estat irregular, però aquest cop varem tenir una dotzena de joves entre dotze i catorze anys que ens varen fer aportacions i recomanacions molt interessants.

Primer es mostraven tímids però a mida que passava la sessió varen començar a fer recomanacions i explicar lectures molt interessants. Havia una mica de poti poti de gustos, uns que els agradava molt la fantasia, la ciència ficció i el còmic. Altres que preferien les novel·les actuals, de relacions entre joves i amb un punt romàntic. Hi havia dues noies que recomanaven a l’hora els mateixos llibres, tenia tota la pinta de que sovint compartien lectures: Buenos dias princesa! o No sonrias que me enamoro! Eren llibres que els havien agradat molt.

Altres però, com la Carlota, els agradaven les histories d’elfs, dracs, unicorns i tots els sers mitològics. I també les històries de bruixes. Ens va recomanar Leia Blue, la història d’una bruixa que té moltes aventures. Un dels nois ens va sorprendre, a ell també li agradaven les històries de bruixes. Havia llegit la Tina Superbruixa i ens la recomanava tots i totes.

Varem parlar de diferents tipus de fantasia, per exemple els llibres com Harry Potter o L’Home Savi, que ens recomanava la Irene, entorn a històries d’escoles i universitats on s’ensenya màgia.

Varem parlar d’històries amb un entorn més medieval, com El Senyor dels Anells, o Jocs de trons, que tots coneixien com a mínim per les pel·lícules, encara que no era el tipus de llibres que més els cridava l’atenció.

Varem parlar dels llibres entorn a adolescents que viuen en un món futur post apocalíptic i que tenen que lluitar en favor de la llibertat de la seva família o del seu poble. Els jocs de la fam era un dels exponents, però a la majoria els va cridar més l’atenció la sèrie de Divergente, i un dels nois va destacar que li havia agradat molt El corredor del Laberinto.

També varem parlar d’alguns autors, com Crhistopher Paolini o Laura Gallego que varen començar a escriure com a hobby quan encara eren adolescents i que han aconseguit molt d’èxit amb la sèrie d’Eragon, o de Memòries d’Idhun, entre altres. Alguns dels nois i noies reconeixien que ells també escrivien les seves pròpies històries.

Reconeixien però que la majoria de cops els llibres llargs de més de tres-centes planes, si no enganxaven molt o si tenien històries previsibles els costava de llegir. Els agradaven més històries curtes com El llibro de los portales de Laura Gallego.

Una noia va protestar: jo a classe, quan em diuen que si llegeixo, dic que si, al whats app! Li varem donar la raó. Els nous suports de la xarxa permeten llegir i escriure, al whats app, facebook, twiter, instagram! Prova d’això és que cada dia hi ha més premis literaris de microcontes juvenils a través de la xarxa. El que és important és llegir, on sigui, coses que t’interessin, i no llegir només a l’escola, si no per gaudir, ens deia la tècnica de la biblioteca. I tot els joves estaven bastant d’acord!

Però les recomanacions no varen quedar aquí. La Cristina ens va parlar d’un llibre que acabava de llegir: Mitjons llargs. Es una història, ens va dir la Cristina, d’una nena que després de la Guerra Civil, en època de Franco es troba que el català ha estat prohibit, i la meitat de la seva família parla en castellà, però una altra part de la família parla en català encara que sigui d’amagat!

Un dels nois ens va recordar algunes lectores que havien parlat a classe amb la mestra, com un llibre d'una familia de canibals que la filla tenia un novio vegetarià!!! Ens varem quedar amb les ganes de saber quin era aquest llibre, tidnrem que investigar!!!

La Irene també ens va fer noves aportacions: El llibre de la Laura Gallego El coleccionista de relojes extraordinarios és molt curtet però interessant. És una bona forma de començar amb aquest tipus de lectura. Però ella ara estava llegint un altre llibre, una lectura compartida amb la seva mare: La pequeña comunista que no sonreía nunca.

També varem parlar de còmics. A tots gaire bé els agradaven els còmics europeus: Asterix i Obelix, Tintin, Mortadelo i Filemon, però també ens varen parlar de manga i de còmic americà de superherois. Un dels nois li agradava molt Conan, el petit detectiu, l’altre però, preferia els còmics de superherois, Spiderman, Hulk vs Hulkruster i algunes noies varen recomanar còmics de temes més dramàtics com Maus i Persepolis.

La Carla ens va parlar de l’autor Carlos Ruiz Zafon, que té una mica de fantasia en tots els seus llibres. Una altra de les noies havia llegit Wonder, sobre la història d’un noi que té problemes físics i això li causa problemes de bulling a l’escola, un llibre que havia llegit a l’escola però que recomanava a tots, i la segona part Julian! És una història d’un nen que te problemes amb els companys d’escola vist des de varis punts de vista: els pares, el nen, els amics, la germana gran. I finalment a la segona part Julian veiem la història des del punt de vista de nen que el molestava a classe, el Julian. I quan mirem tots els punts de vista la perspectiva canvia!

Ja cap al final de la sessió, la tècnica de la biblioteca i jo estàvem molt contentes, les recomanacions que ens havien fet els nois, i les impressions sobre el s llibres que nosaltres els havíem recomanat, remenat, fullejat, havien estat molt i molt enriquidores.

Llavors la Carla va demanar si li podíem recomanar històries de terror, que fessin molta por, ella volia sentir la por mentre llegia!!! Jo vaig recomanar Lovercraf, si un autor, fins i tot en els relats més curts et pot fer sentir por, aquest és Lovercraf. La irene em va interrompre. I Poe, va dir! Edgard Allan Poe et fa por sense que passi res, només per les sensacions, ens va explicar i tenia raó. I jo vaig recordar un relat esfereïdor, L’Horlà de Gui Maupassant, una història d’un home que acaba terroritzat de si mateix pel que troba a l’altre costat del mirall!!!

Em varen demanar quin dels llibres dels que havíem remenat eren els meus preferits i que els recomanaria jo. Jo vaig dir que des de petita m’havia agradat molt Tolkien, especialment el Hobbit , que havia llegit varis cops. Dels llibres que teníem en aquell moment en el bagul, la sèrie de Divergente o dels Jocs de la fam, també m’havien agradat, però també els podia fer altres recomanacions: La sèrie de Gerald de Rivia del autor polac, Andrzej Sapkowski Sap, on apareixien els mites i essers màgics centre europeus que hom pot trobar en els relats clàssics de Hans C. Andersen o C. Perrault, és una història que trobo molt recomanable, amb tots els ingredients dels llibres fantàstics: bruixots, aprenents, trobadors, dracs, animals fantàstics, elfs i nans!!! Però també havien altres històries fantàstiques més senzilles com el Castell Ambulant on la protagonista s’ha d’enfrontar a un encanteri que la torna una senyora molt velleta, em semblen lectures extraordinàries amb el do de sorprendre i tenir un carisma especial!

Aquest ha estat doncs el resum del darrer Remena-Llibres d’aquest curs del Programa Ítaca de cultura jove de la Biblioteca de les Franqueses, però els joves varen marxar amb ganes de mes. Que fareu una sessió de terror? Ens va demanar la Carla.

I com sempre ens va quedar la sensació que els joves ens havien aportat més a nosaltres, que no pas a l’inrevés!