Javier Pérez de Andujar ens parla de Paseos con mi madre a la Biblioteca Can Sant Joan de Montcada
Paseos con mi madre
Javier Pérez de Andujar
Editorial Tusquets, Barcelona, 2011
Ressenya Alícia Gili Abad (Secc)
@eowin32002
#BibliotecaCanSantJoan
Aquest
passat divendres, 17 d'abril, vàrem tenir el plaer de compartir la tarda amb
Javier Pérez de Andujar i el seu llibre Paseos
con mi madre, a la Biblioteca de Can Sant Joan de Montcada. I el primer que
vàrem poder identificar tots, autor i lectors, és que la sensació de ser de
raval, de pertinença a un barri, un suburbi, una classe social i una forma
d'entendre la vida, ens era comú a tots, autor i lectors. Paseos con mi madre, és un llibre que siguis d'aquí o de la
perifèria de Paris, et pots sentit identificat pel què ens uneix. L'autor ens
explicava, arreu del món hi ha una manera de penjar la roba al balcó, d'anar a
passejar el matrimoni que cada dia fa el mateix trajecte o d'anar a comprar el
pa, en determinats barris de les grans metròpolis. És una forma d'entendre la
perifèria que és universal.
En
Paseos con mi madre Javier Pérez de
Andujar ens fa un viatge en el temps i en l'espai durant tot el s. XX de tota
la zona metropolitana, però també de la Barcelona que diu desconèixer però que
ens descriu a través de la seva literatura de barri, de la seva fotografia,
dels seus TBOs, la seva banda sonora i de la seva filmografia.
Ens
parla de la Barcelona estratificada, fossilitzada, amb una classe mitjana
històrica inamovible, subordinada i segregadora que deixa fora tot allò que no
és ella, que l'autor ens parla que s'identifica amb la llengua, però que no,
que en realitat només s'identifica en la seva posició, en aquesta posició
intermèdia que no vol perdre i a la que no vol deixar accedir a ningú.
 |
| Zona de blocs i vies de trens a Torrassa |
Barcelona
s'ha desbordat des dels seus inicis i ha fagocitat l'espai i expulsat als
pobres, com un cubell d'aigua, tal com diu Javier Pérez Andújar i aquest és un
llibre amb el qual molts de nosaltres, els que sempre serem, provinguem d'on
provinguem, suburbials, ens sentim identificats.
Aquest
llibre que és també un viatge a través de les intimitats culturals de l'autor,
segons ell mateix ens explica és una forma de compromís amb el teu passat i el
teu futur. Durant anys ha cercat la seva autenticitat, i després trobes que
durant anys has buscat en el vernís cultural una identitat i al final t'adones
que has renunciat al teu verdader jo, i et retrobes amb tu mateix molts anys
després i és així com t'adones que la realitat sobre tu, la família, els amics
i el barri, és estar compromès amb tu mateix.
Primer,
ens explica Pérez Andujar, em vaig documentar, anant cada matí als barris, amb
l'avidesa d'escriure cada dia un article pel diari, assegut al costat de les
Marias que menjaven pipes i observant, sense prendre notes que és de mala
educació, però gravant al cap tot el que veia de palpitar de cada barri, a
Belvitge, a Sant Cosme o a la Salut i arribar a casa i escriure corrents per no
oblidar cap aspecte de la veritat, de la quotidianitat de les seves gents.
Segons
Pérez Andujar en Paseos con mi madre,
ell parla de la condició humana, de la manera de viure els llocs, de compartir
l'estat d'ànim. Alguns diran que això no és literatura sinó sociologia, però
per l'autor és una literatura per compartir una manera de veure la vida.
En
un barri suburbial i en els anys de plena dictadura l'autor ens parla del paper
de les biblioteques, llavors, diu, només hi havia una al barri, però em va
salvar la vida, vaig començar a llegir Tintins i a mesura que vaig anar
creixent vaig poder arribar a les prestatgeries més altes.
L'autor
quan torna ara al barri de la mà de sa mare es sorprèn, perquè el barri ha
canviat físicament, també han canviat molts dels seus habitants. Ara hi ha
molta gent de fora, i es sorprenen, com els immigrants de llavors, que varen
convertir amb el temps la barraca en una casa, ara que tenen una torre als
afores, exploten als immigrants nous a qui lloguen els seus pisos, com si
oblidessin el seu origen.
 |
| Biblioteca de Can Sant Joan de Montcada |
La
lluita per la democràcia, la cultura, la literatura, la música, han acompanyat
el recorregut de l'autor per la seva joventut que tots els lectors hem pogut
compartir amb ell, perquè com el mateix autor afirma, la perifèria és
universal, dóna el mateix que es digui Montcada, Sant Andrià o Hospitalet.
Alícia Gili Abad,
Biblioteca Can San Joan, 17 d'abril del 2015
Més informació: Paseos con mi madre, Editorial Tusquets
