Javier Pérez de Andujar ens parla de Paseos con mi madre a la Biblioteca Can Sant Joan de Montcada



Paseos con mi madre
Javier Pérez de Andujar
Editorial Tusquets, Barcelona, 2011
Ressenya Alícia Gili Abad (Secc)
@eowin32002 
#BibliotecaCanSantJoan



Aquest passat divendres, 17 d'abril, vàrem tenir el plaer de compartir la tarda amb Javier Pérez de Andujar i el seu llibre Paseos con mi madre, a la Biblioteca de Can Sant Joan de Montcada. I el primer que vàrem poder identificar tots, autor i lectors, és que la sensació de ser de raval, de pertinença a un barri, un suburbi, una classe social i una forma d'entendre la vida, ens era comú a tots, autor i lectors. Paseos con mi madre, és un llibre que siguis d'aquí o de la perifèria de Paris, et pots sentit identificat pel què ens uneix. L'autor ens explicava, arreu del món hi ha una manera de penjar la roba al balcó, d'anar a passejar el matrimoni que cada dia fa el mateix trajecte o d'anar a comprar el pa, en determinats barris de les grans metròpolis. És una forma d'entendre la perifèria que és universal.
En Paseos con mi madre Javier Pérez de Andujar ens fa un viatge en el temps i en l'espai durant tot el s. XX de tota la zona metropolitana, però també de la Barcelona que diu desconèixer però que ens descriu a través de la seva literatura de barri, de la seva fotografia, dels seus TBOs, la seva banda sonora i de la seva filmografia.
Ens parla de la Barcelona estratificada, fossilitzada, amb una classe mitjana històrica inamovible, subordinada i segregadora que deixa fora tot allò que no és ella, que l'autor ens parla que s'identifica amb la llengua, però que no, que en realitat només s'identifica en la seva posició, en aquesta posició intermèdia que no vol perdre i a la que no vol deixar accedir a ningú.
Zona de blocs i vies de trens a Torrassa
  La història de Barcelona és una història de com la ciutat ha fagocitat els ravals i ens ha fet fora als habitants exteriors per absorbir-ne l'espai i deixar fora de nou a la gent que vivia. És la història del barri Raval amb la segona muralla de la Barcelona medieval, és la història de les Arenes i la Creu Coberta o del barri del Mercadal i el Born l'any 1714, és la història de Sants, La Bordeta i Collblanc, que eren les zones industrials i obreres amb El vapor vell l'Espanya Industrial, la Tecla Sala, Can Batlló i Magòria del S. XIX i principis del Segle XX, és el cordó metropolità, amb Cornellà, Hospitalet, Badalona, Sant Adrià, o Santa Coloma amb la immigració de la meitat del S. XX i és també l'expulsió de nou dels seus habitants, ara, els nous estrangers, vinguts de la Xina o de les Amèriques, on la Barcelona política, i polida, feta per a aquest estrat intermedi ens expulsa de nou més enllà, indiferentment del nostre idioma, de què siguem veïns d'aquests ravals durant generacions i la nostra llengua el català, o que vinguem de Sevilla o Lugo, i parlem en castellà, o fins i tot que vinguem del Senegal i parlem mandinga. Barcelona, creix, la seva classe mitjana creix i ens fagocita l'espai i a nosaltres ens expulsa.
Barcelona s'ha desbordat des dels seus inicis i ha fagocitat l'espai i expulsat als pobres, com un cubell d'aigua, tal com diu Javier Pérez Andújar i aquest és un llibre amb el qual molts de nosaltres, els que sempre serem, provinguem d'on provinguem, suburbials, ens sentim identificats.
Aquest llibre que és també un viatge a través de les intimitats culturals de l'autor, segons ell mateix ens explica és una forma de compromís amb el teu passat i el teu futur. Durant anys ha cercat la seva autenticitat, i després trobes que durant anys has buscat en el vernís cultural una identitat i al final t'adones que has renunciat al teu verdader jo, i et retrobes amb tu mateix molts anys després i és així com t'adones que la realitat sobre tu, la família, els amics i el barri, és estar compromès amb tu mateix.
Primer, ens explica Pérez Andujar, em vaig documentar, anant cada matí als barris, amb l'avidesa d'escriure cada dia un article pel diari, assegut al costat de les Marias que menjaven pipes i observant, sense prendre notes que és de mala educació, però gravant al cap tot el que veia de palpitar de cada barri, a Belvitge, a Sant Cosme o a la Salut i arribar a casa i escriure corrents per no oblidar cap aspecte de la veritat, de la quotidianitat de les seves gents.
Segons Pérez Andujar en Paseos con mi madre, ell parla de la condició humana, de la manera de viure els llocs, de compartir l'estat d'ànim. Alguns diran que això no és literatura sinó sociologia, però per l'autor és una literatura per compartir una manera de veure la vida.
En un barri suburbial i en els anys de plena dictadura l'autor ens parla del paper de les biblioteques, llavors, diu, només hi havia una al barri, però em va salvar la vida, vaig començar a llegir Tintins i a mesura que vaig anar creixent vaig poder arribar a les prestatgeries més altes.
L'autor quan torna ara al barri de la mà de sa mare es sorprèn, perquè el barri ha canviat físicament, també han canviat molts dels seus habitants. Ara hi ha molta gent de fora, i es sorprenen, com els immigrants de llavors, que varen convertir amb el temps la barraca en una casa, ara que tenen una torre als afores, exploten als immigrants nous a qui lloguen els seus pisos, com si oblidessin el seu origen.
Biblioteca de Can Sant Joan de Montcada
La lluita per la democràcia, la cultura, la literatura, la música, han acompanyat el recorregut de l'autor per la seva joventut que tots els lectors hem pogut compartir amb ell, perquè com el mateix autor afirma, la perifèria és universal, dóna el mateix que es digui Montcada, Sant Andrià o Hospitalet.
Alícia Gili Abad, Biblioteca Can San Joan, 17 d'abril del 2015

Més informació: Paseos con mi madre, Editorial Tusquets

Entrades populars d'aquest blog

Presentació interectiva de Catalunya Mítica

El Plagi. Sílvia Romero