Trescafocs #BingoCifiCat #EstiuCifiCat

 

Trescafocs Adrian Tchaikovsky

 

Seguim amb aquesta novel·la curta, pels reptes de l'estiu de #EstiuCifiCat i #BingoCifiCat, que ens planteja des del primer minut el futur depriment de la societat humana, dels egoismes de l'ésser humà. Ens parla del canvi climàtic, que és l'escenari, però del que ens parla sobretot és de la lluita de classes, que el canvi climàtic només fa que fer més aferrissada. Editorial Chronos, ens permet conèixer aquest autor en aquesta història tan interessant, amb aquest estil amb una veu molt potent i interessant, que val molt la pena de conèixer. Adrian Tchaikovsky, el podria posar en el nostre repte de bingo de #cificat tant amb el tema de canvi climàtic com a descobrint autors perquè no havia llegit res d'ell, i estic molt contenta d'haver descobert, gràcies als companys de Chronos. La traducció d'Edgar Cotes, m'ha encantat perquè l'he trobat en la justa mida del llengües africanes, anglès, francès o totes les barreges de llengües colonials que trobes a qualsevol país africà, amb el català, amb el to just, que entens perfectament l'argument, i a l'hora et dona el to del lloc des d'on s'està escrivint la novel·la i et situa perfectament geogràfica i culturalment.

 

Tot el que abans era verd, ara és un desert, tot el que abans era llocs per fer safaris els rics, ara son llocs perquè els rics fugint de la terra a l'espai, a una vida de rics, mentre els pobres, com sempre es queden al desert, a la penúria, i a la pobresa, i la decadència. Amb molt pocs recursos, i amb poca capacitat de sobreviure, excepte els més joves i més preparats, com els protagonistes, els Trescafocs: El Mao, la Lupé i la Hotep són els que ens presenten i ens descriuen aquest món que s'ha fet miques per la cobdícia humana, i ens mostren el desastre climàtic, i també ens mostren la situació social, cultural i econòmica. Que són els Trescafocs, perquè joves que arrisquen la seva vida perquè els rics de l'hotel Panerola (no es diu així, però rep aquest nom), l'hotel que uneix la Terra amb la Gran Celeste, tinguin l'aire condicionat mentre ells van pel desert amb una calor insuportable, i unes condicions aterridores, per arreglar les instal·lacions fotovoltaiques.

L'autor parteix d'estereotips entre rics i pobres, d'argument de la guerra entre els herois que descobreixen el pastís i com s'enfronten a aquestes desigualtats socials, però l'autor ho fa amb equilibri i amb la justa mesura, de manera que la narrativa funciona, i funciona molt bé. I l'autor aprofita tot aquest arc argumental per reflexionar sobre la forma de ser d'ésser humà com individu i com a societat i fins on som capaços d'arribar. El llibre té una magnífica portada d'Elsa Velasco que és un gran complement que ens descriu clarament aquest món postapocalíptic que ens descriu l'autor.