Igualtat de ritus. #RepteIctineu2021
Terry Pratchett, 1987
Mai Més
Edició en català 2020
****
#RepteIctineu2021
#EstiuCifiCat
#BingoCifiCat Màgia
Aquest estiu Pratchett era un
repte personal, com la feina no em permet llegir molt del que jo vull durant
l'any, cada estiu em poso un repte. Ja és un d'històric, intentar fer el màxim
de lectures dels Premis Ictineu 2021, però aquest any volia complicar-me més la
vida i volia a més intentar rellegir tots els Pratchett i Le Guin que tenia a
casa... La cosa es va complicar més encara quan varen sorgir els reptes
#EstiuCifiCat i #BingoFiciCat. Tenim un estiu ben atapeït. Així que anem per
feina.
Que Terry Pratchett no s'hagués
traduït mai al català era un mantra que dèiem sovint davant una cervesa molts i
molts cops. Però ara, de les meves relectures, de Pratchett, tres ja les puc
tornar a llegir en català. I en unes magnífiques edicions en tapa dura
il·lustrades per Marina Vidal. Pensava que em costaria acostumar-me després
d'anys i anys de noms traduïts al castellà (com diu molta gent del doblatge de
pel·lícules, o de llibres llargament traduïts en castellà) però la feina
d'Ernest Riera és encertada, i l'història de Pratchett t'agafa des del primer
instant i ja no et deixa anar. Amb l'Eskarina, la vuitena filla, que es
pensaven que era mascle, i que converteixen en la primera maga de Discmón,
encetem la saga de "Bruixes", una saga on Pratchett trencarà a cada
llibre amb ironia i mordacitat tots els clixés més suats del masclisme, i
trencarà totes les barreres de l'heteropatriarcat.
Eskarina, la nena protagonista, veurà com ha de lluitar amb el sostre de cristall, on per ser dona no pot
accedir als llocs de privilegi dels homes, no pot ser maga, no pot anar a la
Universitat No Vista, no pot trencar la tradició, que de fet no està escrita
enlloc, però que mai cap home ha permès que cap dona se la saltés:
"Eskarina es va asseure a
sota d'un ginebre baix i escampat, al peu d'un penya-segat ben vertical; el cap
li bullia de plans i de ràbia. Veia com se li tancaven portes que amb prou
feines havia pogut començar a obrir."
Però Eskarina, s'adona que fins
que no prova de fer allò que li diuen que no ha de fer, no troba el camí per
fer-ho, i així és com comença a fer el seu camí per començar a trencar aquest
sostre de vidre.
És una història, com totes les de
Pratchett amb molts pisos, una bona història d'aventures, que no pots deixar de
llegir, però també un bon argument amb molt d'humor i sarcasme, que sense
entrar en la riallada, et treu el somriure continuat durant tota la lectura. I
un munt de referents amb molta ironia i ous de pasqua pel gaudi dels freaks i
no tant freaks de la literatura fantàstica.
Però sobretot aquesta crítica
social directa i clara al gènere literari de la fantasia, totalment
masculinitzat (el mateix Pratchett ens ho explica al final "Per què Gandalf
no es va casar") i al masclisme de la nostra societat en general.
Pratchet continuarà trencant
barreres amb les seves bruixes i trencant els comportaments normatius que se
suposa que han de tenir les "dones" a cada un dels seus llibres, i
anys després d'Eskarina, Tiffany Dolorido tornarà a lluitar contra el poder, en
una novel·la, "Me vestiré de medianoche" on "amb el cinisme
habitual de Terry Pratchett ens marca a través de la mirada de les seves
bruixes una crítica brutal de la nostra societat, del sistema polític, social i
econòmic, però també familiar, patriarcal, i educatiu, que no deixa lloc a les
dones, que els marca el camí i que els tanca, parlant clarament de violència de
gènere, i com des de l'estat s'amaga i inclús es justifica." (https://sionia.blogspot.com/2020/07/me-vestire-de-medianoche.html)
Normalment no em deixo dur per
l'alegria de llegir un llibre que m'agrada molt, quan faig una ressenya, sempre
deixo un dubte, i tot i que potser Igualtat de Ritus no és el llibre que més
m'ha portat de Pratchett i que altres han sigut de riallada més fàcil, Igualtat
de Ritus marca un abans i un després perquè és el que inicia la sèrie de
bruixes i marca el camí d'aquesta saga que ens portarà a tants bons moments amb
les bruixes i perquè tot i que els he llegit la majoria més d'un cop, sempre
trobo alguna frase o algun gir que no deixa de sorprendre.