Igualtat de ritus. #RepteIctineu2021

 Igualtat de Ritus.

Terry Pratchett, 1987

Mai Més

Edició en català 2020

****

#RepteIctineu2021

#EstiuCifiCat

#BingoCifiCat Màgia



Aquest estiu Pratchett era un repte personal, com la feina no em permet llegir molt del que jo vull durant l'any, cada estiu em poso un repte. Ja és un d'històric, intentar fer el màxim de lectures dels Premis Ictineu 2021, però aquest any volia complicar-me més la vida i volia a més intentar rellegir tots els Pratchett i Le Guin que tenia a casa... La cosa es va complicar més encara quan varen sorgir els reptes #EstiuCifiCat i #BingoFiciCat. Tenim un estiu ben atapeït. Així que anem per feina.

Que Terry Pratchett no s'hagués traduït mai al català era un mantra que dèiem sovint davant una cervesa molts i molts cops. Però ara, de les meves relectures, de Pratchett, tres ja les puc tornar a llegir en català. I en unes magnífiques edicions en tapa dura il·lustrades per Marina Vidal. Pensava que em costaria acostumar-me després d'anys i anys de noms traduïts al castellà (com diu molta gent del doblatge de pel·lícules, o de llibres llargament traduïts en castellà) però la feina d'Ernest Riera és encertada, i l'història de Pratchett t'agafa des del primer instant i ja no et deixa anar. Amb l'Eskarina, la vuitena filla, que es pensaven que era mascle, i que converteixen en la primera maga de Discmón, encetem la saga de "Bruixes", una saga on Pratchett trencarà a cada llibre amb ironia i mordacitat tots els clixés més suats del masclisme, i trencarà totes les barreres de l'heteropatriarcat.

Eskarina, la nena protagonista, veurà com ha de lluitar amb el sostre de cristall, on per ser dona no pot accedir als llocs de privilegi dels homes, no pot ser maga, no pot anar a la Universitat No Vista, no pot trencar la tradició, que de fet no està escrita enlloc, però que mai cap home ha permès que cap dona se la saltés:

"Eskarina es va asseure a sota d'un ginebre baix i escampat, al peu d'un penya-segat ben vertical; el cap li bullia de plans i de ràbia. Veia com se li tancaven portes que amb prou feines havia pogut començar a obrir."

Però Eskarina, s'adona que fins que no prova de fer allò que li diuen que no ha de fer, no troba el camí per fer-ho, i així és com comença a fer el seu camí per començar a trencar aquest sostre de vidre.

És una història, com totes les de Pratchett amb molts pisos, una bona història d'aventures, que no pots deixar de llegir, però també un bon argument amb molt d'humor i sarcasme, que sense entrar en la riallada, et treu el somriure continuat durant tota la lectura. I un munt de referents amb molta ironia i ous de pasqua pel gaudi dels freaks i no tant freaks de la literatura fantàstica.

Però sobretot aquesta crítica social directa i clara al gènere literari de la fantasia, totalment masculinitzat (el mateix Pratchett ens ho explica al final "Per què Gandalf no es va casar") i al masclisme de la nostra societat en general.

 

Pratchet continuarà trencant barreres amb les seves bruixes i trencant els comportaments normatius que se suposa que han de tenir les "dones" a cada un dels seus llibres, i anys després d'Eskarina, Tiffany Dolorido tornarà a lluitar contra el poder, en una novel·la, "Me vestiré de medianoche" on "amb el cinisme habitual de Terry Pratchett ens marca a través de la mirada de les seves bruixes una crítica brutal de la nostra societat, del sistema polític, social i econòmic, però també familiar, patriarcal, i educatiu, que no deixa lloc a les dones, que els marca el camí i que els tanca, parlant clarament de violència de gènere, i com des de l'estat s'amaga i inclús es justifica." (https://sionia.blogspot.com/2020/07/me-vestire-de-medianoche.html)

Normalment no em deixo dur per l'alegria de llegir un llibre que m'agrada molt, quan faig una ressenya, sempre deixo un dubte, i tot i que potser Igualtat de Ritus no és el llibre que més m'ha portat de Pratchett i que altres han sigut de riallada més fàcil, Igualtat de Ritus marca un abans i un després perquè és el que inicia la sèrie de bruixes i marca el camí d'aquesta saga que ens portarà a tants bons moments amb les bruixes i perquè tot i que els he llegit la majoria més d'un cop, sempre trobo alguna frase o algun gir que no deixa de sorprendre.

Entrades populars d'aquest blog

Presentació interectiva de Catalunya Mítica

El Plagi. Sílvia Romero