El senyor de les mosques, un suposat llibre juvenil!

Aquest setembre hem llegit un dels autors més rellevants del segle XX, William Golding,

premi Nobel per tota la seva obra. És curiós perquè desperta en els seus lectors un sentiment ambivalent, sembla que primer estiguis llegint una obra per jovent, per llenguatge, personatges arquetípics, i argument lineal, però a mesura que vas llegint t'adones que el llibre és una enorme crítica social i humanista, que parteix de la idea de la innocència dels nens, i com la civilització els emmarca dins una gran estructura social, civilitzadora, que ens manté protegits, però quan perdem aquesta estructura, ens tornem al salvatgisme, sense remei.

Golding usa els personatges estereotipats per explicar com la nostra societat està continguda dins de les regles, usa el llenguatge simple i lineal, per apropar-nos a la realitat dels personatges, cada un estereotip, l'intel·ligent, el dictador, el psicòtic, el passional, ect.

Una societat on ningú té noms propis, en molts casos alguns només se'ns els descriu com un conjunt, com els nens, una societat on els adults només són un record, i són els que imposen les normes, i la seva absència, dóna pas al joc, i a la violència.

Les nostres usuàries es varen sorprendre que una novel·la curta, i lineal tingués un contingut tan intens i crític. Una lectura ràpida, que després tornes a rellegir, quan et donés compta que frases senzilles, llenguatge infantil, amaga una profunda repassada a la nostra societat i a la maldat com punt de partida de la humanitat. L'humanisme del bon salvatge de Rousseau, contra la pèrdua de la civilització de l'home abandonat a la foscor, de Kurt del Cor de les Tenebres.





S'han recomanat llibres i films de temàtiques similars, on es pot veure que la humanitat pot tenir la maldat dins de la seva genètica i que és la cultura la que controla les psicopaties, violència, anarquia i salvatgia. S'ha recomanat especialment El cor de les tenebres, i el film d'El senyor de les mosques, que les usuàries que l'havien vist, deien que era una gran adaptació.