dimarts, 28 de novembre de 2017

La danza de la vida de Montse Baduell

Mai m'han agradat els anomenats llibres d'autoajuda, i encara menys, aquells que fan veure que no ho són, però al final resulta que si. No és el que busco quan llegeixo un llibre, per això quan la Montse Baduell em va demanar que llegís el seu llibre, li vaig advertir, que d'entrada no m'agradaria, i per tant podeu imaginar que el vaig llegir amb moltes reticències. I em va sorprendre, si, certament. Perquè és evident que té molts elements de l'autoajuda: allò que ajuda a superar la teva por, allò que et lliga a una vida saludable i equilibrada, físicament i psicològicament, ect, ect.



I és cert, La danza de la vida, té molts d'aquests elements, perquè l'autora a través d'experiències d'un grup de dones, ens enfronta als seus problemes de cada dia, i ens dóna claus per superar-los.
Així i tot el llibre em va decebre en un aspecte, semblava que el nexe en comú entre totes les dones, eren les danses àrabs, eren el fil conductor del llibre, el que unia a les dones, i el que els donava equilibri entre elles, i creava lligams d'amistat. Per això creia que el fet vital de la dansa, els seus orígens, quin significat tenen els seus moviments ect, seria més central en tota l'obra. I que aquest seria el punt de partida de l'autoajuda. Però no, no era així. La dansa era una excusa, per conèixer i trobar-se, però el que equilibrava a aquest grup de dones, i ajudava a resoldre el seu dia a dia era l'amistat, i les relacions entre dones, de diferents edats i circumstàncies.

I és aquí on el llibre de Montse Baduell destaca certament, perquè ha sabut molt bé en alguns dels casos perfilar psicològicament a aquestes dones, amb perfils tant com persones, com dones, amb les que et pots sentir clarament identificada. Perquè hi ha dones joves, o no tan joves, amb problemes professionals, o sentimentals, ect! És una novel·la trepidant amb moltes veus que permeten que qualsevol lector senti que alguna veu li crida. És un bon llibre coral.
Crec però que mentre algunes protagonistes estan ben perfilades, altres només són anotades... I per últim em sembla una pena no aprofitar millor el concepte filosòfic de la dansa oriental i com aquesta pot equilibrar i ajuda corporal i psicològicament, i ajuda en el dia a dia, de fet al final sembla que si el grup de dones és trobes per ballar Bollywood, el llibre funcionaria exactament igual, o sigui que només serveix com excusa.
 

Cal destacar la magnífica portada, de Ruz Il·lustra que és impactant i tanca el llibre en un cercle perfecte, de la bona interpretació que ha fet la il·lustradora! Un bon començament, per una autora novell, que tot i no acabar fent realment al final un llibre d'autoajuda, m'ha agradat molt més del que podria imaginar, segurament perquè al final, això fou el que ca passar, no era un llibre d'autoajuda, era un llibre de persones! La seva autora diu que li ha entrat el cuc de l'escriptura i aviat tindrem un nou projecte seu. Felicitats i endavant.