L’home de la maleta. Ramon Solsona. Club de lectura de la Biblioteca de Ripollet
Aquesta
mes de juny varem tenir la sort de poder comentar L’home de la maleta (Premi
Sant Jordi 2010) amb el seu autor. Un home tranquil de veu greu i comentaris
pausats, que ens va captivar com ja ens havia captivat abans el seu llibre.
Nosaltres
ja havíem llegit sobre els nens de la post guerra, els internats, i els
estralls del franquisme a “Mala gente
que camina” de Benjamin Prado de forma dura i greu Però la mirada humana,
irònica i propera de Venerando Mallons Cachaldora ens ha tocat la fibra,
comenten moltes de les assistents a la tertúlia. L’autor assenteix:
“Les
meves novel·les són més aviat pessimistes —diu— però tinc una vena sarcàstica i
humorística que surt sovint en els versos satírics o en els articles de premsa.
L’home de la maleta és una barreja
dels meus dos tarannàs, on tracto un tema molt dur, amb un somriure irònic.”
I és cert, en Venerando, Juventud pels amics,
ens ha arribat a toca la fibra a totes i
tots els assistents a la tertúlia. Perquè és un personatge proper amb el que
ens podem reconèixer la majoria, amb la seva relació amb la postguerra de
Barcelona, la fam, els corcs al menjar, les bufes, la religió, i la falange,
però també en com es fa adult, i com la falta d’educació sentimental “com li
diuen avui dia —comenta en Solsona— a la falta de maduresa i de no haver rebut
estimació” provoca unes relacions distants i viscerals amb la seva dona i les
seves filles.
A L’home de la maleta, Ramon Solsona fa una
biografia d’un home qualsevol, d’un nen que no va rebre amor, només dels amics,
del Trio Aurora, que varen compartir infantesa a la Casa de la Caritat. I que
ara, ja de vell, amb una maleta amb la qual encabir poques coses: un rellotge,
un trombó i una màquina d’escriure, s’adona que no coneix ni estima gaire a les
seves filles. Aquell que no va rebre amor, no sap donar-lo.
Juventud carrega una maleta —ens explica l’autor—
plena símbols dels únics moments que ha rebut afecte a la seva vida. Tots tenim
una maleta com aquesta dins nostre, tot es provisional, i tot el que realment
és important cap en una maleta.
Tres protagonistes del passat els amics, i
tres protagonistes del futur, les tres filles i les seves famílies. Formes de família
modernes, diferents, incomprensibles, per un home que sembla al final de la
vida, però que és actiu i vol gaudir encara una mica més, mentre tots els del
seu voltant moren.
Curiós que aquell nen que esperava amb la
maleta que alguna senyora amb el cabell recollit amb un monyo se’l portés a
casa, arrufa el nas quan veu a la nena xineta que ha adoptat la seva filla...
Solsona, escriptor de molts registres, usa
moltes estructures barrejades, per explicar-nos aquesta biografia d’un
qualsevol, el monòleg interior, les memòries, una carta als amics, però també
la banda sonora d’una època o jugar amb la màgia de les paraules.
Recordar-nos aquell llenguatge de carrer, que
tots teníem al cor i que poc a poc anem escombrant de la nostra vida: allavontes, delaguard, me casundena ceuta i
melilla, un vocabulari localista ple de frases fetes i expressions, que fan
a en Venerando molt més proper a tots nosaltres, perquè no serà normatiu, però
era com parlàvem no fa tant de temps, nosaltres, els nostres pares i els
nostres avis.
L’home de la maleta és un joc de mirades, la
mirada d’un vell a la seva infància, d’una societat a la seva història, d’uns
joves al seu futur!
Informacions:
