Fantàstik ens porta una magnífica crònica del que va estar la darrera CFFTE a Montcada:

Com ja havíem anunciat a Fantàstik, el passat dissabte 25 de gener van tenir lloc, a les instal·lacions de la Biblioteca Elisenda de Montcada a Montcada i Reixac, la tercera edició de les CFFTE (trobada de ciència-ficció, fantasia i terror eclèctica) i la XXXI de les Tertúlies Catalanes de Ciència Ficció. Bona part de l’equip de Fantàstik va estar-hi present i, com no, us en fem la crònica. Vagi per endavant que la valoració és molt positiva.

Val a dir que va ser una jornada intensa. Des de les 10h fins a una mica més tard de les 19h, i amb una pausa per al dinar de grup, els assistents (al voltant de cinquanta en els moments de màxima assistència) vam poder gaudir de les xerrades, presentacions i debats que us explicarem a continuació.

Un matí intens i variat

Les sessions van començar amb la presentació de la CFFTE III a càrrec d’Hugo Camacho, Sergi G. Oset i Alícia Gili, tots ells membres del col·lectiu Reducte Alienat que l’organitza i edita la revista Catarsi. Durant la presentació es van sortejar lots de llibres i il·lustracions i es va agraïr la col·laboració de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, la Biblioteca i els equips de El Vuelo del Fénix i l’Associació (CF)3.

L’Ismael Àvalos començant fort.

La primera xerrada sucosa la va impartir l’Ismael Àvalos, membre de El Vuelo del Fénix i de l’equip de Fantàstik. A “Eowyn. El gènere femení a El Senyor dels Anells“, l’Ismael va fer servir la figura de Eowyn per a posar en dubte les acusacions de misogínia que sovint ha rebut en J.R.R. Tolkien. Sense negar que en Tolkien fos fill del seu temps i, com a tal, tingués una vissió molt conservadora del lloc de la dona a la societat, l’Ismael va ser molt persuasiu en destacar la força de l’Eowyn com a personatge femení, tot destacant la seva voluntat de controlar la propia vida i la seva decissió de ser la protectora del seu poble en comptes de només l’esposa del guerrer i cuidadora del seu oncle. Sense renunciar als seus atributs femenins, Eowyn s’acull a una tradició de dones guerreres que s’estén desde les Amazones fins a les Valquíries i mai es resigna al paper de la dona com a suport del que fan els homes. Tot plegat va ser un magnífic inici de la jornada.

L’Uriel López, traductor i corrector de còmics, videojocs i jocs de rol, va defensar la figura del traductor a “¡Vaca sagrada! La traducción del entretenimiento“. Hi ha traduccions dolentes, ens va dir l’Uriel, però aquestes no sempre són culpa del traductor i, fins i tot quan ho són, de vegades pot haver-hi explicacions —Falta de temps, desconeixement del gènere o format, material d’origen defectuós o inclús la censura, entre d’altres—. No hi ha dubte, però, que el millor de la seva presentació van ser els exemples de traduccions problemàtiques. que va compartir, sovint hilarants. Costa de creure que alguns d’ells veiessin la llum del dia. Un dels que més rialles va provocar va ser el del vídeo que trobareu a continuació. I és que love sucks…

La conclusió de l’Uriel va ser que, al menys en determinats gèneres i formats, el traductor hauria de ser un fanàtic del tema.

Antoni Munné-Jordà i Jordi Gimeno presentant El Somriure d’un Eco.

A continuació va venir un dels plats forts de la jornada: la presentació de “El Somriure d’un Eco, de Jordi Gimeno, guanyador del darrer premi Manuel de Pedrolo. L’autor i l’Antoni Munné-Jordà (membre del jurat del premi i representant de Pagès Editors, responsables de la publicació de la novel·la) ens van parlar d’aquesta història situada a mig camí entre la ciència ficció i la novel·la negra que recorre a la inmortalitat virtual per a reflexionar sobre la memòria i l’autoengany. “No sóc cap gran lector de ciència ficció“, confessava Jordi Gimeno, però a nosaltres, igual que als membres del jurat, ens va saber provocar les ganes de llegir el seu llibre, així que no us estranyi veure aparéixer la ressenya de la novel·la properament a Fantàstik.

L’escriptora Sara Grissom va presentar la seva novel·la El hombre que nunca fue. Segons va dir ella mateixa, és una barreja de ciencia-ficció i thriller amb un toc de romanticisme. La trama succeeix a diverses parts del món i inclou societats secretes i extraterrestres infiltrats. La sorpresa pels presents va ser que l’autora manifestà la seva creença en alguns dels elements fantàstics de la novel·la. La Sara va comentar que era la seva primera novel·la ja que la seva passió per l’escriptura se li va despertar fa pocs anys.

Marcos Muñoz, del club (cf)3, va impressionar a tots els presents amb el seu coneixement de la sèrie del Doctor Who i tot el que l’envolta. A la seva xerrada, “De Gallyfrey a Trenzalore: El tiempo del doctor“, ens va parlar de les novel·les, els assajos i tots els llibres que s’han escrit sobre aquesta popular sèrie. Val a dir que Marcos Muñoz és autor dels dos primers assajos sobre el Doctor Who publicats en castellà: La Bendición de la Muerte Fatal (Mil Monos, 2011) y Algo nuevo, algo viejo, algo prestado, algo azul (Mil Monos, 2013).

Miquel Codony parlant de El Futur dels Nostres Avis.

Per tancar les activitats del matí, abans d’anar a dinar, en Miquel Codony (l’autor d’aquesta crònica) va dedicar una sessió a parlar de El Futur dels Nostres Avis, la història de la ciència ficció a Catalunya entre els anys 1900 i 1939 escrita per Sebastià Roig, un altre llibre del que aviat podreu llegir-ne la ressenya en aquesta pàgina i que no m’estic de recomanar.

Tarda de debats i premis

Instruccions per a fer un bloguillibre.

Les sessions de la tarda van ser tan interessants com les del matí i el públic, tot i ser menys nombrós, tenia més ganes de debatre. A la primera sessió, a càrrec de Xavier V. Inglada, vam conéixer una iniciativa que tenia com a objectiu portar la literatura un pas més enllà del llibre: els Bloguillibres, una plataforma dissenyada per a potenciar la narrativa als blogs, inspirada en el pulp. Després d’un curiós repàs a les característiques del pulp a la narrativa catalana (ja sigui en literatura o en altres mitjans), Inglada ens va explicar perquè creia que el futur de la literatura estaria més proper a les propostes d’editorials de tamany reduït com Males Herbes o Aristas Martínez, per esmentar-ne només algunes, que de grans grups editorials esclaus de grans tirades i obligats a assolir uns nivells molt elevats de beneficis. La seva afirmació de que l’autoedició, avui en dia, no tenia valor va provocar el desacord del públic, que va posar com a exemple a autors que han obtingut un gran èxit per aquesta via, com Cory Doctorow.

Després d’aquesta xerrada es van donar els premis del concurs de microrrelats organitzat de cara a la trobada. La guanyadora del premi de temàtica catalana va ser Rocío Rincón. Els guanyadors, ex aequo, del premi absolut van ser Zoraida Zaro i Ignacio J. Borráz. Enhorabona a tots ells. A continuació podeu veure els microrrelats guanyadors.

Era inquietant veure a mamà somrient en silenci. Perquè estava en una cantonada del sostre. Perquè havia mort l’any anterior. #CFFTE
— Zoraida Zaro (@la_Zetas) January 21, 2014

#CFFTE A trenc d’alba, entre els matolls, cloquegen les gallines Passeig de Gràcia enllà.
— Ignacio J. Borraz (@swampypitlord) January 21, 2014

Llavors vam veure que Montserrat es bellugava. No era cap muntanya: era la closca, suau i brillant, d’un primigeni mandrós. #CFFTE
— Rocío Rincón (@rinrocio) January 22, 2014

Després es va presentar oficialment l’Especial V Premi Ictineu de la revista Catarsi, finançada mitjançant el micromecenatge a través de la plataforma Verkami. Malgrat la quantitat de material que rep la revista en general, ens vam assabentar de que la manca d’autors que escriguin directament en català és notable i l’equip que l’edita va fer una crida, de la que ens fem eco, per animar als escriptors a enviar manuscrits originals en aquesta llengua.

Mostra d’exemplars de Catarsi.

A la Taula Rodona, formada per alguns dels autors inclosos a la Catarsi dedicada a l’Ictineu, van anar sortint temes incitats per les preguntes de l’Alicia Gili. Així, la Sònia Boj va explicar que escriure és la manera més econòmica de fer realitat les seves fantasies, que la ciència ficció i el terror en català són terrenys poc explotats i que li agrada escriure ciència ficció eròtica perquè li fa gràcia combinar el sexe amb la fredor d’una màquina. Joaquim Casal i Fàbrega va explicar la seva motivació a l’hora d’escriure el seu relat Entropia Minvant, guanyador del Premi Ictineu 2012 en la categoria de Millor conte escrit en català (“Volia escriure sobre morts vivents que fossin bones persones“). Jordi Font-Agustí va explicar que, per a ell, el gènere és un recurs i no una finalitat; per a ell és el tema el que t’atrapa i el que condiciona el gènere en el que s’escriu. Antoni Munné-Jordà va parlar de com va rescatar un conte que havia escrit a l’any 72 per a publicar-lo a la darrera Catarsi, i la Susana Vallejo va parlar-nos de com sempre escrivia el que li venia de gust, sense preocupar-se massa del gènere tot i que les seves històries sempre solien tenir una pinzellada fantàstica. Això, ens va dir Vallejo és terrible per a la carrera professional com a escriptora, perque el mercat no sap a on ubicar-te. Aquesta intervenció va donar peu a un debat molt viu sobre l’escriptura com a professió i sobre si la societat hauria de considerar l’escriptura com una feina valuosa. La conclussió? Encara l’esperem.

Finalment, per concloure la jornada, l’Elisabet Rosselló ens va parlar de la narrativa transmèdia a la seva xerrada El gènere fora dels mitjans clàssics.

Tot plegat va ser un dia ben aprofitat per a tots els que ens vam aplegar a Montcada i Reixac. Les CFFTE es van confirmar com un punt de trobada inel·ludible per a qualsevol aficionat a la literatura fantàstica i no ens queda més que felicitar a Reducte Alienat per la tasca organitziva que han dut a terme i desitjar-los que en puguin repetir moltes més.