Alba Octavia E Butler

 


Els oankali i els ooloi es converteixen en uns extraterrestres que volen tutorejar el nostre esdevenir, perquè nosaltres hem acabat amb el nostre mort, perquè com és evident som cruels, egoistes, i no som capaços de mirar pel nostre futur per nosaltres mateixos. Però per altra banda, volem la llibertat, de matar-nos per nosaltres mateixos, no volem ser monitorats, preferim morir, perquè no volem deixar de banda les coses que ens defineixen per molt que siguin negatives i puguin acabar amb nosaltres mateixos. I ens costa molt l'intercanvi en igualtat, donar i rebre.

 Octavia Butler no ens dona una novel·la d'acció sinó de reflexió, sobre el futur de la nostra societat, i cap a on som capaços d'anar, cap a la nostra pròpia destrucció, per la nostra pròpia essència com humans. Racisme, feminisme des d’una òptica d'una escriptora i negra, no és l'habitual, la ciència-ficció sempre és l'home i blanc, així que és una novel·la amb una òptica gens habitual.

La protagonista, Lilith, és desperta reclosa en una nau, amb extraterrestres on sap que tot el seu món, ha desaparegut en mans dels mateixos humans, i ha d'aprendre a tornar a ser humana i a compartir i conèixer als seus salvadors_captors, A partir d'aquí ha d’aprendre a com sobreviure, com persona i com humanitat, com civilització, i a l'hora a prendre a conviure amb noves formes de vida, i de pensament, la qual cosa no és gens fàcil.

Perquè compartir, i no tenir por de la diferència, de l'alteritat i no odiar a la diferència, no és gens fàcil. Els oankali i els ooloi, comparteixen, comercien amb l'ADN, amb totes les civilitzacions de l'univers intercanviant, millorant, aventurant-se en els anys 80 en temes com la clonació o l’enginyeria genètica.

Però l'intercanvi entre aquestes dues societats tan diferents són un camí dur i difícil per la Lilith perquè intercanvi vol dir canvi, i deixar la humanitat al darrere, i els humans no estan disposats. Els Onkali signifiquen l’esperança d'una nova vida, però també la dissolució de la identitat com humans, i la Lilith no sap si està disposada a acceptar-ho, perquè al final Octavia Butler acaba plantejant la relació entre la Lilith i els Oankali com si ella fos una peça de ramaderia, un objecte al qual podem extreure peces a conveniència per millorar les nostres, una sensació de no tenir personalitat i identitat, que segurament els lectors blancs benestants no podem llegir de la mateixa manera que ens ho reflexiona l'Octavia, des de la mirada des de la perspectiva d'una persona negra que sempre ha sentit la discriminació, però a l'hora ens planteja una societat extraterrestre que en principi sembla que promou la convivència i l'intercanvi en igualtat, sense violència i en simbiosis, i per tant sembla que poguéssim treballar amb ells en igualtat, o no? Aquesta és una de les moltes reflexions que ens planteja Octavia Butler.

Octavia Butler, reivindica a través de la Lilith l'alba d'una nova dona, una nova civilització amb més igualtat de gènere, justícia social i deixar enrere l'evolució humana. Ens parla de temes com l'alteritat i el transhumanisme. Encara que pugui semblar que la novel·la no tingui gaire acció i que la major part sigui una reflexió filosòfica intensa, no penseu, la trama lligada per Octavia Butler, és ràpida, entretinguda, amb una sèrie de personatges corals que donen contingut a la Lilith i permeten an
ar teixint les diferents preguntes que va reflexionant Octavia Butler.

La traducció al català de Mai Més ens porta aquest primer volum de la sèrie que esperem poder llegir aviat, en una edició preciosa, que ens mostra la reconstrucció que ens fan del món els Oankali del futur de la terra en una portada preciosa.



Entrades populars d'aquest blog

Presentació interectiva de Catalunya Mítica

El Plagi. Sílvia Romero