Balas de sangre de Manuel Martos
Ressenya Balas de Sangre, de Manuel Martos Pérez Ediciones B
Manuel Martos ens introdueix en
diverses veus narratives des dels primers capítols, una des de Mèxic en primera
persona d'un dels protagonistes, que ens apropa al món de la delinqüència
organitzada entorn del món de la droga a Mèxic a través de Víctor Marquez.
Aquest personatge ens apropa a la família i a la traïció dins de la família que
implica als càrtels mafiosos i la rivalitat entre els diferents capos del
Càrtel d'Heliodoro un dels homes més poderosos a Mèxic. Les seves peripècies
per fugir d'aquest món i poder recuperar a la seva dona el porten de nou a
Barcelona el seu lloc de naixement, un segon espai físic on tindrà lloc
l'acció.
Una altra veu narrativa és la de
Lanero el policia d'Assumptes interns que es veu implicat en la investigació
d'un gran cas criminals amb arrels a Mèxic i a Centre Europa, que sembla
vinculat al tràfic d'obres d'art, en aquest cas de llibres de miniatures àrabs,
molt valuoses, per la implicació de dos agents de policia i una exagent en
aquest tràfic d'obres. Però aquest cas es veu salpebrat pel primer cas
d'assassinats important que tingué a càrrec quan era jove, d'una mena de viuda
negra, cas que el té obsessionat perquè no es va resoldre mai, perquè la dona
d'una de les víctimes li recorda periòdicament i perquè ell mateix, creia que
el cas havia estat arraconat per interessos poderosos, i sempre cregué que
calia investigar més.
Hi ha una tercera veu narrativa
que es mourà per tres paisatges, Marroc, Iran i Catalunya, la de Raquel
Salcedo, ex policia, implicada en tot plegat i que abans era especialista amb
la tracta d'art. Aquesta dona contundent, tot i ser una de les implicades en
diversos delictes acaba agafant la veu narradora més forta que domina en
diferents moments la narrativa de la novel·la i a través de la qual, sabrem que
el llibre de miniatures, per la qual tots arrisquen la seva vida, té a veure a
la història passada i recent d'Iran, i especialment de Sha de Persia, i la seva
fugida del país després de la revolució àrab.
Hi ha més veus narratives, en una
novel·la coral que acaben de confegir un tapís que conforma tota la trama
d'intriga que ens porta ràpidament fins al final, a través de diferents fils i
personatges. Així i tot aquestes tres veus narratives marquen els girs
argumentals i ens donen la informació necessària per destriar totes les dades
que els primers capítols semblen molt confuses. A poc a poc, anem esbrinant amb
Lanero, Márzquez i Salcedo tots els fets, fins a arribar a un final
inevitable... o no.
Una novel·la interessant,
intrigant, original en el centre de la trama, una mica lenta però en alguns
passatges retrospectius en primera persona. Un encert equilibrat el fet de
barrejar fets històrics que donen coherència a la trama central, i que ens
amplien el marc de referència de la novel·la negra.
