Gats al parc, un recull de contes d'Alba Dedeu, Premi Mercè Rodoreda 2010, avui a la Biblioteca de les Franqueses



Gats al parc és un recull de set contes acompanyats de 7 il·lustracions, obra de Gisela Bombilà, que amb una delicadesa gaire bé ingràvida incideixen en els temes centrals de cada uns dels contes: els somnis mai aconseguits, el record d’una vida en el moment de la mort, les petjades d’una identitat fantasma, la soledat dels gats abandonats, la vida plena de les paraules, la duresa de la culpa o el reflex d’un mantell del dinar de Nadal.
Il·lustracions de Gisela Bombilà que acompanyen els relats

La jove autora de Gats al Parc, ens mostra a través de temes quotidians i personatges que hom pot trobar al seu voltant, i amb els quals tots ens podem veure reflectits, acaba incidint en temes universals com la mort, la vellesa, la identitat, la culpa, el xoc cultural, la hipocresia, la soledat, o la incomprensió.

Gats al parc, mereixedor del Premi Mercè Rodoreda 2010, és un recull de contes, ple, directe, cínic, dur, i dolç a l’hora, amb personatges que ens arriben fins al cor, i amb els que ens poden identificar. Un crit crític, però també una formula d’atansar-se als sentiments més íntims de la gent que ens envolta  Personatges que sovint fan el que cal i no el que volen i que es veuen envoltats per grisor i tristor, excepte potser aquell personatge sense identitat, que escapa de la seva presó de vidre i arriba fins al mar, un besllum d’optimisme davant la grisor.
El relat de la Madelaine que dona nom al recull



La Carnissera

Amb aquest primer conte Alba Dedeu, ens mostra com els somnis poden perdre’s en la quotidianitat, on malgrat que l’esperit ens diu que podríem ser més, la desídia, el cansament, la rutina ens acaba trencant els camins dels somnis, que acaben sent això, només somnis, i on veiem passar els minuts, les hores, el temps, per gaudir només del pocs instants, on de matinada la son ens porta a ser més del que ens atrevim a ser.
Però l’Alba Dedeu aprofita els pensaments de la carnissera, no només per explorar els seus desitjos i somnis, si no també els de les seves companyes de feina i el seu dia a dia, amb els seus homes i fills, o del seu germà, engolit per la noves tecnologies.
Unes breus pinzellades que ens mostren la nostra societat actual, sovint inhòspita, ensopida i inactiva.



El balneari

El balneari ens torna a presentar el pas del temps i com ja a la vellesa ens aturem a pensar en els somnis abandonats, i en la vida planera però monòtona que  ens hem obligat nosaltres mateixos a seguir en no rebel·lar-nos contra nosaltres mateixos. Aquí Alba Dedeu, ens mostra una dona, que conversa amb els seus familiars ja morts, la germana, el marit o el pare, plena de retrets, per tot allò que no va ser o no va poder fer, quan s’adona que sovint fou ella mateixa qui s’imposa una vida plana i que aturà qualsevol somni.

Alba Dedeu, acompanyada amb aquesta metàfora dels dits de la vida i la mort que es toquen, ens mostra però també com entomem la vellesa i especialment la mort, i com la nostra societat sovint es deixa quartar pel que cal fer, i no  el que hom somnia fer.

 

Maniquins

Per mi junt amb  Les ultimes pàgines del quadern groc, són els dos relats més optimistes i literàriament molt rics d’imatges, d’imaginació i de metàfores.  Maniquins són entitats  amb identitat difusa, que segurament reflecteixen el que veuen durant el dia, dins de la tenda: aquells compradors, homes i dones,  joves i nens que sota la ploma d’Alba Dedeu ens apareixen sota  la mirada immòbil per fer-nos el clixés de les tipologies socials. I aquests maniquins atrets pel moviment, pels desitjos i els somnis dels compradors, esperen a la nit per cobrar vida, per prendre una mica de la identitat d’aquells humans que traginen cada dia al seu voltant. Tot i així quan s’aixecà la reixa de la tenda, totes tornen a la immobilitat difusa i blanca de la seva vida de maniquins. Tot i així Alba Dedeu ens obra una porta al canvi, a la presa de posició d’un mateix, i a convertir els somnis en realitat. Una lliçó de vida, contra la immobilitat que els clixés socials ens estan enverant i engarjolant, que podem intuir en les petjades de la il·lustració que acompanya aquest relat.


 

Madelaine


El contrast entre un jove que té tots els somnis per davant, i una dona ja madura, que ha vist com els seus somnis  no acomplerts, i una vida de desenganys amb la família o el marit, i que s’ha refugiat de la soledat en l’estimació dels gats abandonats al parc. Relat que dona títol al recull de contes, ens mostra com la soledat de vegades pot tenir companyia, i com l’èxit  pot ser molt solitari i poc enriquidor. Un relat poètic, amb imatges dures, però palpables, cínic, però entendridor. On son els gats del carrer els que sovint malgrat el tracte inhumà que reben, mostren la seva humanitat amb l’estimació que mostren amb una manyaga quan seuen a la teva falda. Un relat on de nou Alba Dedeu ens mostra els somnis perduts, els somnis trencats i la decepció d’una vida grisa i perduda..



Les ultimes pàgines del quadern groc
Un relat entendridor, dinàmic, optimista, ple de metàfores, de formes de vida, de rondalles, literatura, meta literatura i paraules, paraules que corrent pel cervell d’una nena que omple els seus diaris, perquè els mots li sobresurten del cap. Una imatge divertida i creativa, que segurament recorda a la pròpia Alba Dedeu quan va començar a escriure, però com tota la resta de relats d’aquest recull, l’autora no es conforma en parlar-nos de  la quotidianitat, si no que a través de personatges que hom pot conèixer, trobar al mercat o compartir jocs a la plaça, ens mostra una realitat multicultural del nostre país avui dia, que tot i els seu color multicultural, no deixa de tenir les seves dificultats. Alba Dedeu torna a abordar els grans temes socials de la nostra societat a través de petit mots, petites imatges, bellugadisses, efímeres, i abstractes, que surten del cap d’una nena que viu entre dos mons, i que al contrari que els adults, gossa somniar desperta i fer realitat els seus somnis.
Fragment d'un dia

Un dia


Un dia ens recull el sentiment de culpa, tant universal però tant quotidià en la que tots ens podem veure immersos, cada dia de la nostra vida. Un relat que ens fa un joc en el seu argument començant pel final i acabant en el principi, on tota l’estona maldem per saber d’on prové aquest sentiment de culpa  malsà i ho desconeixem gaire bé fins la darrera línia.
Intentant recollir el sentiment que quan un comet un error, la víctima molts cops és un mateix, Alba Dedeu ens presenta però a través de la mirada de la protagonista de nou, moltes altres vides culpables, la d’aquell que deixa els fills sols per anar a treballar, d’aquell que es sent culpable de tot allò que menja, ect. Una visió a través del consumisme d’una cinta de supermercat de com la culpa ens rossega cultural i socialment a tots plegats.












Nadal

El darrer relat, una mica premonitori, ens mostra el que segurament a grans trets tots ens podem trobar aquest mes que bé en qualsevol de les nostres taules nadalenques. Aquesta hipocresia familiar que tots coneixem i sovint practiquem, perquè dir les coses com son a la tieta potser seria un escàndol, o perquè reconèixer davant la teva germana que els teus somnis han fracassat és massa dur per un dia de Nadal. Un nou relat, cínic i crític en el nostre món, sovint hipòcrita i conservador, que ens encotilla i que no ens deixa acomplir amb qui som i qui volem ser. Alba Dedeu acaba així amb aquest setè relat aquest recull on el pas del temps, la mort, la vellesa o l’esmicolament dels somnis, deixen pas a un sentiment amb el que tots ens podem identificar, arribar a ser allò del que ens podem sentir complaguts i orgullosos, no es gens fàcil, sovint quan nosaltres mateixos ens posem pals a les rodes.

Entrades populars d'aquest blog

Presentació interectiva de Catalunya Mítica

Estimades Màquines, Efendi, La primera Onada i Forvid, lectures d'autores, pel #BingoCifiCat